Elies I de Jerusalem
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle V  |
| Mort | c. 518 Àqaba |
| Patriarca Ortodox de Jerusalem | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme ortodox |
| Es coneix per | Patriarca de Jerusalem (494-516) |
| Activitat | |
| Ocupació | prevere ortodox |
| bisbe, confessor | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, anglicanisme |
| Festivitat | 4 de juliol (catòlics); 2 d'agost (ortodoxos, correspon al 20 de juliol julià) |
| Iconografia | Robes de bisbe oriental |
Elies I de Jerusalem (segle V - Àqaba, c. 518) fou bisbe i patriarca de Jerusalem del 494 o 495 fins a la seva deposició pel concili de Sidó el 516 sota l'emperador Anastasi I Dicor, per haver donat suport als decrets del Concili de Calcedònia.[1] Elies era àrab de naixement, que havia estat educat en un monestir a Egipte.[2] Al Sínode de Sidó (512) va defensar amb èxit, juntament amb Flavià II d'Antioquia, la doctrina cristològica diofisita proclamada pel Concili de Calcedònia.[3]
Havia fundat un monestir a l'església de la Resurrecció, prop de la Torre de David de Jerusalem, per allotjar-hi estudiants. S'oposà als monofisites al Sínode de Tir, malgrat el suport que rebien de l'emperador. Per això, no volgué reconèixer el nomenament del patriarca Sevira d'Antioquia en 512. Fou substituït per Joan III de Jerusalem, antic diaca. Va morir a l'exili el 518. És venerat com a sant per l'Església Catòlica, tot i que no figura al Martirologi romà.
Elies va reconèixer Eufemi com el legítim Patriarca de Constantinoble i va rebutjar la comunió amb el Patriarca Macedó II, a qui considerava un intrús perquè havia signat l'Henotikon de Zenó. Cap al 509, el monofisita Filoxè de Mabbug va intentar que Elies signés una fórmula anticalcedònica, i l'emperador Anastasi I, que era proper al monofisisme, li va ordenar que convoqués un sínode per condemnar les decisions del concili. Elies va respondre escrivint a l'emperador, defensant la seva fe catòlica i ortodoxa, però aquesta carta –segons l'historiador de l'església primerenca Evagri– va ser falsificada de camí pels oponents d'Elies i marcada amb un anatema contra els monofisites.[4]
El Sínode de Sidó, convocat el 512, havia de condemnar les decisions de Calcedònia, però sota la influència dels patriarques Elies i Flavià II d'Antioquia, el sínode va rebutjar la petició de l'emperador. Els monofisites van continuar acusant els dos bisbes de nestorianisme, i l'emperador els va deposar a tots dos, primer Flavià, que va ser substituït pel monofisita Sever. Els monjos de Palestina i Elies es van negar a admetre Sever a l'església.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Margaret Bunson, Stephen Bunson. Our Sunday Visitor's Encyclopedia of Saints. Our Sunday Visitor, 2003. ISBN 1-931709-75-0.
- ↑ Fortescue, Adrian. «Elias of Jerusalem.». The Catholic Encyclopedia.
- ↑
«Elias of Jerusalem». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913. - ↑ Euagrios Scholastikos: Historia Ecclesiae, III, 31
- ↑ Euagrios Scholastikos: Historia Ecclesiae, III, 31
