Ecologia profunda
L'ecologia profunda és un corrent de pensament llançat pel filòsif noruec Arne Naess.[1] Constitueix una combinació del biocentrisme i d’un misticisme tenyit de panpsiquisme o panteisme; en aquest sentit, constitueix un component de l'ecoteologia.[2] Defensa un canvi personal orientat a l’«ecocentrisme». La natura hi és concebuda com un ordre al qual els humans s’han de sotmetre o que fins i tot han de venerar religiosament.[3] Proposa canvis culturals, polítics, socials i econòmics cap a una convivència harmònica entre els éssers humans i la resta d'éssers vius.[4]
L'ètica de l’ecologia profunda explica que un sistema global (la naturalesa) és superior a cadascuna de les seves parts (l'ésser humà) i que el món no és un recurs explotable a voluntat dels éssers humans, més enllà de satisfer les seves necessitats vitals, per la qual cosa s'ha d'evitar un nivell de vida extremadament elevat.[2] Proposa reestructurar completament la civilització humana per trobar una manera de conviure amb la natura sense explotar-la per al benefici humà.[5]
Segons el biòleg Jaume Terradas i Serra, «l'ecologia profunda ha perdut empenta, però les seves idees han penetrat en el pensament verd.»[6] Els moviments en defensa dels drets dels animals hi han pres part. Molts ecologistes han adoptat el voluntarisme moral i les posicions holistes de Naess.[6]
L'ecologia profunda i altres moviments ambientals
[modifica]Els moviments ecològics crítiquen el model industrial contemporani, pel seu paper en la crisi ecològica, el canvi climàtic, la crisi dels residus… Segons els adeptes de l'ecologia profunda, els conservacionistes es basen en una visió antropocèntrica. Consideren que és possible d'utilitzar la natura i protegir-la alhora. La natura no tindria drets més enllà que serveix els interessos dels éssers humans. L'ecologia social i ecofeminisme responen a demandes pròpies del segle xx; volen resoldre els conflictes ambientals conciliant els conflictes en les relacions humanes.[7] També hi ha l'ecologia reformista, que lluita contra la contaminació i l'explotació il·limitat de recursos finits amb un enfocament pragmàtic que comporta la possibilitat de crear nous mercats alhora de resoldre els problemes del medi.
Origen i posicions ideològiques
[modifica]El concepte d'ecologia profunda era a l'inici un terme teòric, però es va transformar posteriorment en un moviment. Per a Naess els punts centrals de l'ecologia profunda són tres.[1] Primer considera el valor inherent de cada ésser, cada paisatge, cada ecosistema… independentment de la seva utilitat.[6] S'oposa a l'antropocentrisme i l'utilitarisme i considera que els interessos de la biosfera en la seva totalitat són també els dels humans.[8] Criticà el neoliberalisme i les solucions comunistes que només miren la productivitat.[6]
L'ecologia profunda s'oposa a «ecologia reformista», que és la que ha aconseguit més incidència en els debats contemporanis degut a la rellevància pública de molts dels seus simpatitzants i que en molts països els seus adeptes es van inserir plenament en el poder polític i empresarial.[9]
L'ecologia profunda té com a premissa una integració total de la persona en la natura, de manera que no hi sigui ni per sobre ni fora. Per la mateixa raó, també qüestiona fortament les grans decisions político-econòmiques, i el fet que molts dels seus adherents siguin persones que es perfilen en grups polítics.
