Vés al contingut

Castí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCastí
Biografia
Naixementsegle IV Modifica el valor a Wikidata
Regió d'Escítia Modifica el valor a Wikidata
Mortdècada del 420 Modifica el valor a Wikidata
Cònsol romà
Senador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópatrici, polític, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix Imperi Romà i antiguitat tardana Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 423 Modifica el valor a Wikidata)

Castí (en llatí Castinus potser Flavius Castinus, fl 419-425) va ser un patrici i general de l'Imperi Romà d'Occident durant el regnat de l'emperador Honori. Es va convertir en l'home fort de la cort occidental a la mort de Constanci III i del mateix emperador.

A la mort d'Honori sense successor clar, l'emperador oriental Teodosi II va vacil·lar entre mantenir-se com a emperador únic de les dues parts o nomenar un nou emperador d'Occident, fet que va provocar que els alts càrrecs civils de la part occidental proclamessin a Joan, un primicerius notariorum o alt funcionari civil, com a nou emperador, acció que va comptar amb el suport dels líders militars com Aeci o Castí.[1]

Campanyes militars

[modifica]

Un cop mort el co-emperador de l'Imperi Romà d'Occident i autèntic dirigent de l'Imperi, Constanci III, el setembre del 421, Honori va quedar com a únic emperador d'Occident. El seu eventual successor era el seu nebot Valentinià, fill de la seva germana Gal·la Placídia i Constanci III, però era molt jove. Veient això, Gal·la Placídia va decidir impedir que cap general acumulés tant poder com per convertir-se en el poder efectiu un cop mort Honori, en detriment del seu fill Valentinià. Un dels generals afectats va ser el propi Castí.

Castí era comes domesticorum (comandant dels domèstics, la guàrdia personal de l'emperador) i se li va encarregar que combatés als francs l'any 420/421, en l'anomenada Guerra franca. El seu èxit en aquesta li va valdre l'ascens a magister militum[2] amb l'encàrrec de liderar una campanya contra els vàndals i recuperar el centre-sud d'Hispània que aquests havien ocupat. A la campanya s'hi va afegir el general Bonifaci, com a ajudant, i un gran contingent de tropes federades visigodes, dirigides pel seu rei Teodoric I. Aquest contingent formava la major part de l'exèrcit en campanya. La campanya ja va començar amb mal peu al abandonar-la Bonifaci, abans de sortir d'Itàlia, per un desacord amb Castí. Va aconseguir èxits inicials a la Bètica, on va aconseguir assetjar als vàndals, fins al punt de tenir-los gairebé vençuts, però es va torçar quan va decidir enfrontar-los a camp obert. En aquell moment els visigots no contents amb aquesta decisió van abandonar-lo fet que va comportar que Castí fos derrotat i obligat a retirar-se a Tàrraco.[3][4]

Castí va culpar de la derrota a Gal·la Placídia, qui hauria conspirat amb els visigots perquè l'abandonessin, aprofitant els seus contactes amb ells teixits quan era reina dels visigots amb el rei Ataülf, i també seria la responsable de que Bonifaci, gran aliat de Gal·la posteriorment, l'abandonés i marxés a Àfrica. La traïció de Gal·la la podem emmarcar en la seva idea de debilitar els generals poderosos per evitar usurpacions del dret del seu fill. Honori, davant les acusacions de Castí, va enviar la seva germana al exili a la cort de Constantinoble l'any 423.[5]

Ascens i caiguda de Joan

[modifica]

A la mort d'Honori a l'agost del 423, Castí ja era patrici. L'emperador d'Orient, Teodosi II, va dubtar a l'hora de nomenar un successor a Honori, tal vegada pensant en reunificar de nou l'Imperi.[6] Entretant sembla que confiava en Castí per dirigir l'interregne ja que fou nomenat cònsol per l'any 424 juntament amb el general Víctor.[7] Els alts funcionaris civils van decidir nomenar al primicerius notariorum Joan (r. 423-425), un funcionari civil, como emperador occidental a qui va fer costat Castí.[1] No queda clar perquè Castí va traïr Teodosi. Probablement va influir el paper de Gal·la Placídia a la cort oriental que intentava que Teodosi coronés a Valentinià, de 4 anys, amb ella com a regent. En aquell període, a més a més, Teodosi va nomenar com a comes Africae a Bonifaci, aliat de Gal·la i enemic de Castí.[8]

L'intent d'usurpació del tron va quedar, però, mermat quan la majoria de l'Imperi va mantenir-se lleial a la dinastia teodosiana. Teodosi II no va reconèixer a Joan i va nomenar Valentinià Cèsar d'Occident i a Gal·la Placídia Augusta d'Occident, fins que Valentinià fos major d'edat. Bonifaci, i amb ell Àfrica, va fer costat a Valentinià.

