Lluïsa de Suècia
Lluïsa de Suècia (suec: Lovisa av Sverige) (palau reial d'Estocolm, 31 d'octubre de 1851 - Amalienborg, 20 de març de 1926) Reina consort de Dinamarca gràcies al seu casament amb el rei Frederic VIII de Dinamarca. Descendents seus són el rei Harald V de Noruega, la reina Margarida II de Dinamarca o la reina Anna Maria de Grècia.
Lluïsa va ser la mare tant del rei Cristià X de Dinamarca com del rei Haakon VII de Noruega.[1]
Biografia
[modifica]Nascuda a Estocolm el dia 31 d'octubre de 1851al Palau Reial d'Estocolm,[2] essent l'única filla del rei del llavors príncep hereu Carles XV de Suècia i Noruega i de la princesa Lluïsa dels Països Baixos.[2] La princesa era neta del rei Òscar I de Suècia i de la princesa Josepa de Leuchtenberg per via paterna mentre que per via materna ho era del príncep Frederic dels Països Baixos i de la princesa Lluïsa de Prússia.
La princesa Lluïsa pertanyia a la dinastia Bernadotte, que havia regnat a Suècia des de 1818. El seu fundador, Jean-Baptiste Bernadotte, un dels generals de Napoleó Bonaparte, va ser elegit príncep hereu de Suècia el 1810 i més tard va succeir al tron com a rei Carles XIV Joan el 1818. Es va casar amb Désirée Clary, que havia estat promesa amb l'emperador francès. El fill de Carles XIV, Òscar I, s'havia casat amb Josefina de Leuchtenberg, la néta de la primera esposa de Napoleó, l'emperadriu Josefina.[3]
L'any següent va néixer el germà petit de la princesa Lluïsa, l'hereu al tron tan esperat, el príncep Carles Óscar, duc de Södermanland . Tanmateix, el petit príncep va morir el 1854 i Lluïsa va quedar filla única als tres anys. La tragèdia es va fer encara més gran quan va quedar clar que la seva mare, a causa d'una lesió que havia patit durant el naixement del príncep Carles Óscar, no podia tenir més fills. Es diu que la mare va oferir el divorci al príncep hereu Carles, que ell va rebutjar.[4] Lluïsa va seguir sent filla única. Això significava que el tron passaria al germà petit del seu pare, el príncep Óscar, perquè, tot i que Suècia havia tingut anteriorment monarques i successió femenina, la Llei de Successió sueca de 1810 havia abolit la successió femenina i havia introduït la successió agnàtica.[5]
El 8 de juliol de 1859, quan la princesa Lluïsa tenia set anys, va morir el seu avi, el rei Òscar I, i el seu pare el va succeir com a rei de Suècia i Noruega amb el nom de Carles XV. Després de la seva ascensió al tron, el seu pare va fer repetits intents per obtenir una esmena constitucional que reconegués la seva filla com a hereva presumpta dels trons de Suècia i Noruega.[6] Aquests intents van ser en va, però, perquè després de 1858 ja no hi va haver cap crisi de successió; l'oncle de Lluïsa, el príncep Òscar, va esdevenir pare de diversos fills, començant pel naixement del gran el 1858, i l'existència de parents masculins a la dinastia Bernadotte va fer que qualsevol acció fos innecessària.[6] El rei no va poder obtenir suport per a un canvi constitucional que desheretés el seu germà i nebots simplement per satisfer el seu desig que la seva pròpia descendència ascendís al tron; en qualsevol cas, una filla podia fer un matrimoni avantatjós i convertir-se en la reina d'un altre regne, que és exactament el que va passar amb Lluïsa.[3]
Compromís i matrimoni
[modifica]Lluïsa va ser objecte d'especulacions sobre el seu matrimoni des del principi. El candidat més popular va ser el príncep hereu Frederic de Dinamarca (1843–1912), el fill gran del rei Cristià IX i la reina Lluïsa de Dinamarca. Aquesta aliança es considerava desitjable per diverses raons. Malgrat l'escandinavisme generalitzat del període, una ideologia que donava suport a un estret grau de cooperació entre els països escandinaus, la relació entre les cases reials de Suècia-Noruega i Dinamarca era molt tensa en aquell moment. Després de la mort del rei Frederic VII de Dinamarca, sense fills, el 1863, hi havia hagut suport per col·locar Carles XV o el seu germà, el príncep Òscar de Suècia, al tron danès en lloc de Cristià IX. A Dinamarca, també hi va haver decepció pel fet que Suècia, malgrat l'escandinavisme actual, no havia donat suport a Dinamarca contra Prússia durant la guerra danoprussiana de 1864. Després de 1864, Suècia-Noruega i Dinamarca van començar a discutir plans per crear una forma de reconciliació simbòlica entre les dues nacions organitzant un matrimoni entre la princesa Lluïsa i el príncep hereu Frederic.
