Andròmaca
 |
Per a altres significats, vegeu «Andròmaca (desambiguació)». |
  | |
| Tipus | personatge de la mitologia grega |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | Ilíada |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Naixement | Thebe (en)  |
| Família | |
| Cònjuge | Hèctor, Neoptòlem i Helen |
| Pare | Eeció |
| Fills | Astíanax, Òxim, Pèrgam (mitologia), Píel, Molós, Amfíal, Laodamant i Cestrí |
| Germans | Podes |
| Altres | |
| Símbol | Hall of Hector and Andromaca (en) |
 | |
Segons la mitologia grega, Andròmaca (en grec antic Άνδρομάχη) era la filla d'Eeció[1] i va ser esposa d'Hèctor de Troia.[2] El seu nom significa «batalla d'un home».
Va néixer a Tebes de Mísia, ciutat governada pel seu pare. Aquesta ciutat, abans de començar el novè any de la guerra de Troia, la va saquejar Aquil·les, i va matar el pare d'Andròmaca i els seus set germans.[2]
De ben jove, la van prometre amb el príncep Hèctor, hereu del rei Príam de Troia, i es va traslladar a la ciutat troiana, on va néixer el seu fill Astíanax. Durant la guerra de Troia, Aquil·les va matar el seu espòs i el seu fill va morir assassinat pel fill d'Aquil·les, Neoptòlem, (segons algunes versions, Neoptòlem va perdonar Astíanax).[3] A la tragèdia Les troianes[4] és Odisseu qui ordena matar Astíanax. Neoptòlem va obtenir Andròmaca com a botí de guerra i se la va emportar com a esclava juntament amb el seu cunyat Helen. De les relacions d'Andròmaca i Neoptòlem, en van néixer Molós, rei de l'Epir[5] (i ascendent, segons Alexandre el Gran, d'Olímpia de l'Epir), Píel i Pèrgam.[6] La fertilitat Andròmaca, que era només concubina, va despertar la gelosia de la reina, Hermíone, la qual va intentar matar els seus fills. Després que Neoptòlem morís a mans d'Orestes en un viatge a Delfos per consultar l'oracle, Andròmaca va aconseguir salvar la seva vida gràcies a la intervenció de Peleu, pare d'Aquil·les i avi de Neoptòlem. Quan el seu amo va morir, Andròmaca va aconseguir la llibertat i es va casar amb Helen. Els hi va néixer un fill anomenat Cestrí (Cestrinus). Segons L'Eneida de Virgili, es van instal·lar a Brutint (actual Albània), on van acollir uns dies Enees i la seva gent que viatjaven cap al Laci.[7] Quan Helen va morir, sembla que Andròmaca va acompanyar el seu fill Pèrgam fins a Mísia, on aquest va fundar una ciutat que portava el seu nom, Pèrgam.[6] El noi va edificar un temple en honor de la seva mare.[3] La tradició explica que Andròmaca era una dona alta, bruna d'ulls clars, intel·ligent, casta i carinyosa.[8]
Referències
[modifica]
- ↑ Higí. Faules, 123
- 1 2 Homer. Ilíada, VI, 395; 416
- 1 2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 33. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ Eurípides. Les troianes, 654
- ↑ Homer. Ilíada, IX, 269
- 1 2 Pausànias. Descripció de Grècia, I, 11, 1-2
- ↑ Virgili. Eneida, III, 295
- ↑ Dares Frigi. Història de la destrucció de Troia, XII.