L'any 424, el magister militium d'Orient, Ardabur i el seu fill Àspar van ser enviats a Itàlia per Teodosi II per a restaurar al tron a Valentinià III i la seva mare Gal·la Placídia.[9] Àspar va conduir la cavalleria cap a Aquilea i Ardabur es va embarcar amb la infanteria per assetjar Ravenna. Una forta tempesta va fer naufragar la seva nau i fou capturat per l'usurpador. Aquest volen aprofitar la captura del general per fer la pau amb Teodosi, va tractar amb molta delicadesa a Ardabur. El qual, aprofitant la llibertat de moviments que se li va concedir va aprofitar per convèncer als principals oficials de Joan de canviar de bàndol. Va avisar a Àspar i un cop aquest es va presentar a Ravenna, va capturar l'usurpador i el va portar a Aquilea en presència de Gal·la Placídia. Poc després Àspar va derrotar l'exèrcit de l'usurpador, dirigit per Aeci i format per tropes hunes. Joan fou executat el juny o juliol del 425.[10][11] Castí fou enviat a l'exili i se'n perd la pista.[12]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 Blockley, 1998, p. 136.
  2. ↑ Martindale, 1980, p. 269-270.
  3. ↑ Chronica gallica anno 452, s.a. 422.
  4. ↑ Oost. 1968. 170.
  5. ↑ Vito Antonio Sirago, Galla Placidia. La nobilissima, Milán, Jaca Book, 1996, ISBN 88-16-43501-1, p. 49–50.
  6. ↑ Oost. 1968. pàg 178.
  7. ↑ Oost. 1968. pàg 179.
  8. ↑ Ian Hughes, Aetius: Attila's Nemesis, Casemate Publishers, 2012.
  9. ↑ Haarer 2018, p. 122.
  10. ↑ Matthews, Western Aristocracies, p. 380; Oost, Galla Placidia Augusta, p. 183 - 189.
  11. ↑ Oost. 1968. pàg 183-189.
  12. ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 628.

Bibliografia

[modifica]
  • Martindale, John Robert (1980). The Prosopography of the Later Roman Empire, Vol. 2, AD 395-527 [Prosopografía del Imperio romano tardío] (en inglés). Cambridge University Press. ISBN 9780521201599.
  • Blockley, R.C. (1998). «The Dynasty of Theodosius». En Cameron, Averil; Garnsey, Peter, eds. The Cambridge Ancient History [La dinastía de Teodosio] (en inglés). Vol. XIII: The Late Empire A.D. 337-425. Cambridge Univesity Press. p. 111-135. ISBN 978-0-521-30200-5. Consultado el 20 de mayo de 2019.
  • O'Flynn, John Michael, Generalissimos of the Western Roman Empire, University of Alberta, 1983, ISBN 0888640315, p. 74-76; ed. it. I generalissimi dell'Impero romano d'Occidente, Ar, Padova, 2020, p. 103-105.
  • Hughes, Ian (2012). Aetius: Attila's Nemesis. Pen & Sword. 
  • Jones, A.H.M. (2014). The Decline of the Ancient World. Routledge. 
  • Matthews, John (1990). Western Aristocracies and Imperial Court AD 364 - 425. Clarendon Press. 
  • Oost, Stewart Irvin (1968). Galla Placidia Augusta: A Biographical Essay. University of Chicago Press. 
  • Vito, Antonio Sirago (1996). Galla Placida : la nobilissima (392-450). Jaca Book. 
Precedit per:
Asclepiòdot
Àvit Marinià		 Cònsols romans
424 juntament amb Victor		 Succeït per:
Teodosi August XI
Valentinià Cèsar I
Joan August I (usurpació, fins a l'estiu del 425)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Castí&oldid=38320698»