Vés al contingut

Botiga de tot a 100

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Image
Botigues només de 99 cents a Dallas, Texas

Una botiga de tot a 100 és un establiment que ven articles a baix preu, inicialment, a 100 pessetes el producte. Actualment, amb l'entrada a l'euro, moltes botigues han mantingut el seu nom però altres s'anomenen Tot a un euro o Tot a 100, 300, 500 o més (si venen productes més cars). Es tracta d'un concepte molt popular a tot el món. Són botigues que venen tot tipus d'articles des de productes de neteja a joguines a preu reduït.[1]

Als Estats Units, el nom és «Botiga de dòlar» ( dollar store ). Cal assenyalar que en aquestes botigues no tots els articles tenen el mateix preu, ja que alguns són de quantitats inferiors. En altres casos, a causa dels impostos a afegir, els productes costen més d'un dòlar.[2]

Demografia

[modifica]
Image
Walton's Five and Dime Store a Bentonville, Arkansas, la primera botiga del que finalment es convertiria en Walmart .

Tot i que algunes persones pot vincular les botigues de varietats amb zones de baixos ingressos, això no sempre és cert. Per exemple, Atherton, Califòrnia, té una botiga de varietats dins dels límits de la seva ciutat, tot i que té una renda familiar mitjana de gairebé 185.000 dòlars anuals.[3] Els estudis de botigues de descompte d'aliments a la Gran Bretanya mostren un grup demogràfic força variat,[4] i 99p Stores va informar d'un augment de clients amb ingressos més alts després de la crisi financera del 2008.[5]

Exemples de productes

[modifica]
Image
Interior d'un Dollar Tree a Gillette, Wyoming

Aquests són alguns dels productes que es poden trobar a les botigues de tot a 100.

  • Productes de neteja (esponges, lleixiu, draps, pals de fregar)
  • Petites eines (tornavisos, llanternes, corda, panys)
  • Cinta adhesiva
  • Productes de cura personal (pintallavis, pintes, pinces pel cabell)
  • Articles de cuina (utensilis, plats, gots, espàtules, peladors de patates)
  • Productes per a guardar coses (prestatgeries, petits armaris, penjadors)
  • Productes d'oficina (cel·lips, marcadors, bolígrafs)
  • Articles de decoració (ornaments de Nadal, penjolls)
  • Articles per casa (bombetes, veles, endolls)
  • Articles electrònics (ràdios, consoles de videojocs, televisors portàtils)
  • Alimentació
  • Productes per al jardí
  • Articles de la llar (marcs, tests)

Les botigues de tot a 100 aconsegueixen preus menors que altres establiments a causa fonamentalment a tres raons:

* El producte es ven en quantitats més petites
* El producte és genèric i de baixa qualitat, sovint fabricat especialment per a aquestes botigues
* El producte és comprat directament a fabricants de les seves restes de sèrie, articles descatalogats, excés d'existències o fora de temporada.

Algunes botigues tenen la major part del gènere nou però altres centren la seva oferta en restes de sèrie o productes fora de temporada. Si són de mida mitjana o gran, es coneixen com a outlet s.

Àsia

[modifica]
Image
Botiga de tot a 100 (ien es) Japó.

Al Japó, les botigues de 100 iens (百円ショップ hyaku-en shoppu o 百均 hyakkin) han proliferat des del 2001 aproximadament. Això es considera una conseqüència d'una recessió de l'economia japonesa que va durar una dècada.[6] Malgrat l'èmfasi en el valor, alguns articles, com ara les barres de xocolata, poden tenir un preu més alt que en altres botigues.

Un actor important en les botigues de 100 iens és la cadena Daiso . La primera botiga va obrir el 1991 i ara hi ha unes 2.400 botigues al Japó. Aquest nombre augmenta unes 40 botigues al mes. Daiso també s'ha expandit a Amèrica del Nord, Austràlia, Àsia i l'Orient Mitjà.[7]

Cadenes de botigues de tot a cent a Àsia

[modifica]

Noms de botigues de tot a cent a Àsia

[modifica]

Altres països

[modifica]
Image
Una botiga de la cadena Action a La Louvière, Bèlgica
Image
L'interior d'una botiga d'un euro a Amsterdam, Països Baixos

Aquest fenomen es produeix en nombrosos països del món rebent diferents noms en cada un. Ja hem vist que als Estats Units es diuen «botiga de dòlar", que no s'ha de confondre amb les botigues 'Dollar General' que venen articles els preus són múltiples de dòlar o de 50 centaus. Les botigues de tot a un dòlar són la seqüela de les botigues de '5 i 10 ' en què tots els productes es venien per sota de 10 centaus.[8][9][10][11][12][13][11][9][11][13]

