Canonera
 |
No s'ha de confondre amb Canoner. |
La canonera és un tipus d'embarcació militar de petites dimensions, ideada pel mallorquí Antoni Barceló i Pont de la Terra[1] a mitjan segle XVIII, durant el tercer setge de Gibraltar en el marc de la Guerra d'Independència dels Estats Units i la participació espanyola en el conflicte. Aquest disseny suposà l'aparició dels primers vaixells blindats de la història moderna, antecedents directes de les embarcacions cuirassades del segle XIX.[2]
Característiques
[modifica]Les primeres canoneres eren grans bots a rem, sense aparell auxiliar, armats amb un únic canó de 24 lliures —el calibre més gran de l'època, ja que els de 36 lliures només s'utilitzaven en els vaixells de tres ponts a la bateria baixa.[3]
El blindatge de les primeres unitats, des de l'obra morta fins una mica per sota de la línia de flotació, consistia inicialment en suro, i posteriorment en planxes de ferro. El disseny incloïa un petit baluard inclinat que protegia la peça d'artilleria i la seva reduïda dotació d'artillers. Aquesta inclinació feia que els projectils enemics impactessin de manera obliqua, reduint la penetració i desviant la trajectòria de la munició.[4]
Ús i evolució
[modifica]Les canoneres van demostrar una gran eficàcia en accions costaneres i fluvials, especialment en aigües poc profundes on els grans vaixells de línia no podien maniobrar. Durant el setge de Gibraltar, Antoni Barceló va organitzar esquadres de fins a catorze canoneres que bombardejaven les fortificacions britàniques des de la badia, amb notable precisió.[5]
Aquest tipus d'embarcació es va mantenir en ús durant tot el segle xix, evolucionant cap a les canoneres a vapor i, més endavant, les canoneres cuirassades. Durant la Guerra de Crimea (1853–1856) i la Guerra Civil dels Estats Units (1861–1865), les marines europees i nord-americanes van adoptar dissenys similars per a operacions costaneres i fluvials.[6]
Llegat
[modifica]La canonera és considerada un dels primers intents d'adaptar la guerra naval a la defensa costanera moderna. El seu concepte —una embarcació petita, maniobrable i fortament armada— va inspirar el desenvolupament posterior de les llanxes torpedineres i dels patrullers ràpids del segle XX.[7]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Laínz, Jesús. La nación falsificada. Encuentro, 2006, p. 141. ISBN 978-84-7490-842-7.
- ↑ González, José María. Antoni Barceló, el cañonero del rey. Editorial Moll, 1988. ISBN 84-273-0567-3.
- ↑ Rodríguez, Antonio. Historia naval de España. Ministerio de Defensa, 2001, p. 212–214. ISBN 84-7823-791-2.
- ↑ Fernández Duro, César. Armada española desde la unión de los reinos de Castilla y Aragón. VII. Imprenta Real, 1898, p. 145–148.
- ↑ «Antoni Barceló, el inventor de la cañonera». , 12-07-2015.
- ↑ Preston, Anthony. The World's Worst Warships. Conway Maritime Press, 2002, p. 34–36. ISBN 978-0851778827.
- ↑ Goodwin, Peter. The Ships of Trafalgar. Chatham Publishing, 2005, p. 98–100. ISBN 978-1861762483.
Enllaços externs
[modifica]- Ferrer, Maria Teresa Renom i. Miquel Ferrer i Bauçà, protagonista en la societat de Mallorca. L'Abadia de Montserrat, 1998. ISBN 978-84-7826-954-9.
