Coberta de quatre vents
Una coberta de quatre vents, coberta de quatre vessants o coberta de quatre aiguavessos[2] és un tipus de coberta inclinada formada per quatre plans que baixen cap als murs de l'edifici.[3] A diferència de la coberta a dues aigües, no presenta cap gablet ni cap costat vertical triangular en els extrems de la teulada.[4] En una coberta inclinada, cada pla per on s'escorre l'aigua de pluja s'anomena aiguavés o vessant. En les cobertes de quatre aiguavessos, tots aquests plans convergeixen cap a les arestes superiors de la teulada, sense formar parets verticals en forma de frontó. En l'arquitectura domèstica moderna, les cobertes de quatre aiguavessos són habituals en cases unifamiliars, bungalous. A més de l'habitatge, aquest tipus de coberta s'ha utilitzat en edificis públics, pavellons, masies, cases senyorials i altres construccions de planta regular.
Característiques
[modifica]
Una coberta de quatre aiguavessos és formada per quatre plans inclinats disposats als quatre costats de l'edifici.[2] En una planta rectangular, sol tenir dos vessants triangulars als costats curts i dos vessants trapezoïdals als costats llargs; tots ells baixen cap als murs exteriors de l'edifici i, habitualment, tenen el mateix pendent.[5]
A diferència de la coberta a dues aigües, aquest tipus de coberta no presenta cap gablet ni cap costat vertical triangular a l'extrem de la teulada.[6] Quan la planta és rectangular, els vessants acostumen a confluir en un carener central; quan la planta és quadrada, els quatre plans poden convergir en un únic punt superior, de manera que la coberta adopta una forma piramidal.[5]
Una característica habitual d'aquestes cobertes és que el ràfec manté una alçada contínua al voltant del perímetre de l'edifici, fet que facilita la disposició de canalons en tots els costats. També poden incorporar lluernes o mansardes, tot i que aquestes obertures solen requerir una resolució constructiva més complexa que en una coberta a dues aigües.
Tipus
[modifica]
Les cobertes de quatre aiguavessos poden adoptar diverses formes segons la planta de l'edifici i la manera com es resolen els careners i les trobades entre plans inclinats. Les principals variants són:[5]
- Coberta simple de quatre aiguavessos: és la forma més habitual. S'aplica normalment sobre una planta rectangular i té quatre vessants que pugen fins a un carener central.
- Coberta de pavelló: s'utilitza sobre plantes quadrades. Els quatre vessants són triangulars i conflueixen en un únic vèrtex superior, de manera semblant a una piràmide.[5]
- Coberta composta de quatre aiguavessos o coberta amb aiguafons: apareix en edificis de planta més complexa, com ara plantes en forma de L o de T. En aquests casos, diversos volums de coberta s'intersequen i formen careners secundaris i aiguafons.[7]
- Coberta de mig aiguavés o coberta amb capcers escapçats: combina elements de la coberta a dues aigües i de la coberta de quatre aiguavessos. Els extrems del gablet queden parcialment retallats per un petit pla inclinat.
- Coberta amb gablet holandès: és una solució híbrida entre una coberta de quatre aiguavessos i una coberta amb gablet; en aquest cas, la part superior incorpora un petit gablet sobre una base de coberta inclinada.[8]
La coberta amansardada és una coberta relacionada, però no sempre es considera una variant estricta de la coberta de quatre aiguavessos. Es caracteritza perquè cada costat presenta dos pendents diferents: un de més pronunciat a la part inferior i un de més suau a la part superior.[5]
Construcció
[modifica]
Les cobertes de quatre aiguavessos es poden construir sobre plantes de formes diverses, tot i que les formes bàsiques parteixen d'una planta rectangular o quadrada. En una coberta rectangular, el carener se situa habitualment al centre de la planta i els vessants inclinats s'organitzen simètricament a banda i banda.[7]
En la construcció tradicional de fusta, els cavalls o bigues inclinades principals uneixen la part superior dels murs amb el carener o amb les arestes inclinades de la coberta. Les arestes sortints, situades a les cantonades exteriors de l'edifici, corresponen als cavalls de maluc; aquestes peces formen l'espina de la cantonada de la coberta i serveixen de suport a cavalls més curts.[9]
Quan la planta de l'edifici presenta un angle interior, com passa en les plantes en forma de L o de T, la intersecció entre dos plans inclinats forma un aiguafons. En aquests punts s'hi disposen peces específiques de suport, anomenades cavalls o bigues d'aiguafons, que recullen les trobades entre els diferents vessants de la coberta.[9]
Els cavalls, en general, són elements estructurals de la coberta que van del carener o de l'aresta de maluc fins a la solera o coronament del mur exterior, i serveixen de base per sostenir l'entaulat, els llistons i el material de cobriment.[10] Segons el sistema constructiu, la coberta pot resoldre's amb estructura tradicional de fusta, amb encavallades prefabricades, amb perfils metàl·lics o amb altres sistemes adaptats al material de cobriment i al pendent previst.
La coberta de quatre aiguavessos dona a l'edifici una aparença compacta i estable. El pendent pot variar segons el clima, el material utilitzat, les càrregues previstes i les tradicions constructives de cada lloc.
Avantatges i inconvenients
[modifica]
Un dels avantatges principals de la coberta de quatre aiguavessos és la seva estabilitat estructural. Com que tots els costats són inclinats, ofereix menys superfície vertical exposada al vent que una coberta a dues aigües amb gablets. Per aquest motiu, pot ser més resistent a determinats danys causats pel vent, sempre que estigui ben projectada i executada.[11][12] També té avantatges pràctics en la recollida d'aigua, ja que permet disposar canalons al voltant de tot el perímetre de l'edifici. A més, la seva forma compacta pot afavorir una imatge més unitària i equilibrada de la construcció.
En canvi, respecte d'una coberta a dues aigües sobre la mateixa planta, ofereix menys espai útil sota teulada. L'accés per a tasques de manteniment pot ser més difícil, la ventilació de l'espai sota coberta pot requerir solucions més específiques i no disposa de gablets on obrir finestres verticals per obtenir llum natural. També pot resultar més complexa i costosa de construir, sobretot quan la planta de l'edifici és irregular o quan s'hi volen afegir ampliacions posteriors.
Referències
[modifica]- ↑ «Casa Camprubí». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 «coberta de quatre aiguavessos - Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura | TERMCAT». [Consulta: 28 juny 2026].
- ↑ «Coberta de quatre aiguavessos». Diccionari de les arts. TERMCAT. [Consulta: 28 juny 2026].
- ↑ Curl, James Stevens. Oxford Dictionary of Architecture and Landscape Architecture. 2a edició. Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2006, p. 364. ISBN 978-0-19-860678-9.
- 1 2 3 4 5 «Types of Roof: A Complete Guide to the Most Common Options» (en anglès). Homebuilding & Renovating, 29 juny 2022. [Consulta: 28 juny 2026].
- ↑ Curl, James Stevens. Oxford Dictionary of Architecture and Landscape Architecture. 2a edició. Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2006, p. 364. ISBN 978-0-19-860678-9.
- 1 2 «Part 1: Carpentry – Housing. Hip and Valley Roofing» (PDF) (en anglès). TAFE NSW Construction and Transport Division. [Consulta: 28 juny 2026].
- ↑ «Gable roof» (en anglès). Designing Buildings, 23 juny 2024. [Consulta: 28 juny 2026].
- 1 2 «The Hip and Valley Roof» (PDF) (en anglès). Colchester Institute. [Consulta: 28 juny 2026].
- ↑ «Rafter» (en anglès). Designing Buildings, 23 agost 2021. [Consulta: 28 juny 2026].
- ↑ «Design and Construction Guidance for Community Safe Rooms». FEMA. [Consulta: 8 abril 2013].
- ↑ Grazulis, Thomas P. Significant Tornadoes, 1680–1991. St. Johnsbury, Vermont: Environmental Films, 1993, p. 106. ISBN 1-879362-03-1.
