Vés al contingut

Pacte Mundial de les Nacions Unides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentPacte Mundial de les Nacions Unides
Image Modifica el valor a Wikidata
Tipusacord
codi de conducta
projecte
associació voluntària Modifica el valor a Wikidata
Vigència1999 Modifica el valor a Wikidata - 
FundadorKofi Annan Modifica el valor a Wikidata
Lloc webunglobalcompact.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: UNGlobalCompact X: globalcompact Instagram: globalcompact Youtube (canal): UCvGxh25-RUvCcZJXHj32Zzg Modifica el valor a Wikidata

El Pacte Mundial de les Nacions Unides (anglès: UN Global Compact) és un pacte no vinculant de Nacions Unides per aconseguir que les empreses i organitzacions de tot el món adoptin polítiques sostenibles i socialment responsables i informin i retin comptes públicament sobre la seva implementació.[1] El Pacte Mundial és la iniciativa de sostenibilitat corporativa i responsabilitat social corporativa més gran del món,[2] amb més de 20.000 participants corporatius i altres parts interessades en més de 167 països.[3] Consta d'una oficina global i "xarxes" o oficines locals per a cada país participant. En el marc del Pacte Mundial, les empreses es reuneixen amb agències de les Nacions Unides, organismes de l'àmbit laboral i de la societat civil.[2]

El Pacte Mundial estableix deu principis en les àrees de drets humans, treball, medi ambient i lluita contra la corrupció. Els objectius declarats dels participants i les parts interessades són "incorporar els deu principis en les activitats empresarials d'arreu del món" i "catalitzar accions en suport d'objectius més amplis de les Nacions Unides, com ara els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)".[4] La iniciativa sol·licita compromisos amb objectius específics de sostenibilitat i responsabilitat social de les persones propietàries i executives de més rang, i al seu torn ofereix formació, xarxes entre iguals i un marc funcional per a la responsabilitat,[5] adoptant un "model d'aprenentatge" per al canvi corporatiu, en lloc d'un de regulador.[6]

El Pacte Mundial de les Nacions Unides va ser anunciat pel secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, en un discurs al Fòrum Econòmic Mundial el 31 de gener de 1999[7][1] i es va presentar oficialment a la seu de les Nacions Unides a la ciutat de Nova York el 26 de juliol de 2000. L'Oficina del Pacte Mundial treballa sobre la base d'un mandat establert per l'Assemblea General de les Nacions Unides com a organització que "promou pràctiques empresarials responsables i valors de les Nacions Unides entre la comunitat empresarial mundial i l'ecosistema organitzatiu de les Nacions Unides".[8] El Pacte Mundial és membre fundador de la Iniciativa de les Nacions Unides per a Borses de Valors Sostenibles, juntament amb els Principis per a la Inversió Responsable, la Iniciativa de Finances del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient i la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament.

Els deu principis

[modifica]

El Pacte Mundial de les Nacions Unides es va llançar inicialment amb els primers nou principis. El 24 de juny de 2004, durant la primera Cimera de Líders del Pacte Mundial, Kofi Annan va anunciar l'addició del desè principi contra la corrupció d'acord amb la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció adoptada el 2003.[9]

Drets humans

[modifica]
  • Principi 1: Les empreses han de donar suport i respectar la protecció dels drets humans proclamats internacionalment.
  • Principi 2: Les empreses han d'assegurar-se que no són còmplices en la vulneració dels drets humans.

Normes laborals

[modifica]
  • Principi 3: Les empreses han de donar suport a la llibertat d'associació i al reconeixement efectiu del dret a la negociació col·lectiva.
  • Principi 4: Les empreses han de donar suport a l'eliminació de totes les formes de treball forçós o realitzat sota coacció.
  • Principi 5: Les empreses han de donar suport a l'erradicació del treball infantil.
  • Principi 6: Les empreses han de donar suport a l'abolició de les pràctiques de discriminació en l'ocupació i la professió.

Medi ambient

[modifica]
  • Principi 7: Les empreses han de mantenir un enfocament previ que afavorís el medi ambient.
  • Principi 8: Les empreses han de fomentar iniciatives per promoure una major responsabilitat ambiental.
  • Principi 9: Les empreses han d'impulsar el desenvolupament i la difusió de tecnologies ambientals respectuoses.

Anticorrupció

[modifica]
  • Principi 10: Les empreses han de treballar contra la corrupció en totes les seves formes, incloent-hi l'extorsió i el suborn.

Els Deu Principis representen un conjunt de valors fonamentals extrets dels principals acords internacionals.[10] Es considera que els Deu Principis i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides estan àmpliament en l'Encíclica Laudato Si del papa Francesc, compartint "una visió comuna per als negocis".[11] Ambdues demanen una àmplia participació social i la implicació tant de les empreses com de la societat civil.[12][13]

Facilitació

[modifica]

El Pacte Mundial de les Nacions Unides no és un instrument regulador, sinó que té un "caràcter orientador en lloc de vinculant".[14] De vegades se l'anomena dret tou o flexible (lit. ‘soft law’), tot i que no s'ajusti a la comprensió convencional d'aquest terme tal com s'utilitza en el Dret internacional.[14] Més aviat és un fòrum de debat i una xarxa de comunicació que inclou governs, empreses i organitzacions sindicals i civils, les accions dels quals busca influir en tots els actors. El Pacte Mundial diu que una vegada que les empreses declaren el seu suport als principis, "això no implica pas que el Pacte Mundial reconegui o certifiqui que aquestes empreses han complert els principis del Pacte", no és per tant cap certificació. En canvi, com es va esmentar en una entrevista del 2015 amb l'aleshores directora executiva de la iniciativa, Lise Kingo, "som els gossos guia, no els gossos vigilants", i la iniciativa busca prioritzar la provisió de recursos i suport en lloc d'intentar imposar la disciplina.[1][6]

Els objectius del Pacte Mundial són intencionadament flexibles i vagues, però destaca canals a través dels quals proporciona facilitació i fomenta el diàleg: diàlegs polítics, aprenentatge, xarxes i projectes locals.[1][2] El Pacte Mundial crea recursos i guies que les empreses i les organitzacions sense ànim de lucre poden utilitzar en els seus esforços per donar suport a la missió general del Pacte.[5][15]

Un exemple d'això és l'SDG Compass, desenvolupat en col·laboració amb la Global Reporting Initiative (GRI) i el Consell Empresarial Mundial per al Desenvolupament Sostenible (WBSCD per les seves sigles en anglès), que és un conjunt de recursos (anàlisi dels objectius, indicadors per a les empreses, eines per a les parts interessades) que les empreses poden utilitzar per esbrinar el seu paper en l'assoliment dels ODS.[16]

Després de la seva creació l'any 2000, el Pacte Mundial es va centrar inicialment en el suport als Deu Principis i als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.[17][18][19] Després que els ODM expiressin el 2015, va passar a donar suport als ODS i als terminis del 2030 que els acompanyen. El Pacte Mundial de les Nacions Unides espera tenir un paper fonamental per ajudar els signataris i els governs a treballar per assolir els ODS.[20]

Les xarxes locals del Pacte Mundial impulsen la iniciativa i els seus deu principis a nivell de país. Actualment, hi ha aproximadament 85 xarxes locals en total. Aquestes xarxes ajuden les empreses i les organitzacions sense ànim de lucre a entendre què significa una empresa responsable dins de diversos contextos nacionals, culturals i lingüístics. A més, hi ha programes relacionats per a temes d'interès particulars, com ara la iniciativa "Business for Peace", que consciencia les empreses i altres organitzacions sobre la inestabilitat i els conflictes, de manera que les organitzacions poden ajudar a abordar aquestes preocupacions des de la seva pròpia perspectiva i amb l'assistència de les seves xarxes locals.[18] Les connexions locals per complementar les connexions internacionals establertes pel Pacte Mundial en general poden ajudar a ampliar la participació i l'impacte dels membres. Les xarxes locals són entitats independents, autogovernades i autogestionades, i treballen en estreta col·laboració amb la seu del Pacte Mundial de les Nacions Unides a Nova York, i es coordinen com a punts de contacte per als signataris del Pacte Mundial de les Nacions Unides als seus respectius països.[21]