  • A Gran Bretanya hi ha les «botigues de lliura» (en anglès, 'pound shops' ). Una cadena molt popular es diu Poundland o Euroland depenent si està en territori britànic o a la zona euro.
  • A els Països Baixos, Hema (Hollands Eenheidsprijzen Maatschappij), la companyia de preu estàndard holandesa, era originàriament una «botiga de florí» en la qual tot costava un florí.[14]
  • A Noruega, hi ha Tier'n , que és un terme col loquial per a deu corones.
  • A Suècia, hi ha Tian , que també és un terme col loquial per designar 10 corones.
  • Aquest tipus de comerç, també es dona en Japó. Sovint s'anomena una «Botiga de 100 iens» 【百 円 ショップ】. Aquest tipus de botigues ha proliferat pel Japó al voltant del canvi de segle. És considerat per alguns un efecte de la llarga recessió que pateix l'economia del país. Durant molt temps, les botigues de 100 iens existien no com botigues als baixos d'un edifici sinó com parades mòbils que es trobaven (i encara es troben) prop de l'entrada dels supermercats.
  • A Austràlia, aquestes botigues sovint venen també productes per dos dòlars. De fet una d'elles, es diu la «Botiga dels dos dòlars», l'altra cadena més coneguda es coneix com The reject Shop . Generalment, es troben en centres comercials però també al carrer com els comerços tradicionals.
  • A Panamà també hi ha botigues d'aquest tipus anomenades "Tot a dòlar", però, ja han introduït altres productes de més valor, però el nom s'ha mantingut.
  • A Argentina, es denominen com negocis «Tot per dos pesos», es van establir durant la dècada de 1990, dedicant-se a vendre articles importats de qualitat mitjana. A causa del final de la covertibilidad econòmica l'any 2001, les importacions es van veure disminuïdes i moltes d'aquestes botigues van desaparèixer. Actualment, els productes venuts allà superen la majoria els dos pesos.
  • A Xile es denominen «Tot a mil", inicialment pel valor dels seus productes (1.000 pesos xilens). Acara que els seus preus han augmentat, encara mantenen aquesta denominació. La seva mercaderia és bàsicament productes importats, barats o saldos.
  • A Mèxic s'anomena «Tot a un sol preu»; l'inici de les seves operacions tot costava 10 pesos (abans equivalents a un dòlar nord-americà), ara el preu del producte és igual a l'equivalent en pes mexicà del dòlar. Com a exemple, les botigues Waldo's Mart originàries de Tijuana, (Baixa Califòrnia) que tenen sucursals en molts estats de Mèxic.
  • A Veneçuela a aquest tipus de botigues se'ls va denominar «Tot a mil» en referència al preu únic dels seus productes (abans de la reconversió monetària).

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Dollar and Variety Stores». IBIS World Research. [Consulta: 21 juny 2020].
  2. ↑ Caoui, El Hadi; Hollenbeck, Brett; Osborne, Matthew «The Impact of Dollar Store Expansion on Local Market Structure and Food Access». Quantitative Marketing and Economics, 2025.
  3. ↑ «Atherton, CA Real Estate Data». RealEstate.com. Arxivat de l'original el 11 September 2012. [Consulta: 8 setembre 2013].
  4. ↑ Thompson, Chris. «Modelling the future opportunities of food retailing in Great Britain». demographicsusergroup.co.uk. University of Leeds, 01-10-2010. Arxivat de l'original el 10 August 2013. [Consulta: 8 setembre 2013].
  5. ↑ Harrison, Nicola. «99p Stores guns for growth as profits soar». Retail Week, 26-06-2009. [Consulta: 8 setembre 2013].
  6. ↑ Bender, Andrew «Bargain hunting at Japan's 100-yen stores». Los Angeles Times, 27-06-2010.
  7. ↑ Typical Overseas Stores Arxivat 12 November 2008 a Wayback Machine.
  8. ↑ Chenarides, Lauren; Cho, Clare; Nayga Jr., Rodolfo M.; Thomsen, Michael R. Applied Geography, 134, 9-2021. Bibcode: 2021AppGe.13402497C. DOI: 10.1016/j.apgeog.2021.102497 [Consulta: free].
  9. 1 2 (en anglès) , 01-03-2023.
  10. ↑ Brown, Wesley. «As Dollar Stores Proliferate Food Deserts, Some Communities Push Back» (en anglès). Eater, 20-04-2022. [Consulta: 25 juliol 2024].
  11. 1 2 3 Campbell, Chris. «Dollar Stores Are Becoming Problem for Grocers» (en anglès). The Food Institute, 26-04-2023. [Consulta: 25 juliol 2024].
  12. ↑ «North Texas dollar stores are adding produce. Is it really a win for food deserts?» (en anglès). KERA News, 20-12-2023. [Consulta: 25 juliol 2024].
  13. 1 2 «Dollar Stores and food deserts: The latest struggle between Main Street and corporate America - CBS News» (en anglès). www.cbsnews.com, 08-12-2019. [Consulta: 25 juliol 2024].
  14. ↑ Hema.nl[Enllaç no actiu]

Bibliografia

[modifica]
  • Stephen Haag, Maeve Cummings, Donald McCubbrey, Alain Pinsonneault i Richard Donovan. Tercera edició canadenca. Sistemes d'informació per a la gestió de l'era de la informació. McGraw-Hill Ryerson, Canadà, 2006.