Boeci (cònsol 522)
| |||
| Senador romà | |||
|---|---|---|---|
| Cònsol romà | |||
 | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Període | Imperi Romà | ||
| Família | |||
| Pare | Boeci | ||
| Germans | Flavi Símmac | ||
_-_Studiolo_di_Federico_da_Montefeltro.jpg?lang=ca)
Flavi Boeci (fl. 522–526) va ser un polític romà actiu durant el regne ostrogot a Itàlia.
Biografia
[modifica]Fill del filòsof Anici Manli Severí Boeci[1] i de Rusticiana (les seves ties eren Gal·la i Proba), Boeci era germà de Símmac, amb qui va compartir el consolat,[2] escollit per la cort ostrogoda.
El seu pare va caure en desgràcia amb el governant ostrogot i li van confiscar les seves propietats. A la mort del rei Teodoric el Gran (526), aquestes propietats van ser retornades a Boeci i Símmac.[3] Es documenta que Boeci va exercir com a prefecte del pretori d'Àfrica del 560 al 561.[4]
John RC Martyn suggereix que Boeci va tenir tres fills:[4]
- Boeci, conegut per ser primat de Bizacena al nord d'Àfrica.
- Símmac, un patrici, que encara era viu el febrer del 601.
- Rusticana, corresponsal del papa Gregori el Gran i patrona de l'església catòlica a Roma; la seva filla Eusebia es va casar amb un membre de la gens Apió, molt poderosa a Egipte. El fill d'Eusebia va ser Estrategi Apió.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- CIL IX, 2074 CIL X, 4496
- «Fl. Boethius 3». A: Jones. Prosopography of the Later Roman Empire. II, 1980, p. 232. ISBN 0-521-20159-4.
| Precedit per: Flavi Pere Sabbat Justinià Flavi Valerià |
Cònsol romà 522 amb Símmac |
Succeït per: Màxim |
