Consorans
 |
No s'ha de confondre amb Consuarans. |
| Tipus | grup ètnic històric  |
|---|---|
| Part de | aquitans |
| Epònim | Coserans |
| Geografia | |
| Originari de | Bigorra (França) i Comtat de Foix (França) |
| Mapa de distribució | |
 | |
Els consorans (en llatí: Consoranni) van ser un poble aquità.[1] El primer a esmentar-los va ser Plini el Vell al segle i dC, a la seva Naturalis Historia,[2] on els situa entre els tornats i els auscs, mentre que en una altra referència ubica una part d'aquest poble, els consuarani, a la Gàl·lia Narbonesa, a l'actual Coserans. Aquesta regió històrica, repartida entre la Bigorra gascona i el Comtat de Foix de l'Arieja llenguadociana, va prendre el nom dels antics consorans.
Els Consoranni eren una de les nou tribus aquitanes de la província de Novempopulània i la seva capital era l'actual Sent Líser, a l'Arieja.
Territori
[modifica]A la seva obra, Plini el Vell distingeix dos pobles: els consoranni, que eren entre les vint-i-tres tribus de la província romana de la Gàl·lia Aquitània, creada de feia poc per August,[2] i els consuarani de la Gàl·lia Narbonesa,[3] integrada des de feia temps a l'Imperi Romà. Probablement, en temps d'August van quedar tots dins la Narbonesa.[4]
La distinció de Plini entre aquestes dues branques (consoranni i consuarani) sembla ser acceptada actualment[n 1] i es veu com a prova de la divisió d'un sol poble en dues entitats: una a l'oest, que estava adjunta a la civitas dels Convenae (cònvenes) després de la seva creació a l'època d'August, i l'altra a l'est, que depenia de la ciutat de Tolosa.[6] S'ha suggerit que el poble dels consorans va ser desplaçat i assentat en aquesta regió pels romans, de la mateixa manera que els seus veïns, els cònvenes,[7] tot i que no hi ha cap prova que doni suport a aquesta hipòtesi.
La Civitas Consoranni
[modifica]Entre finals del segle i i finals del segle iv, potser durant la important reforma administrativa i territorial de Dioclecià a principis d'aquest darrer segle,[6] el territori dels consorans va ser elevat a l'estatus de civitas, tal com s'assenyala a la Notitia Galliarum al tombant del segle iv.
La capital de la civitas Consoranni (la "ciutat" dels consorans) era Sent Líser. El nom antic d'aquesta ciutat roman desconegut.[8] Estava envoltada per una gran muralla defensiva que tancava una superfície de 2,6 ha, una muralla que encara és visible avui dia i en excel·lent estat. La muralla estava equipada amb sis torres circulars i potser una de quadrada.[6]
El territori s'estenia per la conca de riu Salat i la regió del Seronès (la vall al voltant de La Bastida de Seron). Es desconeixen els seus límits precisos, però s'estima que cobria aproximadament l'actual regió de Coserans o, més precisament, la del bisbat de Coserans durant el període medieval.[6]
Cultura
[modifica]La població dels consorans probablement no formava un sol pagus, sinó que estava composta per diversos pagi.[6] Els noms dels habitants a l'antiguitat, tal com revelen diversos altars funeraris o votius trobats al voltant de Sent Líser, mostren que elements de poblacions celtes veïnes s'havien barrejat amb una població indígena de parla aquitana.
El poble es va adaptar als costums i tradicions romanes, però va conservar una forta empremta de les tradicions preromanes. Durant el període romà, es van continuar venerant deïtats locals, com ara la deessa Ande a Caumont o el déu Arsilunnus a Argenh (cf. Panteó pirinenc). Es troben rastres de la deessa celta Belisama a Sent Líser, i també es veneraven déus romans, tot i que de vegades s'assimilaven als indígenes: Júpiter porta l'epítet Haloissus a Gajan i es descriu com a «donador de les bones estacions», una atribució força poc romana, a Era Escura.