El concepte va ser desenvolupat més tard per Bill Devall i George Sessions el 1985 en el llibre Deep Ecology.[10] Per Fritjof Capra l'ecologia profunda és una nova visió holística del món, en què es passa de la concepció de l'univers com màquina, a veure'l com una xarxa de relacions.[11]
Principis
[modifica]Els defensors de l'ecologia profunda consideren que el món no existeix com un recurs lliurement explotable pels humans. L'ètica de l'ecologia profunda sosté que tot el sistema és superior a qualsevol de les seves parts. Es proposen uns principis que ajuden a comprendre la seva posició.[12] Consideren que el benestar i el floriment de tota vida humana i no humana sobre la terra tenen un valor en si mateixos. Aquests valors són independents de la utilitat del món no-humà per a les finalitats humanes. Els humans només s'en poden servir per a satisfer les seves necessitats vitals bàsiques. Preconitzen un decreixement de la població humana per protegir la resta de la natura. Volen canviar l'economia bàsica, la tecnologia i a les ideològies. Rebutjen el creixemen i preconitzen minva la consumició de bens.[12]
Crítica
[modifica]Se n’ha criticat el misticisme i que, en defensar un «Jo del món» (amb majúscula) que significa el conjunt dels éssers vivents (inclosos els humans), conduiria a abolir l'individu en benefici d’un holisme manipulable per nous gurus.[2]
Es critica l'ecocentrisme holista per la idea que només les condicions naturals poden ser bones: tot el que fan els humans és pertorbació, contaminació, pèrdua de biodiversitat, etc. Tota tecnologia hi esdevé sospitosa.[6] El que hi manca són «alternatives creïbles a com s'ha d'organitzar la societat».[6]
Referències
[modifica]- 1 2 Naess, Arne «The shallow and the deep, long‐range ecology movement. A summary∗» (en anglès). Inquiry, 16, 1-4, 1-1973, p. 95–100. DOI: 10.1080/00201747308601682.
- 1 2 3 Porta, Jaume (ed.); Poch, Rosa Maria. «ecologia profunda c. nom. f.». A: Diccionari multilingüe de la ciència del sòl. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans (IEC), 2022.
- ↑ Corominas, Jordi; Vicens, Joan Albert «Presentació: Natura». Perifèria. Cristianisme, postmodernitat, globalització, 8, 8, 12-02-2021.
- ↑ Llort i Carceller, Lluís «Jordi Gispert». El Punt Avui, 31 maig 2012, p. 6.
- ↑ Bover i Salvadó, Jordi (ed.); Sabater Berenguer, Marta [et al.].. «ecologia profunda». A: Dicionari de bioètica. Barcelona: Termcat & Generalitat de Catalunya. Departament de Salut, 2019-2014 (Diccionaris en línia núm. 271).
- 1 2 3 4 5 6 Terradas i Serra, 2017.
- ↑ «The Self of Stars and Stone: Ecofeminism, Deep Ecology, and the Ecological ...: Start Your Search!». [Consulta: 8 novembre 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ Keller, Donald R. «Deep ecology». A: Baird Callicott & Robert Frodeman. Encyclopedia of Environmental Ethics and Philosophy (en anglès). Abbey to Israel. Macmillan Reference, 2008, p. 206-211.
- ↑ Burruezo, Pedro «La necessitat d’ecologia profunda». Ara, 30 octubre 2014.
- ↑ Devall i Sessions, 2001.
- ↑ Capra, Fritjof. The web of life: a new scientific understanding of living systems. Anchor Books, 1996. ISBN 0385476752.
- 1 2 Devall i Sessions, 2001, p. 70.
Bibliografia
[modifica]- Bookchin, Murray. «Social Ecology versus Deep Ecology» (en anglès), 1987.
- Iglesias, Elisa «Ecología profunda» (en castellà). Ecologista, 61, 1 juny 2009.
- Macy, Joanna; Brown, Molly Young. Coming Back to Life: The Updated Guide to the Work That Reconnects (en anglès). Gabriola Islant (Canadà): New Society Publisher, 2014. ISBN 978-1-55092-580-7.
- Sessions, George; Devall, Bill. Deep Ecology: Living as if Nature Mattered (en anglès). Gibbs Smith, 2001-01-19. ISBN 978-0-87905-247-8.
- Terradas i Serra, Jaume «L'Ecologia Profunda». Creaf, 2017.
- Walsh, Roger; Vaughan, Frances. Paths Beyond Ego: The Transpersonal Vision (en anglès). Penguin Publishing Group, 1993. ISBN 978-0-87477-678-2.
Enllaços externs
[modifica]- «The Gaia Foundation» (en anglès).
- «Joanna Macy» (en anglès).
