Vés al contingut

Cistitis intersticial

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaCistitis intersticial
Image
Lesió de Hunner observada en alguns pacients amb cistitis intersticial mitjançant cistoscòpia[1][2] modifica
Tipuscistitis i síndrome de dolor pelvià crònic urològic Modifica el valor a Wikidata
Especialitaturologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11GC00.3 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB30832 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000477 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine2055505 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKinterstitial-cystitis-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD018856 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet37202 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0282488 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:13949 Modifica el valor a Wikidata

La cistitis intersticial (CI) o síndrome de la bufeta dolorosa, és un dolor crònic a la bufeta i al sòl pelvià de causa desconeguda.[3] Els símptomes inclouen sensació de necessitat d'orinar immediatament, necessitat d'orinar sovint, dolor de bufeta i dolor amb les relacions sexuals.[3] La CI s'associa amb depressió i una menor qualitat de vida.[4] Alguns dels afectats també tenen síndrome de l'intestí irritable i fibromiàlgia.[3]

Es desconeix la causa de la cistitis intersticial.[3] Tot i que pot ser, no sol ser hereditària.[3] El diagnòstic sol ser basat en els símptomes després de descartar altres afeccions.[4] Normalment, el cultiu d'orina és negatiu.[4] Es pot observar ulceració o inflamació a la cistoscòpia.[4] Altres afeccions que poden produir símptomes similars inclouen la bufeta hiperactiva, la infecció del tracte urinari (ITU), les infeccions de transmissió sexual, la prostatitis, l'endometriosi en les dones i el càncer de bufeta.[3][5]

No hi ha cura per a la cistitis intersticial i el maneig d'aquesta afecció pot ser difícil.[3] Els tractaments que poden millorar els símptomes inclouen canvis en l'estil de vida, medicaments o procediments.[3] Els canvis en l'estil de vida poden incloure deixar de fumar, canvis en la dieta, reduir l'estrès i rebre suport psicològic.[3][6] Els medicaments poden incloure paracetamol amb ibuprofèn i protecció gàstrica, amitriptilina, polisulfat de pentosà o histamina.[3][6] Els procediments poden incloure distensió de la bufeta, estimulació nerviosa o cirurgia.[3] No es recomanen els exercicis de Kegel ni els antibiòtics a llarg termini.[4]

Als Estats Units i Europa, s'estima que al voltant del 0,5% de les persones es veuen afectades.[3][4] Les dones es veuen afectades aproximadament cinc vegades més sovint que els homes.[3] L'aparició sol ser a la mitjana edat.[3] El terme "cistitis intersticial" es va utilitzar per primera vegada el 1887.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Persu, C; Cauni, V; Gutue, S; Blaj, I; Jinga, V; Geavlete, P «From interstitial cystitis to chronic pelvic pain.». Journal of Medicine and Life, vol. 3, 2, 2010, p. 167–74. PMC: 3019050. PMID: 20968203.
  2. ↑ Stedman, Thomas Lathrop. Stedman's Medical Eponyms. Lippincott Williams & Wilkins, 2005, p. 344. ISBN 9780781754439.
  3. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 «Interstitial cystitis/bladder pain syndrome fact sheet». OWH, 16-07-2012. Arxivat de l'original el 5 October 2016. [Consulta: 6 octubre 2016].
  4. 1 2 3 4 5 6 Hanno, PM; Erickson, D; Moldwin, R; Faraday, MM; American Urological, Association «Diagnosis and treatment of interstitial cystitis/bladder pain syndrome: AUA guideline amendment.». The Journal of Urology, vol. 193, 5, 5-2015, p. 1545–53. DOI: 10.1016/j.juro.2015.01.086. PMID: 25623737. Arxivat 20 April 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.
  5. ↑ Bogart, LM; Berry, SH; Clemens, JQ «Symptoms of interstitial cystitis, painful bladder syndrome and similar diseases in women: a systematic review». The Journal of Urology, vol. 177, 2, 2007, p. 450–456. DOI: 10.1016/j.juro.2006.09.032. PMID: 17222607.
  6. 1 2 Malde, Sachin; Palmisani, Stefano; Al-Kaisy, Adna; Sahai, Arun «Guideline of guidelines: bladder pain syndrome». BJU International, vol. 122, 5, 5-2018, p. 729–743. DOI: 10.1111/bju.14399. PMID: 29777618.
  7. ↑ Bostwick, David G.; Cheng, Liang. Urologic Surgical Pathology. 3. Elsevier Health Sciences, 2014, p. 208. ISBN 9780323086196.