Els consorans van ser cristianitzats força aviat, al segle iv o v. Gregori de Tours atribueix la seva cristianització al bisbe Valerius (de qui es diu que va donar el seu nom al mont Valier[9]), però aquesta figura sembla més o menys llegendària.[6] L'any 506, al Concili d'Agde, però, es testimonia definitivament un bisbat a Sent Líser: el seu bisbe era Gliceri i és del seu nom que deriva l'etimologia de Sent Líser.
Notes
[modifica]- ↑ La hipòtesi de Michel Christol segons la qual Plini es basava en llistes actualitzades es recull a Escudé-Quillet (1997).[5]
Referències
[modifica]- ↑ Goihenetxe, Manex. Histoire générale du Pays basque : Préhistoire-Époque Romaine-Moyen-Âge (en francès). 1. Donostia / Baiona: Elkarlanean, 1998, p. 53–59. ISBN 2913156207; 8483314010. OCLC 41254536.
- 1 2 Plini el Vell. Història natural (Naturalis Historia) (en llatí). llibre 4. «Aquitani, unde nomen provinciae, Sediboviates. mox in oppidum contributi Convenae, Bigerri, Tarbelli Quattrosignani, Cocosates Sexsignani, Venami, Onobrisates, Belendi, saltus Pyrenaeus infraque Monesi, Oscidates Montani, Sybillates, Camponi, Bercorcates, Pinpedunni, Lassunni, Vellates, Toruates, Consoranni, Ausci, Elusates, Sottiates, Oscidates Campestres, Succasses, Latusates, Basaboiates, Vassei, Sennates, Cambolectri Agessinates»
- ↑ Boucher de Perthes, Jacques. «Les monumens dits celtiques ou druidiques ne sont les plus anciens des Gaules». A: Antiquités Celtiques et Antédiluviennes (en francès). Cambridge University Press, 1847, p. 59–71. ISBN 978-0-511-70591-5.
- ↑ Smith, William (ed.). «Consorani». A: Dictionary of Greek and Roman Geography (en anglès). Londres: LLD, 1854 [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ Escudé-Quillet, 1997.
- 1 2 3 4 5 6 Escudé-Quillet 1997, p. 39-51
- ↑ Jullian, Camille «Notes ibériques» (en francès). Bulletin hispanique, 4, 1, 1902, p. 12-19.
- ↑ Sacaze, Julien. Inscriptions antiques des Pyrénées (en francès). Tolosa: Édouard Privat, 1892, p. XVIII. «Quel était le nom que portait à l'époque romaine la ville capitale des Consorani ? Lugdunum Consoranorum prétendent quelques écrivains. Austria disent quelques autres. La première affirmation ne repose sur rien ; la seconde, admise par M. Longnon, n'est accompagnée d'aucune preuve justificative et, par conséquent, ne peut être acceptée»
- ↑ Bourneton, A. «Une ascension inédite sous le premier Empire» (en francès). Pyrénées, 183-184, 185, 186, 1995-1996, p. 295-312; 16-28; 123-133.
Bibliografia
[modifica]- Escudé-Quillet, Jean-Marie; Catherine Maissant; Robert Sablayrolles (dir.). Carte archéologique de la Gaule : 09. Ariège (en francès). París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1997. ISBN 2-87754-050-2.
- Lizop, Raymond. Le Comminges et le Couserans avant la domination romaine. Thèse complémentaire présentée à la Faculté des lettres de l'Université de Paris pour le doctorat ès lettres (en francès), 1931.
- Lizop, Raymond. Histoire de deux cités gallo-romaines : les Convenae et les Consoranni (en francès). Tolosa / París: Bibliothèque méridionale, 2e série, 1931.
Antics aquitans | ||
|---|---|---|
Part de {{Pobles de la Gàl·lia}} | ||
| Grups |
|  |
| Relacionats | ||
| Llengua | ||
| Història | ||
