Alfambra
 |
No s'ha de confondre amb l'Alfambra, el riu del mateix nom.. |
| ||||
| Tipus | municipi d'Espanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Aragó | |||
| Província | província de Terol | |||
| Capital | Alfambra | |||
| Població humana | ||||
| Població | 485 (2025) (3,96 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 122,443056 km² | |||
| Banyat per | Alfambra | |||
| Altitud | 1.047 m | |||
| Limita amb | ||||
| Identificadors descriptius | ||||
| Codi postal | 44160 | |||
| Codi INE | 44016 | |||
| Lloc web | geo.ya.com… | |||
Alfambra és una localitat i municipi de la província de Terol al costat del riu Alfambra. Com a patrimoni destaca el museu monogràfic sobre la remolatxa i el castell, que domina la població. Fou seu d'una comanda de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, enquadrada a la Castellania d'Amposta i que va ser dirigida al segle xv pel poeta i militar català fra Bernat Hug de Rocabertí. El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels Dos Peres.[1] El 2005 es va recuperar en una festa el que era una obligació feudal de portar els tributs al comanador al castell la nit del Dissabte Sant i que s'anomena Subida a la encomienda.
Llocs d'interés
[modifica]- El Museu de la Remolatxa Sucrera (Murea), un museu monogràfic dedicat al cultiu, història i producció de la remolatxa sucrera, les seves tradicions i curiositats.[2]
Personatges il·lustres
[modifica]- Santos Abril y Castelló (1935), cardenal i nunci apostòlic
Referències
[modifica]- ↑ Masià i de Ros, Àngels. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso (en castellà). CSIC, 1994, p. v.1, p.297. ISBN 8400074459.
- ↑ «Murea. Museo de la Remolacha Azucarera» (en castellà). Aragón Turismo. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2019. [Consulta: 9 juliol 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfambra
