Eric Betzig
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 gener 1960 Ann Arbor (Michigan) |
| Formació | Institut Tecnològic de Califòrnia Escola d'Enginyeria de la Universitat Cornell Universitat Cornell Pioneer High School (en) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Química |
| Ocupació | físic, químic |
| Ocupador | Institut Mèdic Howard Hughes |
| Membre de | |
| Interessat en | Química |
| Influències | |
| Família | |
| Cònjuge | Na Ji |
| Germans | Laura L. Betzig |
| Premis | |
| Lloc web | hhmi.org… |
Robert Eric Betzig (Ann Arbor, Michigan, EUA, 13 de gener de 1960) és un físic estatunidenc que exerceix de professor de física i de biologia molecular i cel·lular a la Universitat de Califòrnia, Berkeley.[1][2][3] També és investigador sènior al Janelia Farm Research Campus d'Ashburn, Virgínia, EUA.[1][3]
Betzig ha treballat en el desenvolupament de la microscòpia de fluorescència i la microscòpia de localització fotoactivada. Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química del 2014.[4]
Biografia
[modifica]Betzig va néixer a Ann Arbor, Michigan, EUA, el 1960, fill d'Helen Betzig i de l'enginyer Robert Betzig. Amb l'aspiració de treballar en la indústria aeroespacial, Betzig va estudiar física a l'Institut Tecnològic de Califòrnia i es va graduar el 1983. Posteriorment, va cursar estudis a la Universitat Cornell, on va tenir Michael Isaacson com a supervisor i també va col·laborar amb Aaron Lewis. Allà va obtenir els títols de màster i doctorat en física aplicada i enginyeria física els anys 1985 i 1988, respectivament. Per a la seva tesi doctoral, es va centrar en el desenvolupament de microscopis òptics d'alta resolució capaços de superar el límit teòric de 0,2 micròmetres.[5][6][7]
Betzig s'ha casat dues vegades. La seva primera dona va ser la física de matèria condensada Ruby Ghosh,[7] amb qui té dos fills, Cayden i Ravi.[8] La seva segona dona és la biofísica Na Ji,[9] amb qui té tres fills: Max, Mia i Zoe.[8]
Recerca científica
[modifica]Laboratoris Bell
[modifica]Després de rebre el seu doctorat, Betzig va ser contractat per Laboratoris Bell al Departament d'Investigació de Física de Semiconductors el 1989. Aquell any, el col·lega de Betzig, William E. Moerner, va desenvolupar el primer microscopi òptic que podia veure més enllà del límit de 0,2 micròmetres, conegut com a límit d'Abbe, però només podia funcionar a temperatures properes al zero absolut. Inspirat per la investigació de Moerner, Betzig es va convertir en la primera persona a obtenir imatges de molècules fluorescents individuals a temperatura ambient mentre determinava les seves posicions en menys de 0,2 μm el 1993. Per això va rebre el Premi William O. Baker per a Iniciatives en Investigació (abans conegut com el Premi de l'Acadèmia Nacional de Ciències per a Iniciatives en Recerca).[10]Betzig també va rebre el premi William L. McMillan el 1992.[11]
Ann Arbor Machine Company
[modifica]El 1994, Betzig es va sentir frustrat amb la comunitat acadèmica i amb la incertesa de l'estructura corporativa dels Bell Laboratories, fet que el va portar a deixar tots dos àmbits. Va passar uns anys dedicat a la cura dels fills a casa abans de reincorporar-se al món laboral el 1996, quan va assumir el càrrec de vicepresident de recerca i desenvolupament a l'empresa Ann Arbor Machine Company, propietat en part de la família Betzig.[12][13] Allà va desenvolupar la tecnologia FAST (Flexible Adaptive Servohydraulic Technology, Tecnologia servohidràulica flexible i adaptativa), però, després d'invertir milions de dòlars en el seu desenvolupament, només en va vendre dos dispositius.[10][6][12]
Retorn a l'àmbit acadèmic
[modifica]El 2002, Betzig va tornar al camp de la microscòpia i va fundar New Millennium Research a Okemos, Michigan, EUA. Inspirat pel treball de Mike Davidson amb proteïnes fluorescents, va desenvolupar la microscòpia de localització fotoactivada (PALM), un mètode de control de proteïnes fluorescents que utilitzava polsos de llum per crear imatges amb una resolució superior a la que fins aleshores es considerava possible. A la sala d'estar de casa de Harald Hess, un antic col·laborador dels Bell Labs, Betzig i Hess van desenvolupar el primer microscopi òptic basat en aquesta tecnologia. Van construir el primer prototip en menys de dos mesos, fet que els va valer un gran reconeixement. L'octubre d'aquell mateix any, el Janelia Farm Research Campus de l'Institut Mèdic Howard Hughes el va contractar, tot i que en aquell moment el seu laboratori encara estava en construcció.[6]
A principis del 2006, es va incorporar formalment a Janelia com a cap de grup per treballar en el desenvolupament de tècniques de microscòpia de fluorescència de superresolució. Va utilitzar aquesta tècnica per estudiar la divisió cel·lular en embrions humans.[13][14] El 2010 se li va oferir el Premi Max Delbrück, però el va rebutjar i el guardó va ser per a Xiaowei Zhuang.
