Fluorur de potassi
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 57,9621099 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | KF |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietats | |
| Densitat | 2,481 g/cm³ |
| Moment dipolar elèctric | 8,585 D |
| Punt de fusió | 847 ℃ 858 ℃ |
| Punt d'ebullició | 1.502 ℃ (a 101,325 kPa) |
| Moment dipolar elèctric | 8,585 D |
| Entalpia estàndard de formació | −392 kJ/mol |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
El fluorur de potassi (KF) és un compost inorgànic iònic que es presenta en estat sòlid i en forma de pols de color blanc. La seva estructura cristal·lina és la del NaCl, cúbica. Forma un hidrat el KF·2H₂O que cristal·litza en el sistema monoclínic i perd l'aigua a 41 °C.
Després del fluorur d'hidrogen, KF, és la principal font de l'anió fluorur, F-, per aplicacions en els laboratoris químics i en la indústria. A la naturalesa es troba en estat natural molt rarament en el mineral carobbiita. Les dissolucions de KF ataquen el vidre degut a la formació de fluorosilicats solubles.
Com les altres sals que contenen fluorur, F−, el KF és tòxic per inhalació i ingestió (DL50 oral rata: 245 mg/kg; DL50 intraperitoneal ratolí: 40 mg/kg; DLLo oral conill d'Índies: 250 mg/kg) i altament corrosiu en contacte amb la pell, produint cremades.
Aplicacions
[modifica]En química orgànica el KF és la font preferida en la conversió de clorocarbonis en fluorocarbonis. Síntesi de fluorocompostos aromàtics por intercanvi del grup nitro pel fluoro.[1][2] Preparació d'àcid 3,4-difluorobenzoic i derivats (preparació de clorofluorobenzens).[3] Síntesi d'èsters d'àcid fluorobenzoic mitjançant un eficient intercanvi directe d'halogen.[4] Emprat per eliminar grups protectors silil en condicions de transferència de fase.[5][6][7]
Referències
[modifica]- ↑ F. Effenberger i cols., Chem. Ber., 124, 157 (1991)
- ↑ J. Org. Chem., 56, 6406 (1991)
- ↑ R. G. Pews i cols., J. Fluorine Chem., 50, 371 (1990)
- ↑ Y. Yoshida i cols., J. Fluorine Chem., 53, 301 (1991)
- ↑ J. Am. Chem. Soc., 90, 4462, 4464 (1968)
- ↑ J. Am. Chem. Soc., 96, 2250 (1974)
- ↑ J. Chem. Soc. Chem. Commun., 514 (1979)
Bibliografia
[modifica]- LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York
Enllaços externs
[modifica]
- PANREAC
- SCIENCELAB Arxivat 2010-02-10 a Wayback Machine.
