Noam Shazeer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1976  (49/50 anys)Filadèlfia (Pennsilvània) |
| Formació | Universitat Duke - grau universitari (1994–1998) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ciències de la computació |
| Ocupació | enginyer d'aprenentatge automàtic |
| Ocupador | Google (2024–) Character.ai (2021–2024) Google (2000–2021) |
| Participà en | |
| Olimpíada Internacional de Matemàtiques |
|
| Lloc web | noamshazeer.com |
      | |
Noam Shazeer (Filadèlfia, 1976) és un informàtic i empresari estatunidenc. És conegut per les seves contribucions al camp de la intel·ligència artificial i l'aprenentatge profund, particularment en el desenvolupament de models de transformadors i el processament del llenguatge natural. Viu a Palo Alto, Califòrnia.
Carrera professional
[modifica]Noam Shazeer es va incorporar a Google l'any 2000. Un dels primers grans èxits que se li reconeixen va ser millorar el corrector ortogràfic del motor de cerca de l'empresa.
A Google, Shazeer i el seu col·lega Daniel de Freitas van crear un bot de conversa (chatbot) anomenat Meena. Arran de la negativa de Google a llançar el bot al públic, Shazeer i Freitas van deixar l'empresa el 2021 per fundar Character.IA.[1]
Al setembre de 2023, la revista Time va escollir Shazeer com una de les 100 persones més influents del món de la IA.[2]
Al juny de 2026, Shazeer va anunciar que deixaria Google per unir-se a OpenAI. En aquell moment, era vicepresident d'enginyeria a Google i codirector dels seus models d'intel·ligència artificial Gemini.[3]
Vistes
[modifica]Sobre la intel·ligència artificial general, Shazeer ha dit que no li "interessa especialment la intel·ligència artificial general en el sentit de voler alguna cosa que pugui fer absolutament tot el que pot fer una persona".
Quan li va preguntar per què funcionen els models lingüístics grans, va respondre: "ña meva millor conjectura és la benevolència divina [...]. Ningú entén realment què està passant. Aquesta és una ciència molt experimental [...]. És més semblant a l'alquímia o al que fos la química de l'Edat Mitjana”.[4]
Vida personal
[modifica]Shazeer és un jueu ortodox.[5][6][7] Els seus avis van emigrar de la Unió Soviètica a Israel, i finalment van emigrar als EUA.[5] El seu pare, Dov Shazeer, era professor de matemàtiques i va arribar a ser enginyer, mentre que[5] la mare era mestressa de casa.[6] La seva germana va ser ordenada rabí pel Hebrew College.[5]
Shazeer va néixer a Filadèlfia i va estudiar a l'escola primària a la Cohen Hillel Academy de Marblehead, Massachusetts. Va assistir a l'institut Swampscott High School de Swampscott, Massachusetts.[8] Va guanyar una medalla d'or amb una puntuació perfecta a l'Olimpíada Internacional de Matemàtiques de 1994 com a membre de l'equip dels Estats Units.[8][9]
Va continuar estudiant matemàtiques i informàtica a la Universitat Duke de Durham, Carolina del Nord, de 1994 a 1998. A Duke va rebre la beca Angier B. Duke Memorial Scholarship[10] i, com a part de l'equip de matemàtiques de Duke, va guanyar premis al concurs Putnam.[11][12] Va començar a estudiar en un programa de postgrau a Berkeley, però aviat va marxar per ser un dels primers empleats de Google.[5]
És pare de tres fills i està casat amb Yael Shacham Shazeer.
Referències
[modifica]- ↑ «Google takes another startup out of the AI race». The Verge, 02-08-2024.[Enllaç no actiu]
- ↑ «TIME100 AI 2023: Noam Shazeer» (en anglès). Time, 07-09-2023. [Consulta: 10 març 2025].
- ↑ «Google's Gemini co-lead Noam Shazeer to join OpenAI». , 18-06-2026.
- ↑ Garfinkle, Allie. «Character.AI's Noam Shazeer on what we know about AI—and what we don't». Fortune, 02-08-2024. [Consulta: 6 març 2025].
- 1 2 3 4 5 וולמן (Wellman), ישראל (Israel) «נועם שזיר, האיש ששווה לגוגל 2.5 מיליארד דולר» (en hebreu). Ynet, 29-08-2024.
- 1 2 «בגיל 48 הוא הרוויח מאות מיליוני ד'. המודל שלו עומד לשנות את העולם». , 24-10-2024.
- ↑ «הישראלי לשעבר וחלוץ ה-AI שחוזר לגוגל בעסקה של 2.5...». Channel 12 Israel, 06-08-2024. [Consulta: 5 març 2025].
- 1 2 Dillon, Sam. «Perfect Score for Americans in World Math Tourney». The New York Times, 20-07-1994.
- ↑ «Individual Results IMO 1994». www.imo-official.org.
- ↑ Shazeer, Noam. «Universally Accessible Intelligence». Andreessen Horowitz, 25-09-2023. [Consulta: 10 març 2025].
- ↑ «Winners of the 1994 Putnam Competition». people.csail.mit.edu. [Consulta: 10 març 2025].
- ↑ Klosinski, Leonard F.; Alexanderson, Gerald L.; Larson, Loren C. The American Mathematical Monthly, 104, 8, 1997, p. 744–754. ISSN: 0002-9890. JSTOR: 2975240 [Consulta: 10 març 2025].