Controvèrsies

[modifica]

Les crítiques al Pacte Mundial sovint depenen de la seva elecció de posicionar-se com una organització voluntària en lloc de reguladora. Els crítics argumenten que, en absència de disposicions efectives de supervisió i aplicació, el Pacte Mundial no aconsegueix que les empreses rendeixin comptes.[22] A més, aquests crítics argumenten que les empreses podrien fer un mal ús del Pacte Mundial com a instrument de relacions públiques per al "bluewashing".[23] El "bluewashing", o "blanqueig de lleis", es refereix a la suposada pràctica de les empreses que afirmen la seva pertinença o participació en activitats filantròpiques i benèfiques com a excusa, i potser com a porta d'entrada per augmentar la influència corporativa sobre les organitzacions internacionals.[24] Peter Utting, subdirector de l'UNRISD, i Ann Zammit emfatitzen la importància d'examinar críticament les associacions entre les Nacions Unides i les empreses.[25]

Tot i que el Pacte Mundial expulsa membres, generalment ho fa en resposta a la manca de registre d'informes de l'organització, més que no pas en resposta a accions més àmplies d'una organització. Per exemple, els líders de la tribu dels indis ayoreo del Paraguai van escriure al Pacte Mundial de les Nacions Unides dient que estan "preocupats i frustrats" per la seva inclusió d'una controvertida empresa ramadera brasilera, Yaguarete Porá. L'empresa ha estat acusada i multada per talar il·legalment els boscos dels ayoreo i ocultar proves d'ayoreo no contactats que hi vivien. Els ayoreo van demanar que l'empresa fos expulsada del Pacte Mundial.[18][26][27] L'empresa minera brasilera Vale es va retirar del Pacte Mundial de les Nacions Unides després que grups de la societat civil exigissin que fos retirada de la llista.[28]

Suport

[modifica]