El 2014, Betzig va rebre el Premi Nobel de Química conjuntament amb Stefan Hell i William E. Moerner «pel desenvolupament de la microscòpia de fluorescència súper resolta».[4][13][15]

El 31 de maig de 2016, el papa Francesc I el va nomenar acadèmic de l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències.
L'estiu del 2017, Betzig es va incorporar al professorat de Berkeley amb un nomenament compartit al Laboratori Nacional Lawrence de Berkeley.[16]
Articles de recerca seleccionats
[modifica]- 1993: Single molecules observed by near-field scanning optical microscopy (Observació de molècules individuals mitjançant microscòpia òptica d'escaneig de camp proper), E Betzig, RJ Chichester – Science.[17]
- 1992: Near-field optics: microscopy, spectroscopy, and surface modification beyond the diffraction limit (Òptica de camp proper: microscòpia, espectroscòpia i modificació de superfícies més enllà del límit de difracció), E Betzig, JK Trautman – Science.[18]
- 2006: Imaging intracellular fluorescent proteins at nanometer resolution (Visualització de proteïnes fluorescents intracel·lulars amb resolució nanomètrica), E Betzig, GH Patterson, R Sougrat – Science.[19]
- 2014: Lattice light-sheet microscopy: imaging molecules to embryos at high spatiotemporal resolution (Microscòpia de làmina de llum reticular: visualització des de molècules fins a embrions amb alta resolució espaciotemporal), G Seydoux, US Tulu, DP Kiehart, E Betzig – Science.[20]
Referències
[modifica]- 1 2 «Eric Betzig - UC Berkeley Physics» (en anglès). Arxivat de l'original el 18-01-2021. [Consulta: 18 juliol 2019].
- ↑ «Eric Betzig | Research UC Berkeley». [Consulta: 19 setembre 2026].
- 1 2 «Eric Betzig, PhD | Investigator Profile | 2018-Present» (en anglès). [Consulta: 19 setembre 2026].
- 1 2 «Eric Betzig» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
- ↑ «Eric Betzig» (en anglès). [Consulta: 19 setembre 2026].
- 1 2 3 Feltman, Rachel «Nobel chemistry laureate’s twisting path to molecular microscope breakthrough» (en anglès). The Washington Post, 09-10-2014. ISSN: 0190-8286.
- 1 2 Betzig, Robert Eric. Nondestructive optical imaging of surfaces with 500 angstrom resolution (Tesi) (en anglès). Universitat de Cornell, 1988. OCLC 79223216.
- 1 2 «Eric Betzig - Nobel Prize lecture» (en anglès americà). [Consulta: 19 setembre 2026].
- ↑ Israel, Brett. «Nobel Prize winner to join UC Berkeley faculty» (en anglès), 27-09-2016. [Consulta: 19 setembre 2026].
- 1 2 «Eric Betzig» (en anglès). [Consulta: 19 setembre 2026].
- ↑ Communications, Grainger Engineering Office of Marketing and. «McMillan Award» (en anglès). [Consulta: 19 setembre 2026].
- 1 2 Timmer, John. «Quitting + failures + a microscope in the living room = Nobel Prize» (en anglès), 10-04-2015. [Consulta: 19 setembre 2026].
- 1 2 3 «Eric Betzig Wins 2014 Nobel Prize in Chemistry | HHMI» (en anglès). [Consulta: 19 setembre 2026].
- ↑ Feltman, Rachel «The Nobel Prize in chemistry goes to three men who revolutionized microscopy» (en anglès). The Washington Post, 05-04-2016. ISSN: 0190-8286.
- ↑ «Eric Betzig – Starmus» (en anglès britànic). [Consulta: 19 setembre 2026].
- ↑ Israel, Brett. «Nobel Prize winner to join UC Berkeley faculty» (en anglès), 27-09-2016. [Consulta: 19 setembre 2026].
- ↑ Betzig, Eric; Chichester, Robert J. «Single Molecules Observed by Near-Field Scanning Optical Microscopy» (en anglès). Science, 262, 5138, 26-11-1993, p. 1422–1425. Bibcode: 1993Sci...262.1422B. DOI: 10.1126/science.262.5138.1422. ISSN: 0036-8075. PMID: 17736823.
- ↑ Betzig, Eric; Trautman, Jay K. «Near-Field Optics: Microscopy, Spectroscopy, and Surface Modification Beyond the Diffraction Limit» (en anglès). Science, 257, 5067, 10-07-1992, p. 189–195. Bibcode: 1992Sci...257..189B. DOI: 10.1126/science.257.5067.189. ISSN: 0036-8075. PMID: 17794749.
- ↑ Betzig, Eric; Patterson, George H.; Sougrat, Rachid; Lindwasser, O. Wolf «Imaging Intracellular Fluorescent Proteins at Nanometer Resolution» (en anglès). Science, 313, 5793, 15-09-2006, p. 1642–1645. Bibcode: 2006Sci...313.1642B. DOI: 10.1126/science.1127344. ISSN: 0036-8075. PMID: 16902090.
- ↑ Seydoux, G.; Tulu, U. S.; Kiehart, D. P.; Betzig, E. «Lattice light-sheet microscopy: Imaging molecules to embryos at high spatiotemporal resolution» (en anglès). Science, 346, 6208, 24-10-2014. Bibcode: 2014Sci...34657998C. DOI: 10.1126/science.1257998. ISSN: 0036-8075. PMC: 4336192. PMID: 25342811.
Enllaços externs
[modifica]- «Eric Betzig» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.