Tot i això, ambdues parts tenien reserves sobre l'aliança proposada. Carles XV era crític amb Cristià IX, de les qualitats personals del qual dubtava, però tot i així volia que la seva filla fes un matrimoni avantatjós i es convertís en la reina de Dinamarca. També la família reial danesa tenia reserves sobre l'aliança, ja que la princesa Lovisa no era gens atractiva, i la seva futura sogra, la reina Lluïsa, temia que la seva personalitat no encaixés amb la família reial danesa. Tanmateix, després de la recent guerra amb Alemanya, es va preferir el matrimoni a un matrimoni amb una princesa alemanya, que hauria estat l'alternativa probable.[7]
Lluïsa i Frederic es van conèixer per primera vegada el 1862, quan la princesa tenia onze anys i el príncep dinou. Tanmateix, Carles XV no volia obligar la seva estimada filla a un matrimoni concertat i, per tant, va deixar la decisió final completament al seu gust.[6] El 14 d'abril de 1868 es va organitzar una reunió entre Lluïsa i Frederic al castell de Bäckaskog, a Escània. Com que l'assumpte depenia de si a Lluïsa li agradaria Frederic o no, els convidats no havien estat informats de l'objectiu de la reunió. Excepte Frederic, només hi era present el rei danès de la família reial danesa.[6] En conèixer-se, tots dos estaven aparentment contents i Lluïsa va acceptar el matrimoni.[6][8] La parella es va prometre el 15 de juny de 1868 al castell de Bäckaskog.[9]
Durant el compromís a l'hivern de 1868-1869, Louise va aprendre la llengua danesa i va estudiar literatura, cultura i història daneses amb el poeta i historiador de l'art noruec Lorentz Dietrichson.[10] La jove parella es va casar el 28 de juliol de 1869 a la capella del Palau Reial d'Estocolm per l'arquebisbe d'Uppsala Henrik Reuterdahl.[10] El casament es va celebrar amb gran pompa a Suècia. El dot de la princesa s'havia fet íntegrament a Suècia. El matrimoni va ser acollit pels tres països com a símbol del nou escandinavisme.[10] Louise va ser la primera princesa sueca a casar-se a la casa reial danesa des d'Ingeborg Magnusdotter de Suècia a l'Edat Mitjana.[11] El casament de la princesa Lovisa també va ser la primera vegada que una princesa sueca es casava des del casament de la princesa Ulrika Eleonora amb Frederic I de Hessen el 1715, i Lovisa va ser, per tant, la primera princesa de la Casa de Bernadotte a casar-se.[2]
Casada el 28 de juliol de 1869 a Estocolm amb el príncep hereu i després rei Frederic VIII de Dinamarca. La parella s'establí a Copenhaguen i tingueren vuit fills:
- SM el rei Cristià X de Dinamarca nat el 1870 al Palau de Charlottenlund i mort el 1947 a Copenhaguen. Es casà amb la princesa Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin.[1]
- SM el rei Haakon VII de Noruega nat el 1872 al Palau de Charlottenlund i mort el 1957 a Oslo. Es casà amb la princesa Maud del Regne Unit.[1]
- SAR la princesa Lluïsa de Dinamarca nascuda el 1875 a Copenhaguen i morta el 1906 a Blückeburg. Es casà amb el príncep Frederic de Schaumburg-Lippe.
- SAR el príncep Harald de Dinamarca nat el 1876 al Palau de Charlottenlund i mort el 1949 a Copenhaguen. Es casà amb la princesa Helena de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glücksburg.
- SAR la princesa Ingeborg de Dinamarca nascuda el 1878 a Copenhaguen i morta el 1958 a Estocolm. Es casà amb el príncep Carles de Suècia.
- SAR la princesa Dagmar de Dinamarca nascuda el 1890 i morta el 1961 a Copenhaguen. Es casà amb Jurgen Castenskiold.
Princesa hereva de Dinamarca
[modifica]El 10 d'agost de 1869, els recent casats van entrar a Copenhaguen, on van rebre una càlida benvinguda.[10] A Dinamarca, Louise va passar a ser coneguda com a Louise en lloc de Lovisa. Com a residència, la parella va rebre el Palau de Frederic VIII, un palau del segle XVIII que forma part del complex del Palau d'Amalienborg, al centre de Copenhaguen. Com a residència de camp van rebre el Palau de Charlottenlund, situat a la vora de l'estret d'Øresund, a 10 quilòmetres al nord de Copenhaguen . Aquí van tenir un refugi lluny de la vida cortesana a Amalienborg i aquí van néixer diversos dels seus fills. Frederic i Louise van tenir vuit fills entre 1870 i 1890: el príncep Cristià (el més tard rei Cristià X de Dinamarca), el príncep Carles (el més tard rei Haakon VII de Noruega), la princesa Louise, el príncep Harald, la princesa Ingeborg, la princesa Thyra, el príncep Gustav i la princesa Dagmar.[12] A causa de la gran quantitat de fills, el palau de Charlottenlund va ser reconstruït per allotjar la nombrosa família, i entre 1880 i 1881 el palau es va ampliar amb una cúpula i dues ales laterals.
Esdevingué reina consort de Dinamarca l'any 1906 després de la mort del seu sogre el rei Cristià IX de Dinamarca i l'ascens del seu espòs. Després de la mort del seu marit l'any 1912 adquirí el títol de reina mare de Dinamarca.
Malgrat ésser l'única filla del rei Carles XV de Suècia la princesa no heretà el tron de Suècia, ja que al país encara era en vigor la llei sàlica. El tron recaigué en mans del seu oncle el rei Òscar I de Suècia. Malgrat tot, quan l'any 1905 Noruega aconseguí la independència de Suècia a través de la dissolució de la unió reial que els unia, l'Assambela noruega escollí un fill de la princesa sueca i reina danesa com a rei de Noruega, establint-se així, una branca cadet de la casa reial danesa al tron de Noruega.
La reina morí el 1921 al Palau d'Amalienborg de Copenhaguen essent enterrada a la Catedral de Roskilde junt amb altres membres de la Família reia danesa i el seu espòs.
La reina Lluïsa va ser la 862a Dama de l'Orde de la Reina Maria Lluïsa. La Terra de la Reina Lluïsa (Dronning Louise Land), un gran grup de nunataks a Groenlandia va ser batejada amb el seu nom.[13]
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Louise, 1724–51 Frederik V's Dronning». Dansk biografisk Lexikon. Arxivat de l'original el 31 October 2020. [Consulta: 1r novembre 2019].
- 1 2 3 Lager-Kromnow, 1982–1984, p. 150.
- 1 2 «Lovisa – Lovisa Josephina Eugenia». Svenskt biografiskt handlexikon. Arxivat de l'original el 27 October 2020. [Consulta: 1r novembre 2019].
- ↑ Holm, Nils F. (en suec) Svenskt biografiskt lexikon, 24, 1982–1984, p. 148 [Consulta: 27 octubre 2021].
- ↑ Berger, Ossian. Om arfsrätten till Sverges och Norges riken. Uppsala: Berling, 1877, p. 29.
- 1 2 3 4 5 Anne-Marie Riiber (1959). Drottning Sophia. (Reina Sofia) Uppsala: J. A. Lindblads Förlag. page . ISBN (suec)
- ↑ «Lovisa (Louise)». Svenskt biografiskt lexikon. Arxivat de l'original el 1 October 2020. [Consulta: 1r novembre 2019].
- ↑ «Kronpinsessaii Lovisa». IDUN, 08-02-1889. Arxivat de l'original el 15 November 2019. [Consulta: 15 novembre 2019].
- ↑ Thorsøe, 1896, p. 401.
- 1 2 3 4 Thorsøe, 1896, p. 402.
- ↑ «Louise (Frederik VIII's Dronning)». Salmonsens konversationsleksikon. Arxivat de l'original el 17 February 2020. [Consulta: 1r novembre 2019].
- ↑ Montgomery-Massingberd, Hugh. Burke's Royal Families of the World. 1. Londres: Burke's Peerage, 1977. ISBN 0-220-66222-3.. p. 69–70.
- ↑ «Catalogue of place names in northern East Greenland». Geological Survey of Denmark. Arxivat de l'original el 13 de maig 2020. [Consulta: 1r juliol 2016].
Bibliografia
[modifica]- Tor Bomann-Larsen (2004) Folket – Haakon & Maud II (Cappelen ) ISBN 978-8202225261
- Bramsen, Bo. Huset Glücksborg. Europas svigerfader og hans efterslægt. (en danès). 2nd. Copenhagen: Forlaget Forum, 1992. ISBN 87-553-1843-6.
- Lars Elgklou (1995) Familjen Bernadotte. En kunglig släktkrönika (Stockholm : Fischer) ISBN 9170547556
- Lerche, Anna; Mandal, Marcus. A royal family : the story of Christian IX and his European descendants. Copenhagen: Aschehoug, 2003. ISBN 9788715109577.
- Kay Nielsen, Ib Askholm: (2007) Danmarks konger og dronninger (Hamlet) ISBN 9788773210376
- Rikke Agnete Olsen: (2005) Kongerækken (Lindhard & Ringhof) ISBN 87-595-2525-8
- Lager-Kromnow, Birgitta «Lovisa (Louise)» (en suec). Svenskt biografiskt lexikon, vol. 24, 1982–1984, p. 150.
- Thorsøe, Alexander. «Louise (L. Josephine Eugenie)». A: Carl Frederik Bricka. Dansk biografisk Lexikon, tillige omfattende Norge for tidsrummet 1537–1814 (en danès). X. 1st. Copenhagen: Gyldendals forlag, 1896, p. 401–402.