El Pacte Mundial proporciona una llista de més de 20.000 organitzacions participants actives, compostes per aproximadament 16.000 empreses i 4.000 entitats no comercials al seu lloc web. El lloc web ofereix una breu descripció general de cada participant i un enllaç a la seva Carta de Compromís (si és nova), visió general financera i contribucions (si s'escau), Comunicació de Progrés (COP) i Comunicació sobre la Participació (COE, no comercial).[18]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 Williams, Oliver F. «The United Nations Global Compact: What Did It Promise?». A: Leadership and Business Ethics (en anglès). 60. Springer Netherlands, 2022, p. 327–343 (Issues in Business Ethics). DOI 10.1007/978-94-024-2111-8_20. ISBN 978-94-024-2110-1.
  2. 1 2 3 Lozano, Jorge Iván García «El Pacto Mundial, Punto de Convergencia en la Línea del Tiempo del Desarrollo Sostenible y la Responsabilidad Social Empresarial y su Influencia en las Empresas» (en castellà). Dictamen Libre, 23: Julio-Diciembre, 30-08-2018, p. 51–59. DOI: 10.18041/2619-4244/dl.23.5146. ISSN: 2619-4244.
  3. ↑ «UN Global Compact» (en anglès). UN Global Compact. [Consulta: 17 gener 2026].
  4. ↑ Justice, G. Gilgen. Nonprofit Organizations and the Sustainable Development Goals: Social Sector Partnerships for Transforming the World (tesi) (en anglès). San Francisco, Califòrnia: Universitat de San Francisco, 2019.
  5. 1 2 Fussler, Claude. Raising the Bar: Creating Value with the UN Global Compact (en anglès). Routledge, 8 September 2017, p. 53–63. ISBN 978-1-351-28090-7.
  6. 1 2 Ruggie, John Gerard «global_governance.net: The Global Compact as Learning Network». Global Governance, 7, 4, 2001, p. 371–378. ISSN: 1075-2846.
  7. ↑ Kell, Georg Journal of Business Ethics, 59, 1/2, 2005, p. 69–79. DOI: 10.1007/s10551-005-3413-0. ISSN: 0167-4544. JSTOR: 25123541.
  8. ↑ McWilliams, Abagail. The Oxford Handbook of Corporate Social Responsibility: Psychological and Organizational Perspectives (en anglès). Oxford University Press, 24 October 2019. ISBN 978-0-19-880228-0.
  9. ↑ Jonge, Alice de. Research Handbook on Transnational Corporations (en anglès). Edward Elgar Publishing, 27 January 2017. ISBN 978-1-78347-691-6.
  10. ↑ Therien, Jean-Philippe; Pouliot, Vincent Global Governance, 12, 2006, p. 55–76. DOI: 10.1163/19426720-01201006.
  11. ↑ Williams, Oliver F. The United Nations Global Compact and the Encyclical Laudato Si: A special theme issue of The Journal of Corporate Citizenship (Issue 64) (en anglès). Taylor & Francis, 21 April 2023. ISBN 978-1-000-94942-1.
  12. ↑ Moody-Stuart, Mark The Journal of Corporate Citizenship, 2016, 64, 2016, p. 23–32. DOI: 10.9774/GLEAF.4700.2016.de.00005. ISSN: 1470-5001. JSTOR: 90003788.
  13. ↑ Jennings, Anne Whanake: The Pacific Journal of Community Development, 4, 2, 2018, p. 31–47.
  14. 1 2 Buhmann, Karin. Human Rights: A Key Idea for Business and Society (en anglès). Routledge, 13 December 2021. ISBN 978-1-000-48487-8.
  15. ↑ Gudic, Milenko. Beyond the Bottom Line: Integrating Sustainability into Business and Management Practice. Routledge, 10 September 2020. ISBN 978-1-000-16092-5.
  16. ↑ Szelągowska, Anna. The Economics of Sustainable Transformation (en anglès). Routledge, 19 October 2021. ISBN 978-1-000-48430-4.
  17. ↑ Turker, Duygu. Contemporary Issues in Corporate Social Responsibility (en anglès). Lexington Books, 18 December 2013, p. 74–76. ISBN 978-0-7391-8374-8.
  18. 1 2 3 4 «Business Application | UN Global Compact». unglobalcompact.org. [Consulta: 19 febrer 2023].
  19. ↑ Kanie, Norichika. Governing Through Goals: Sustainable Development Goals as Governance Innovation (en anglès). MIT Press, 5 May 2017, p. 196–199. ISBN 978-0-262-03562-0.
  20. ↑ Holzhacker, Ronald L. Sustainable Development Goals in Southeast Asia and ASEAN: National and Regional Approaches (en anglès). BRILL, 14 January 2019. ISBN 978-90-04-39194-9.
  21. ↑ «Business Application | UN Global Compact».
  22. ↑ «Client Challenge» (en anglès). Global Policy Forum Europe (ed.). [Consulta: 17 gener 2026].
  23. ↑ McIntosh, Malcolm. Learning To Talk: Corporate Citizenship and the Development of the UN Global Compact (en anglès). Routledge, 29 September 2017. ISBN 978-1-351-28115-7.
  24. ↑ Knight.
  25. ↑ Utting, Peter; Zammit, Ann (en anglès) Journal of Business Ethics, 90, 1, 01-05-2009, p. 39–56. DOI: 10.1007/s10551-008-9917-7. ISSN: 1573-0697.
  26. ↑ «UN Global Compact Expels Thousands of Companies». , 16-02-2012.
  27. ↑ «Selling Modernity: How Global Greenwashing is Destroying Tribal People». , 25-09-2015.
  28. ↑ Carby-Hall, Jo Lex Social: Revista de Derechos Sociales, 10, 2, 08-07-2020, p. 130–173. DOI: 10.46661/lexsocial.5067 [Consulta: free].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pacte_Mundial_de_les_Nacions_Unides&oldid=38348712»