Bacil

Per a altres significats, vegeu «Bacil (classe)».

B. subtilis

Els bacils són bacteris que tenen forma de bastó, quan s'observen al microscopi. El terme s'aplica també als arqueus.

Els bacils se solen dividir en:

• Bacils grampositius: fixen el violeta de genciana (tinció de Gram) en la paret cel·lular perquè no tenen capa de lipopolisacàrid.
• Bacils gramnegatius: no fixen el violeta de genciana perquè posseïxen la capa de lipopolisacàrid que els ho impedeix.

Al llarg de la història de la medicina i de la microbiologia, segons s'anaven descobrint els bacils, adoptaven el nom del metge que els descobria, per exemple:

• Bacil d'Achalme: Clostridium perfringens
• Bacil d'Aertrycke: Salmonella
• Bacil de Bang: Brucella abortus
• Bacil de Ducrey: Haemophilus ducreyi
• Bacil d'Eberth: S. typhi
• Bacil de Friedländer: Klebsiella pneumoniae
• Bacil de Hansen: Mycobacterium leprae
• Bacil de Klebs-Löffler: Corynebacterium diphtheriae
• Bacil de Koch: Mycobacterium tuberculosis
• Bacil de Morax: Moraxella
• Bacil de Yersin: Yersinia pestis.

Bibliografia

• Brock, Biología de los Microorganismos. Madigan. Ed. Pearson. (Castellà)
• Introducción a la Microbiología. Tortora. Ed. Panamericana.
• David, T. Kysela. Diversity takes shape: understanding the mechanistic and adaptative basis of bacterial morphology. PLOS Biology.
• Kevin D. Young. Bacterial morphology: why have different shapes? Current Opinion in Microbiology.

Viccionari