Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 14 desembre 1784  Caserta (Itàlia) | ||
| Mort | 21 maig 1806 (21 anys) Aranjuez (Comunitat de Madrid) | ||
| Causa de mort | tuberculosi | ||
| Sepultura | Panteó d'Infants | ||
| Religió | Església catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | princesa hereva | ||
| Altres | |||
| Títol | Princesa consort d'Astúries Princesa | ||
| Família | Dinastia borbònica | ||
| Cònjuge | Ferran VII d'Espanya (1802–valor desconegut) | ||
| Pares | Ferran I de les Dues Sicílies i Maria Carolina d'Àustria | ||
| Germans | Maria Anna de Borbó Maria Cristina Amèlia de Borbó Maria Clotilde de Nàpols i Sicília Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies Princess Maria Isabella of Naples and Sicily Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies Maria Enriqueta de Nàpols i Sicília Francesc I de les Dues Sicílies Carles Francesc de Borbó Gener Carles de Borbó Josep de Nàpols i Sicília Prince Alberto de Nàpols i Sicília Leopold de Borbó-Dues Sicílies | ||
| Premis | |||
 | |||
 | |||
Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies, princesa d'Astúries (Caserta 1784 - Palau d'Aranjuez 1806). Princesa de les Dues Sicílies amb l'habitual tractament d'altesa reial dels membres d'aquesta casa sobirana.[1]
Nascuda al Palau de Caserta el dia 14 de desembre de 1784. Filla del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria. Neta del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia per via paterna, era neta per via materna de l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria.
Educada en l'ambient de la Cort de Nàpols, Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies va rebre una excel·lent educació intel·lectual, a l'estil de la Cort austríaca, d'on procedia la mare, Maria Carolina d'Àustria.[1]
Diversos esdeveniments polítics van afectar el regne de Nàpols en vida seva, com la ruptura de relacions amb Espanya, l'aliança política amb Anglaterra, la creació de la República Partenopea després de la invasió francesa, i l'exili de la família real de Nàpols, primer a Sicília i després a Viena, on la reina buscà matrimonis avantatjosos per a les seves joves filles, un període que també fou de formació i especialment feliç per a Maria Antònia.[1][2]
La princesa Maria Antònia es casà amb qui seria després el rei Ferran VII d'Espanya el dia 16 d'agost de 1802, a Nàpols, per poders, i la unió fou confirmada a la Catedral de Barcelona el dia 6 d'octubre del mateix any.[3] Alhora també se celebrava la unió entre el duc de Calàbria i futur rei Francesc I de les Dues Sicílies amb la infanta Maria Isabel d'Espanya, unions que tenien la voluntat d'aproximar les dues branques de la Casa de Borbó.[1]
Maria Antònia, que sorprengué a la cort espanyola per la seva àmplia cultura i domini d'idiomes, contrastà amb la immaduresa i escassa preparació intel·lectual del seu espòs, l'hereu al tron espanyol, que en aquell moment era ocupat pel rei Carles IV d'Espanya. Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies esdevingué aleshores per matrimoni princesa d'Astúries.[1]
Políticament parlant fou molt activa en favor de la causa del seu marit en contra de la reina Maria Lluïsa i del seu privat, Manuel Godoy. Maria Antònia i Maria Lluïsa mai tingueren una relació fàcil. La princesa napolitana, de gran caràcter i gens manejable, no permeté que la reina entrés en els seus afers privats i aquesta relació personal afectà i enrarí les relacions en el si de la Cort amb una profunda divisió entre el bàndols dels reis i del seu privat en contra del que capitanejaven els prínceps d'Astúries.[1][3][2]
La princesa Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies morí al Palau d'Aranjuez el dia 21 de maig de 1806 com a conseqüència d'una tuberculosi. La parella no tingué fills, tot i que patiren dos avortaments, el 1804 i el 1805.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 Rubio Aragonés, María José. «María Antonia de Borbón-Dos Sicilias y Habsburgo-Lorena» (en castellà). Real Academia de la Historia. Historia Hispánica. [Consulta: 5 abril 2026].
- 1 2 Esponda de la Campa, César. «De Aranjuez a Viena: Cartas de María Antonia de Nápoles, princesa de Asturias, a su hermana María Teresa, emperatriz del Sacro Imperio Romano-Germánico (1803-1805)» (en anglès i espanyol). DIECIOCHO · Volume 48, Number 1, Estiu 2025. [Consulta: 5 abril 2026].
- 1 2 Serra Rotés, Rosa «El regnat de Ferran VII». L'Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 105, Liberals i absolutistes, 2010, p. 10-13.
| Precedit per: Maria Lluïsa de Borbó-Parma |
Princesa consort d'Astúries 1784 - 1802 |
Succeït per: Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies |
