Jean Rey

Jean Rey

(1966)
Biografia
Naixement	15 juliol 1902 Lieja (Bèlgica)
Mort	19 maig 1983 (80 anys) Lieja (Bèlgica)
Sepultura	Cementiri de Brussel·les
2n President de la Comissió Europea
7 de juliol de 1967 – 30 de juny de 1970
← Walter Hallstein Franco Maria Malfatti →
Comissari Europeu de Relacions Exteriors
7 de gener de 1958 – 30 de juny de 1967
← càrrec inexistent Edoardo Martino →
Dades personals
Formació	Universitat de Lieja
Activitat
Lloc de treball	Estrasburg Brussel·les
Ocupació	advocat
Partit	Partit Reformista Liberal
Família
Parents	Lucien Brouha, cunyat
Premis
(1970)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1970)  Persona de l'Any pel Financial Times  comanador del Mèrit Való  Gran Oficial de l'Orde de Leopold II
Llista Diputat al Parlament Europeu Representa: Parti Réformateur Libéral 17 juliol 1979 – 10 juliol 1980 Legislatura: I legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: col·legi electoral francòfon Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 1979 2n President de la Comissió Europea 2 juliol 1967 – 30 juny 1970 ← Walter Hallstein – Franco Maria Malfatti → Comissari Europeu de Relacions Exteriors i Política Europea de Veïnatge 7 gener 1958 – 2 juliol 1967 ← cap valor Membre del gabinet: Comissió Hallstein, comissió Hallstein II Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa Representa: Bèlgica 7 maig 1953 – 26 setembre 1953 Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa Representa: Bèlgica 13 agost 1949 – 7 agost 1950 Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica

Jean Rey (Lieja, Bèlgica 1902 - íd. 1983) fou un polític i advocat belga que fou el 2n President de la Comissió Europea entre 1967 i 1970.

Biografia

Va néixer el 15 de juliol de 1902 a la ciutat de Lieja, fill d'un pastor protestant d'origen suís. Va estudiar dret a la Universitat de Lieja,i hi va doctorar el 1926. Va fer carrera d'advocat a la Cort d'apel·lacions de la seva ciutat natal.

Va morir el 19 de maig de 1983 a la seva residència de Lieja.

Activitat política

Política nacional

Membre d'Action Wallonne, el 1936 s'oposà a la política de neutralitat belga durant el govern de Leopold III de Bèlgica. Durant la Segona Guerra Mundial fou empresonat. Un cop acabada la guerra l'any 1945 participà en el Congrés Nacional Való i fou membre de Wallonie Libre, que el 1947 es pronuncià a favor de crear un estat federal a Bèlgica.

Membre del Partit Reformista Liberal, l'any 1949 fou nomenat Ministre per a la Reconstrucció, càrrec que ocupà fins al 1950, i entre 1954 i 1958 fou Ministre d'Afers Econòmics en el govern d'Achille Van Acker.

Política europea

Interessat i en el desenvolupament de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) i promotor de la creació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (EURATOM), entre 1958 i 1967 fou membre de la Comissió de la CEE esdevenint Comissari Europeu de Relacions Exteriors sota la presidència de Walter Hallstein. El juliol de 1967 fou nomenat President de la Comissió Europea, càrrec que ocupà fins al 1970.

El 1976 es passà al Partit de les Reformes i la Llibertat a Valònia i el 1979 en fou elegit eurodiputat al Parlament Europeu.

Referències

Precedit per: Robert De Man	Ministre per a la Reconstrucció 1949-1950	Succeït per: André Dequae
Precedit per: Jean Duvieusart	Ministre d'Afers Econòmics 1954-1958	Succeït per: Raymond Scheyven
Precedit per: càrrec inexistent	Comissari Europeu de Relacions Exteriors 1958-1967	Succeït per: Edoardo Martino
Precedit per: Walter Hallstein	President de la Comissió Europea 1967-1970	Succeït per: Franco Maria Malfatti