Aglaocetus
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Aglaocetidae |
| Gènere | Aglaocetus Kellogg, 1934 Aglaocetus |
| Espècies | |
| |
.svg){kind=icon}
Aglaocetus és un gènere extint de cetacis de la família dels aglaocètids (o, segons altres classificacions, dels cetotèrids[2]) que tingueren una amplíssima distribució des del Miocè inferior fins al Pliocè superior, fa entre 2,6 i 20,5 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a l'Argentina, Bèlgica, els Estats Units, França, el Japó i els Països Baixos.[1] Eren els misticets més grossos de principis del Miocè, amb una llargada de 7,5 m.[3] La detecció de signes de necrosi avascular òssia indica que presentaven adaptacions imperfectes a la immersió profunda.[4] El nom genèric Aglaocetus significa ‘balena esplèndida’, en referència a «l'aspecte general del crani».[5]
Referències
[modifica]- 1 2 Entrada «Aglaocetus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 3 març 2026].
- ↑ Berta, 2017, p. 168.
- ↑ Berta, 2017, p. 42.
- ↑ Marx, Lambert i Uhen, 2016, p. 227.
- ↑ Kellogg, 1934, p. 65.
Bibliografia
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aglaocetus
- Berta, A. The Rise of Marine Mammals (en anglès). Johns Hopkins University Press, 2017. ISBN 9781421423265.
- Kellogg, R. «The Patagonian Fossil Whalebone Whale, Cetotherium moreni (Lydekker)» (en anglès). Contributions to Palaeontology, 447, 1934, p. 64-81.
- Marx, F. G.; Lambert, O.; Uhen, M. D. Cetacean Paleobiology (en anglès). Wiley-Blackwell, 2016. ISBN 9781118561362.
