Cercle de Kreisau
|
|||||
| Epònim | Krzyżowa (en)   | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | grup de resistència durant la 2aGM organització | ||||
| Història | |||||
| Creació | novembre 1940 | ||||
| Data de dissolució o abolició | agost 1944 | ||||
El Cercle de Kreisau fou un grup d'uns vint-i-cinc dissidents alemanys a l'Alemanya nazi liderats pel jurista i noble Helmuth James von Moltke, que es van reunir a partir de 1940 a la històrica finca Moltke, a la ciutat rural de Kreisau, Silèsia (avui Krzyżowa). El cercle estava format per homes i dones de diversos orígens, incloent-hi nobles descendents, protestants i catòlics devots, intel·lectuals, militars, socialistes i conservadors.[1] Tot i que el cercle no va promoure el derrocament violent del règim, els nazis van considerar la seva planificació com a traïdora, ja que es basava en la suposició que Alemanya perdria la guerra.[2]
El Cercle, entès com a grup o reunió, pren el nom de Kreisau, un poble de Silèsia on s'ubicava la principal finca rural de la família von Moltke, a l'actual Polònia. Formaven el Cercle una majoria d'homes, d'origen aristocràtic, tant de religió protestant com catòlic, amb carreres professionals i simpatitzants tant de tendències conservadores com socialistes. Malgrat les diferències, els membres del Cercle de Kreisau els unia la idea d'enderrocar el règim d'Adolf Hitler i centraren les seves discussions en la reorganització del país una vegada el III Reich hagués caigut. El grup va començar a trontollar després que Helmuth von Moltke fos arrestat per la Gestapo el gener de 1944 i finalment va arribar a la seva fi quan la majoria dels seus membres van ser arrestats després de l'intent d'assassinat de Claus von Stauffenberg el 20 de juliol de 1944.[3]
Membres
[modifica]La composició del Cercle de Kreisau era variada, amb afiliats que anaven des de conservadors fins a socialistes, religiosos i no religiosos, i tots els anteriors. Tot i que Freya von Moltke, Helmuth von Moltke, Peter von Yorck i Marion von Yorck eren al centre del cercle, el grup era més una xarxa d'amics que una organització formal.[4] Freya von Moltke va dir que el seu marit i Yorck buscaven "persones que s'hi oposessin, que s'oposessin al nacionalsocialisme i que intentessin imaginar una Alemanya millor més enllà del nacionalsocialisme, cosa que en aquell moment semblava completament impossible".[4] Les seves diferències van ser valorades, ja que Moltke i Yorck creien que el debat els ajudaria a aconseguir el seu objectiu comú d'una Alemanya millor després del "dia X", o l'endemà del final del Reich. Juntament amb von Moltke, el Cercle l'integraven: Peter Graf Yorck von Wartenburg i Margrit von Trotha entre d'altres.
Dones del Cercle de Kreisau
[modifica]La participació de les dones en la discussió del Cercle de Kreisau sovint es limitava a la presència dels seus marits. Freya von Moltke, una de les participants fundadores, va ser tallada de la correspondència del cercle després de l'arrest del seu marit Helmuth von Moltke.[5] Tampoc es coneixen membres femenines que no estiguessin casades amb un membre masculí. No obstant això, malgrat aquestes limitacions, les dones van tenir un paper integral al Cercle de Kreisau. Margrit von Trotha, per exemple, va utilitzar les seves habilitats com a economista per participar en els plans per a la futura economia d'Alemanya.[5] A més, a les memòries de Marion Yorck von Wartenburg, es refereix al cercle com "el nostre grup", cosa que indica que formava part dels membres i del discurs del cercle.[6] Una llista coneguda de membres femenins del cercle inclou: Freya von Moltke (advocada), Marion Yorck von Wartenburg (advocada), Margrit von Trotha (economista), Rosemarie Reichwein (metge/terapeuta) i Irene Yorck von Wartenburg.[5]
Altres membres protestants
[modifica]Altres membres protestants del cercle incloïen Horst von Einsiedel, Carl-Dietrich von Trotha, Adolf Reichwein, Otto von der Gablentz, Theodor Steltzer, Adam von Trott, Hans-Bernd von Haeften, Harald Poelchau i Eugen Gerstenmaier.[7]
Membres catòlics
[modifica]Entre els membres catòlics hi havia Hans Peters, Hans Lukaschek, Paulus van Husen, Augustin Rösch, Lothar König[7] i Alfred Delp .[8]
Membres socialistes
[modifica]Entre els membres socialistes hi havia Carlo Mierendorff, Theodor Haubach i Julius Leber.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Dulles, Allen Welsh. Germany's Underground: The Anti-Nazi Resistance. Da Capo Press, 2000, p. 81.
- ↑ Owings, Alison. Frauen: German Women Recall the Third Reich. New Brunswick, NJ: Rutgers University Press, 2011.
- ↑ Michalczyk, John J. Confront! Resistance to Nazi Germany. Peter Lang Publishing, 2004.
- 1 2 Michalczyk, John J. Confront! Resistance to Nazi Germany. Peter Lang Publishing, 2004.
- 1 2 3 Michalczyk, John J. Confront! Resistance to Nazi Germany. Peter Lang Publishing, 2004.
- ↑ Wartenburg, Marion Yorck von. The Power of Solitude: My Life in the German Resistance. Lincoln, Neb.: University of Nebraska Press, 2000, p. 34.
- 1 2 3 van Roon, Ger. German Resistance to Hitler: Count von Moltke and the Kreisan Circle. New York: Van Nostrand Reinhold, 1971.
- ↑ Gill, Anton. An Honourable Defeat. New York: Henry Holt, 1994, p. 164. ISBN 9780805035148.
