Evangeli apòcrif
  | |
| Tipus | gènere literari |
|---|---|
Un evangeli apòcrif és un text antic, anterior, contemporani o posterior als evangelis canònics que tracten la vida de Jesús de Natzaret, però que l'Església cristiana, per diversos criteris, no va reconèixer com l'«autèntica» paraula de Déu ni inspirada per l'Esperit Sant.[1] En conseqüència, no són inclosos en l'anomenat Nou Testament.[2][3] S'ha comptabilitzat una cinquantena d'evangelis apòcrifs.
Orígenes d'Alexandria (±184-±254) va escriure: «L'Església té quatre evangelis; els heretges, moltíssims».[3]
Referències
[modifica]- ↑ Revillout, E. Les apocryphes coptes - Première partie: Les évangiles des douze apôtres et de Saint Barthélemy (en francès). Turnhout: Breposl, 1985.
- ↑ «Evangeli apòcrif». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- 1 2 «19. Què són els evangelis canònics i els apòcrifs? Quins i quants són?». Preguntes sobre Jesucrist. Opus Dei, 02-06-2006.
Bibliografia
[modifica]- «Dos experts presentaran a Manresa un dels manuscrits més importants i antics dels Evangelis». Nació Digital, 28-05-2019.
- Puig, Armand. Els evangelis apòcrifs. Volum I. Barcelona: Proa, 2007, p. 528 (A tot vent). ISBN 978-84-8437-063-5.
- Forcano i Aparicio, Manuel «Els antievangelis jueus. Les caricatures jueves de Jesús de Natzaret». Enrahonar. Quaderns de filosofia, 54, 02-03-2015, p. 11. DOI: 10.5565/rev/enrahonar.248. ISSN: 2014-881X.
