Agulla nàutica
L'agulla nàutica, nom genèric del que en casos específics s'anomena compàs nàutic, és l'aparell destinat a registrar la direcció de la quilla respecte a la línia nord-sud de l'horitzó i serveix per fer seguir el vaixell el rumb precís per anar d'un punt a l'altre.
Consisteix, fonamentalment, en un o diversos imants units a un lleuger cercle graduat, anomenat rosa dels vents, que està suspès pel seu centre de gravetat perquè pugui girar lliurement, i en virtut de les propietats dels imants, s'orienti en la direcció del meridià magnètic.
La rosa va dins d'un recipient amb tapa de vidre anomenat morter, muntat amb suspensió cardan a l'interior de la bitàcola.
Tipus
[modifica]- Agulla revirada. Agulla que té el fons del morter de vidre on està assegut l'estilet sobre el que gira la rosa, amb els rumbs assenyalats en aquesta o al revés i en sentit invers els de l'est a l'oest de manera que penjat tot l'aparell a la coberta superior o al sostre de la cambra de navegació, es veu per sota el rumb que segueix l'embarcació.
- Agulla de bitàcola. La que es col · loca a l'armariet o aparell d'aquest nom per ser visible al timoner.
- Agulla de marcar. La disposada a propòsit amb les pínules corresponents per fer marcacions.
- Agulla azimutal. La preparada amb pínules a propòsit per marcar l'azimut del sol.
- Agulla d'inclinació. La muntada de tal manera que marca, indica o assenyala els graus d'inclinació de l'imant. Aquest aparell és particular i molt diferent de l'agulla nàutica .
- Agulla horitzontal. La que es manté en aquesta posició, muntada al seu pinsot o estil mitjançant les precaucions preses a l'intent.
- Agulla pesada. La que triga o és maldestre en el seu gir cap al Nord quan se la treu d'aquesta posició.
- Agulla fixa o fina. La que no pateix mudances en la coneguda direcció.
- Agulla boja. La que per alguna causa coneguda o desconeguda perd la direcció cap al Nord i sembla com a agitada, recorrent tots els punts de l'horitzó.
- Agulla corregida. La col·locada a la rosa nàutica al rumb de la seva variació coneguda de manera que el Nord d'aquesta rosa coincideix exactament amb el del món.
- Agulla declinant, ant. La no corregida.
Difusió des de la Xina
[modifica]
Hi ha un gran debat sobre què va passar amb l'agulla nàutica després de la seva aparició a la Xina. Diferents teories inclouen:
- Viatge de l'agulla nàutica des de la Xina fins a l'Orient Mitjà a través de la ruta de la seda, i després a Europa.
- Transferència directa de l'agulla nàutica de la Xina a Europa, i després d'Europa a l'Orient Mitjà.
- Creació independent de l'agulla nàutica a Europa, i després pas d'aquesta a l'Orient Mitjà.
Les dues darreres teories es basen en evidències d'aparició de l'agulla nàutica en treballs europeus abans que en aràbics. El primer esment europeu d'una agulla magnetitzada i el seu ús entre mariners és al llibre De naturis rerum (Les coses naturals), d'Alexander Neckam, probablement escrit a París el 1190.[1] Una altra prova d'això inclou la paraula àrab per «brúixola» ( al-konbas ), similar a Kompass o compass de les llengües germàniques, possiblement derivada de la paraula italiana compasso, per la forma circular de la caixa de la brúixola.[2]
| « | ... Nautae etiam mare legentes, cum beneficium claritatis solis in tempore nubilo non sentiunt, aut etiam cum caligine nocturnarum tenebrarum mundus obvolvitur et ignorant in quem mundi cardinem prora tendat, acum super magnetem ponunt, quae circulariter circumvolvitur usque dum, ejus motu cessante, cuspis ipsius septentrionalem plagam respiciat... | » |
| — De naturis rerum. Alexander Neckam.[3]> | ||
Al món àrab, la referència més primerenca al dispositiu es troba al «Llibre tesaurus dels mercaders» (conegut per la transcripció a l'anglès com: The Book of the Merchant's Treasure ), escrit en àrab per Baylak al-Kibjaki al Caire el 1282.[4] Com que l'autor diu que ha presenciat l'ús d'una agulla nàutica en un viatge en vaixell 40 anys abans, alguns erudits s'inclinen a avançar la data de possible aparició de l'objecte. També hi ha una menció musulmana d'una brúixola, en forma de peix de ferro, en un llibre persa de 1232.[5]
A Europa, l'agulla nàutica és oficialment coneguda des del Renaixement, inicialment es va creure que funcionava per bruixeria. La paraula prové d'una alteració del llatí vulgar buxida ‘capsa’.[6] Des de final de l'edat mitjana i fins a mitjan segle xix es va creure que l'agulla imantada apuntava cap al Pol Nord i es creia que això passava perquè —se suposava— hi havia al Pol Nord una gegantina muntanya de ferro o de magnetita enmig d'una illa (imaginària) que es va anomenar Rupes Nigra.
Possible invenció independent a Europa
[modifica]
Hi ha diversos arguments a favor o en contra de la teoria que l'agulla nàutica europea va ser un invent independent.
Arguments a favor:
- l'agulla nàutica de navegació europea apunta al nord, contrari a l'agulla nàutica xinesa que sempre apunta al sud.
- l'agulla nàutica europea sempre ha tingut 16 divisions bàsiques, no 24 com la xinesa.[7]
- L'aparent impossibilitat dels àrabs de servir com intermediaris entre est i oest a causa de l'aparició més primerenca de l'agulla nàutica a Europa[1] que al món musulmà.[4][5]
- El fet que l'agulla nàutica europea va evolucionar ràpidament de l'agulla magnetitzada (1190)[1] a l'agulla nàutica seca (al voltant de 1300)[8] podria indicar que l'anterior invent de l'artefacte d'agulla va ser fet independentment.
Arguments en contra:
- La prioritat temporal de l'agulla nàutica de navegació xinesa (1117) comparada amb l'europea (1190).[1]
- La forma comuna de les primeres brúixoles europees, amb una agulla surant en un vas d'aigua.
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 Barbara M. Kreutz, "Mediterranean Contributions to the Medieval Mariner s Compass," Technology and Culture , Vol 14, No 3. (Juliol, 1973), p.368
- ↑ Oxford University Press. Oxford Dictionaries (en anglès), abril de 2010 [Consulta: 21 maig 2012]. Arxivat 2012-06-21 a Wayback Machine.
- ↑ Neckam, A.; Wright, T. Alexandri Nekam de Naturis Rerum Libri Duo Edited by Thomas Wright. Longman, 1863, p. 183 [Consulta: 21 abril 2022].
- 1 2 Barbara M. Kreutz, "Mediterranean Contributions to the Medieval Mariner s Compass," Technology and Culture , Vol 14, No 3. (Juliol, 1973), p.369
- 1 2 Barbara M. Kreutz, "Mediterranean Contributions to the Medieval Mariner s Compass," Technology and Culture , Vol 14, No 3. (Juliol, 1973), p.370
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «brúixola». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 144. ISBN 9788441225169.
- ↑ Barbara M. Kreutz, “Mediterranean Contributions to the Medieval Mariner's Compass,” Technology and Culture, Vol. 14, No. 3. (Jul., 1973), p.376
- ↑ Frederic C. Lane, "The Economic Meaning of the Invention of the Compass," The American Historical Review , Vol 68, No 3. (Abr., 1963), p.616
