Calcant
  | |
| Tipus | personatge mitològic grec |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | Ilíada |
| Mitologia | mitologia grega |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Ocupació | vident |
| Causa de la mort | decepció |
| Família | |
| Pare | Tèstor |
 | |
En mitologia grega, Calcant o Calcas[1] (en grec antic: Κάλχας) és un endeví grec, nascut a Micenes o potser a Mègara, que apareix en els relats de la guerra de Troia, sobretot en la Ilíada.[2] Era fill de Tèstor, i Homer el descriu així: «de molt, el més hàbil dels endevins, que coneixia el present, el passat i el futur».[2] El do de la visió li ve d'Apol·lo, que era el seu avi.[2] És, al costat de Tirèsias, l'endeví més conegut de la mitologia grega.
Era l'endeví principal de l'expedició grega contra Troia. En tots els moments importants de la guerra de Troia i en la seva preparació, hi ha una profecia de Calcant. Aquil·les va fer nou anys, i Calcant va anunciar que no es podria vèncer a Troia si aquell nen no participava en l'expedició. Per a evitar la seva mort, Tetis va amagar el seu fill entre les filles del rei Licomedes, d'Esciros. A l'Àulida va interpretar un presagi: una serp es va menjar els ocells de l'altar del sacrifici, i l'endeví va predir que la guerra de Troia duraria deu anys. Quan la flota grega va desembarcar de forma accidentada a Mísia, Calcant va confirmar les indicacions de Tèlef sobre la millor ruta a seguir per les naus per tal d'arribar al seu destí. Durant la segona travessia cap a Troia, explica a Agamèmnon el motiu d'Àrtemis per immobilitzar les naus gregues, i diu que per aplacar-la ha de sacrificar la seva filla Ifigenia. Aquest episodi s'explicava de forma extensa als Cants Cipris una obra que formava part de Cicle troià.[3]
Quan Aquil·les ja és mort i Aiant fill de Telamó s'ha suïcidat, anuncia als grecs que no podran prendre la ciutat si no aconsegueixen l'arc d'Hèracles, i això va motivar la gestió d'Odisseu davant de Filoctetes.[4] Després de la mort de Paris, aconsella als grecs que facin presoner Helen, que ha marxat cap als boscos de l'Ida, ja que és l'única manera de saber com es pot rendir la ciutat. Quan Apol·lo delma les files gregues davant de Troia, explica que és perquè Agamèmnon s'ha negat a tornar Criseida, filla del sacerdot troià d'Apol·lo.[2] Finalment, també contribueix a l'estratagema del cavall de Troia. Ell mateix va entrar a la ciutat dins del cavall.[3]
Quan els grecs marxaven de Troia, els prediu que la tornada no serà fàcil, a causa de la còlera d'Atena, descontenta per la injustícia que s'ha comès amb el seu protegit Aiant, fill de Telamó. No va voler marxar amb les naus gregues, perquè sabia que no arribarien a bon port ràpidament. Va embarcar-se amb un altre endeví, Amfíloc, fill d'Amfiarau, i enduent-se amb ell als herois Leonteu, Podaliri i Polipetes. La seva nau va ser empesa per la tempesta fins a Colofó. Algunes versions diuen que no es van embarcar i tots van arribar a peu a Colofó.[3]
Mort de Calcant
[modifica]Un oracle, segurament una profecia d'Helen, el fill de Príam, va dir a Calcant que moriria quan trobés un endeví que fos millor que ell. Va trobar Mopsos, net de Tirèsias, amb qui va coincidir a prop de la ciutat de Colofó. Els endevins van organitzar una competició per esbrinar quins dels dos era millor. Prop de casa seva hi havia una figuera i Calcant va preguntar: «Quantes figues te?», i Mopsos va respondre «deu mil i un quartà i una figa més». Fet el recompte es va veure que Mopsos ho havia encertat. També hi havia una truja prenyada i van discutir sobre quants garrins havia de tenir. Calcant va dir que serien vuit; Mopsos, per contra, va assegurar que havien de ser nou. Després d'esperar una estona, va néixer el garrí que feia nou. Calcant, en veure's vençut, va morir avergonyit per la derrota. Hi ha qui diu que es va suïcidar i va ser enterrat a Nòcion, prop de Colofó.[3] Conó explica una versió diferent de la rivalitat entre els dos endevins. Diu que el rei de Lícia preparava una expedició i Mopsos la va desaconsellar dient que seria vençut, però Calcant li va assegurar la victòria. El rei va anar a la guerra i va ser vençut, cosa que va augmentar la reputació de Mopsos. Calcant es va suïcidar.[5]
Una altra versió del mite diu que Calcant havia plantat una vinya en un bosc consagrat a Apol·lo, a la ciutat de Grineion. Un profeta d'aquell lloc li va dir que mai beuria vi d'aquella vinya. Calcant se'n va riure. La vinya va créixer i va fer fruit, del que Calcant en va treure vi, i quan s'havia de beure el vi novell va convidar la gent de la rodalia i també l'endeví que havia fet la profecia. Quan, amb la copa plena, Calcant es disposava a beure, el seu rival li va repetir que no tastaria el vi. Calcant es posà a riure i es va ofegar, morint sense haver pogut apropar la copa als llavis.[6][5]
Referències
[modifica]
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 957. ISBN 9788441224223.
- 1 2 3 4 Homer. Ilíada, I, 69-70; 92; 100-125; II, 300 i seg.
- 1 2 3 4 Quint d'Esmirna. Posthomèrica, VIII; XIV
- ↑ Apol·lodor. Epítom, V, 8
- 1 2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 82. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ Servi Maure Honorat. In tria Virgilii Opera Expositio, VI, 72
