Googol
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | |
| Tipus | número enter positiu, nombre notable, potència de deu positiva, cinquena potència, quadrat perfecte, potència de 10, nombre parell, quarta potència, nombre abundant i nombres grans  |
|---|---|
| Propietats | |
| Factorització | 2^100 · 5^100 |
| Altres numeracions | |
Un googol és un nombre natural enormement gran, equivalent a 10100 (o sigui un 1 seguit de 100 zeros). Aquest nombre fou introduït el 1920 per Milton Sirotta, nebot del matemàtic nord-americà Edward Kasner, a l'edat de 9 anys. Aquest nombre l'utilitzà com a exemple en el seu llibre Mathematics and the Imagination i, malgrat que no té cap utilitat pràctica en el món de les matemàtiques, es fa servir per il·lustrar la diferència entre un nombre inimaginablement gran i l'infinit.
Un googol pot ser escrit en la notació convencional d'aquestes maneres:
- 1 googol
- = 10100
- = 10,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000
Més extensions d'aquest nombre són el googolplex, equivalent a 10googol:
- 1 googolplex = 10googol = 1010100 = 1010,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000
També existeix el googolplexian, equivalent a 10googolplex:
- 1 googolplexian = 10googolplex = 101010,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000
Etimologia
[modifica]El terme va ser creat l'any 1920 per Milton Sirotta (1911–1981), nebot del matemàtic estatunidenc Edward Kasner, que en aquell moment tenia nou anys.[1] Probablement es va inspirar en el personatge de còmic contemporani Barney Google .[2] Kasner va popularitzar el concepte en el seu llibre *Matemàtiques i imaginació* de 1940.[3] Altres noms utilitzats per referir-se a aquesta quantitat són deu duotrigintilions en l'escala curta (que s'utilitza habitualment als països de parla anglesa), [4] deu mil sexdecilions en l'escala llarga i deu sexdecil·liards en l'escala llarga de Peletier.
Impacte cultural
[modifica]Googol en angles és pronúncia igual que el nom de l'empresa Google, Això va ser pensat com una errada ortogràfica intencionada de "googol" pels fundadors de l'empresa; per suggerir que el motor de cerca proporciona grans quantitats d'informació.[5] En 2004, els hereus de Kasner van considerar demandar Google pel seu ús de "googol"; [6] tanmateix, mai es va presentar cap demanda.[7]
Des de l'octubre del 2009, Google ha utilitzat el domini "1e100.net" (ja que "1e100" és la Notació científica que es refereix al googol) per identificar servidors a través de la seva xarxa.[8][9]
"Googol" era la resposta del milió en un episodi del 2001 de la sèrie britànica Who Wants to Be a Millionaire?, en el qual un concursant va ser acusat de guanyar fent trampes.[10]
En una tira còmica de Richie Rich de 1976 presentava al "Googol", un vilà emmascarat que es deia així perquè havia estat un pilot nord-americà perseguit per 100 Zeros durant la Segona Guerra Mundial.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Bialik, Carl The Wall Street Journal Online, 14-06-2004.
- ↑ Ralph Keyes. The Hidden History of Coined Words. Oxford University Press, 2021, p. 120. ISBN 978-0-19-046677-0. Extract of page 120
- ↑ Kasner, Edward. Mathematics and the Imagination. Simon and Schuster, New York, 1940. ISBN 0-486-41703-4. The relevant passage about the googol and googolplex, attributing both of these names to Kasner's nine-year-old nephew, is available in James R. Newman. The world of mathematics. 3. Mineola, New York: Dover Publications, 2000, p. 2007–2010. ISBN 978-0-486-41151-4.
- ↑ Bromham, Lindell. An Introduction to Molecular Evolution and Phylogenetics. 2a edició. New York, NY: Oxford University Press, 2016, p. 494. ISBN 978-0-19-873636-3.
- ↑ «Google! Beta website». Google, Inc.. Arxivat de l'original el February 21, 1999. [Consulta: 12 octubre 2010].
- ↑ «Have your Google people talk to my 'googol' people», 16-05-2004. Arxivat de l'original el 2014-09-04.
- ↑ Nowlan, Robert A. Masters of Mathematics: The Problems They Solved, Why These Are Important, and What You Should Know about Them (en anglès). Rotterdam: Sense Publishers, 2017, p. 221. ISBN 978-9463008938.
- ↑ Cade Metz. «Google doppelgänger casts riddle over interwebs». The Register, 08-02-2010. Arxivat de l'original el 3 March 2016. [Consulta: 30 desembre 2015].
- ↑ «What is 1e100.net?». Google Inc.. Arxivat de l'original el 9 January 2016. [Consulta: 30 desembre 2015].
- ↑ Falk, Quentin & Falk, Ben (2005), "A Code and a Cough: Who Wants to Be a Millionaire? (1998–)", Television's Strangest Moments: Extraordinary But True Tales from the History of Television, Franz Steiner Verlag, pàg. 245–246, ISBN 9781861058744, <https://books.google.com/books?id=4L7pA2tKumsC&pg=PA245>.
- ↑ «The Googol, Google, 1e100.net, and Richie Rich». [Consulta: 21 juny 2026].
