Vés al contingut

Giovanni Angelo Becciu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGiovanni Angelo Becciu
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 juny 1948 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Pattada (Sardenya) Modifica el valor a Wikidata
Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants
1r setembre 2018 – 24 setembre 2020
← Angelo Amato – Marcello Semeraro →
Image Cardenal
28 juny 2018 – 24 setembre 2020 (dimissió)
Substitut d'Afers Generals de la Secretaria d'Estat
10 maig 2011 – 29 juny 2018
← Fernando Filoni – Edgar Peña Parra →
Nunci apostòlic a Cuba
23 juliol 2009 – 10 maig 2011
← Luigi Bonazzi – Bruno Musarò →
Arquebisbe catòlic
1r desembre 2001 –
Arquebisbe titular
1r desembre 2001 – 28 juny 2018
← Marcello Zago – Christophe Zakhia El-Kassis →
Nunci apostòlic a São Tomé i Príncipe
15 novembre 2001 – 23 juliol 2009
← Aldo Cavalli – Novatus Rugambwa →
Nunci apostòlic a Angola
15 octubre 2001 – 23 juliol 2009
← Aldo Cavalli – Novatus Rugambwa → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia
ReligióEsglésia catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Pontifícia Eclesiàstica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (2001–), sacerdot catòlic (1972–), teòleg, arquebisbe Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Consagració1r desembre 2001, Angelo Sodano Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
2021judici Modifica el valor a Wikidata
Premis

Image Modifica el valor a Wikidata

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Giovanni Angelo Becciu (Pattada, província de Sàsser, 2 de juny de 1948) és un sacerdot i diplomàtic italià de la Santa Seu, delinqüent convicte. Entre 2011 i 2018 fou Substitut per Afers Generals, un càrrec clau dins la Cúria Romana. El papa Francesc el va nomenar cardenal el 28 de juny de 2018. El 24 de setembre de 2020 va renunciar als drets del cardenalat.

Va dirigir la Congregació per a les Causes dels Sants entre 2018 i 2020, quan va dimitir d'aquest càrrec i dels drets i privilegis del cardenalat, inclòs el dret de participar en un conclave papal, quan el van implicar en un escàndol de corrupció financera; manté el títol de cardenal.[1][2][3]

El juliol de 2021, un jutge vaticà va ordenar processar Becciu i nou persones més per malversació, abús de poder i suborn. Els càrrecs estaven relacionats amb una inversió immobiliària a Londres. Becciu va dir que era innocent i "víctima d'una conspiració". El judici de Becciu va ser el primer judici criminal d'un cardenal en un tribunal vaticà.[4][5][6]

El 16 de desembre de 2023 fou condemnat a cinc anys i mig de presó i a inhabilitació de per vida per a exercir cap càrrec a la Santa Seu.[7]

Biografia

[modifica]

Va rebre l'ordenació sacerdotal el 27 d'agost de 1972 de les mans del bisbe Francesco Cogoni, de la diòcesi d'Ozieri, a la que fou adscrit. Va treballar en diverses nunciatures apostòliques, entre elles les de República Centreafricana, Nova Zelanda, Regne Unit, França i Estats Units.

El 15 d'octubre de 2001 el papa Joan Pau II el nomena nunci apostòlic a Angola i arquebisbe titular de Roselle. Un mes després el papa el nomena nunci apostòlic a São Tomé i Príncipe. L'1 de desembre de 2001 rep l'ordenació episcopal de les mans del cardenal Angelo Sodano.

El 23 de juliol de 2009 el papa Benet XVI el transfereix a la delicada nunciatura apostòlica de Cuba.[8] El 10 de maig de 2011 el papa el nomena Secretari per als Assumptes Generals de la Secretaria d'Estat vaticana en substitució de l'arquebisbe Fernando Filoni, nomenat prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles.[9]

El 31 d'agost de 2013 el papa Francesc el confirma en el càrrec. El 18 d'abril de 2015 fou guardonat amb l'Orde al Mèrit de la República Italiana.[10] En gener de 2014 Becciu va reclamar a l'ex subcomandant de la Guàrdia suïssa que donés noms respecte a les afirmacions que existia un poderós lobby gai al Vaticà. El comandant retirat de la Guàrdia suïssa Elmar Mäder va dir al setmanari suís Sonntag que hi havia una xarxa d'homosexuals a la cúria romana, insinuant que plantejava un "risc de seguretat" per al papa.[11]

Referències

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Aldo Cavalli
Nunci apostòlic a Angola Angola i São Tomé i Príncipe São Tomé i Príncipe
Image

2001-2009
Succeït per:
Novatus Rugambwa
Precedit per:
Luigi Bonazzi
Nunci apostòlic a Cuba Cuba
Image

2009-2011
Succeït per:
Bruno Musarò
Precedit per:
Fernando Filoni
Substitut per Afers Generals
Image

2011-
Succeït per:
en el càrrec
Precedit per:
Giovanni Coppa
cardenal diaca de San Lino
Image

2018-
Succeït per:
en el càrrec