Partit del Poble Indi
(hi) भारतीय जनता पार्टी (en) Bharatiya Janata Party  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | BJP, பாஜக, బిజెపి, বিজেপি, भाजप, भाजपा, ભાજપ i ਭਾਜਪਾ | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | nacionalisme cultural humanisme integral conservadorisme hindutva nacionalisme hindú populisme de dreta | ||||
| Alineació política | dreta | ||||
| Forma jurídica | partit polític nacional de l'Índia | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1980, Delhi | ||||
| Fundador | Atal Bihari Vajpayee i Lal Krishna Advani | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Aliança Democràtica Nacional Unió Internacional Demòcrata | ||||
| Membres | 180.000.000 (2019) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Jagat Prakash Nadda (2020–) | ||||
| Part de | Aliança Democràtica Nacional | ||||
| Lok Sabha (2019) | 302 / 545 | ||||
| Lok Sabha (2024) | 240 / 545 | ||||
49 | |||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | bjp.org | ||||
 | |||||
El Partit del Poble Indi[1] ([bʱaːrtiːjə dʒənta paːrʈi]) és un dels dos partits polítics més importants de l'Índia, juntament amb el Congrés Nacional Indi i el partit polític que governa la República de l'Índia des del 2014.[2] A partir del 2019, és el grup polític més gran del país. partit en termes de representació al parlament nacional i a les assemblees estatals i és el partit més gran del món en termes de membres primaris. El BJP és un partit de dretes i la seva política ha reflectit històricament les posicions nacionalistes hindús. Té estretes relacions ideològiques i organitzatives amb l'antiga Rastriya Swayamsevak Sangh (RSS).[3]
Orígens
[modifica]L'origen del BJP rau en el Bharatiya Jana Sangh, format el 1951 per Syama Prasad Mukherjee.[4] Després de l'estat d'emergència el 1977, la Jana Sangh es va fusionar amb diverses altres parts per formar el partit Janata, que va derrotar el Congrés Nacional Indi actual a les eleccions generals índies de 1977.[5] Després de tres anys al poder, la direcció del partit Janata, que funcionava com una coalició de diferents corrents que només tenien en comú oposar-se al Partit del Congrés, va exigir als antics membres del Jan Sangh que triessin entre el partit o l'organització nacionalista hindú RSS i els membres de l'antic Bharatiya Jana Sangh van rebutjar l'exigència i es van tornar a reunir per crear el Partit del Poble Indi (Bharatiya Janata Party, BJP) l'abril de 1980.
Ideologia
[modifica]La ideologia oficial del BJP és l'humanisme integral, formulat per primera vegada per Deendayal Upadhyaya el 1965. El partit expressa un compromís amb l'hindutva i la seva política ha reflectit històricament les posicions nacionalistes hindús. El BJP defensa el conservadorisme social i una política exterior centrada en principis nacionalistes.
En la seva formulació contemporània, el BJP ha utilitzat també expressions com nacionalisme cultural (cultural nationalism) i Bharatiyata («indianitat») per descriure la seva concepció de la identitat nacional. En els documents del partit, aquests conceptes es presenten com una identitat nacional comuna que transcendeix les diferències de casta, regió, llengua i religió. La literatura acadèmica, però, utilitza diferents conceptes per analitzar el Hindutva i el nacionalisme hindú, entre els quals hi ha nacionalisme cultural, nacionalisme religiós i nacionalisme ètnic.[6]
La relació entre el Hindutva i el BJP ha continuat sent un element important de l'evolució del partit, inclòs durant els seus períodes de govern central. Al mateix temps, el BJP ha combinat aquesta tradició ideològica amb altres elements del seu programa polític, com el desenvolupament econòmic, el nacionalisme econòmic, la modernització de l'Estat i una política exterior centrada en els interessos nacionals de l'Índia.
Hindutva i nacionalisme hindú
[modifica]L'hindutva és una ideologia política i cultural associada al nacionalisme hindú, desenvolupada principalment durant la primera meitat del segle XX. El terme hindutva, que es pot traduir aproximadament com «hinduitat» o «caràcter hindú», va adquirir el seu significat polític modern sobretot a partir de l'obra de Vinayak Damodar Savarkar, especialment el seu assaig Hindutva: Who Is a Hindu?, publicat el 1923. Savarkar diferenciava el concepte d'hindutva del de l'hinduisme definit en termes culturals, històrics, territorials i identitaris.[6]
En la concepció de Savarkar, la identitat hindú estava vinculada a la consideració del subcontinent indi simultàniament com a pàtria ancestral (pitribhumi) i terra sagrada (punyabhumi). Aquesta definició permetia incloure dins la nació hindú les comunitats les tradicions religioses de les quals havien sorgit al subcontinent, mentre que situava els musulmans i els cristians en una posició diferent, atès que les seves principals terres sagrades es trobaven fora de l'Índia.[6]
El concepte va ser desenvolupat posteriorment per altres pensadors i organitzacions del nacionalisme hindú, entre els quals destaca el Rastriya Swayamsevak Sangh fundat el 1925, que va contribuir a desenvolupar una concepció de la nació índia basada en una identitat cultural hindú i va esdevenir una de les principals organitzacions del moviment nacionalista hindú. Amb el temps es va formar una xarxa d'organitzacions coneguda com a Sangh Parivar, de la qual formen part el RSS, el BJP i altres organitzacions socials, culturals i religioses.[6]
El Partit Bharatiya Janata
[modifica]Atal Bihari Vajpayee va esdevenir el primer president del BJP després de la seva formació el 1980. Sota el seu mandat, el BJP es va projectar com un partit centrista que s'havia allunyat de la política estrident del Bharatiya Jana Sangh (BJS).[7] Tot i que inicialment no va tenir èxit, guanyant només dos escons a les eleccions generals índies de 1984, va créixer amb força a l'esquena del moviment Ram Janmabhoomi.
Lal Krishna Advani, que havia exercit com a president del BJS el 1973 va succeir Vajpayee com a president del BJP el 1986, un esdeveniment que normalment s'associa amb un canvi en la ideologia del BJP cap a la línia dura de l'hindutva, exemplificat pel Ram Rath Yatra liderat per Advani el 1990 com a part d'un esforç per generar suport electoral apel·lant al nacionalisme hindú.[8] La qüestió d'Ayodhya va contribuir a l'expansió electoral del partit durant les dècades de 1980 i 1990, i els nacionalistes hindús, oposats a l'existència de mesquites als llocs considerats sagrats per la seva religió, van destruir la mesquita de Babri el 1992 provocant importants conflictes i violència intercomunitària i es va convertir en un dels episodis més controvertits de la història política contemporània de l'Índia.[6]
Els governs d'Atal Bihari Vajpayee
[modifica].jpg)
Després de victòries en diverses eleccions estatals i millors resultats en les eleccions nacionals, el BJP es va convertir en el partit més gran del parlament en les eleccions generals índies de 1996; no obstant això, no tenia majoria a la cambra baixa del Parlament i el govern del primer ministre Atal Bihari Vajpayee només va durar 13 dies.[9] La coalició del Front Unit va aconseguir llavors la majoria parlamentària i H. D. Deve Gowda del Janata Dal va esdevenir primer ministre fins que va perdre una moció de confiança el 1997 i Inder Kumar Gujral, també del Front Unit, va succeir-lo com a primer ministre.[10] A causa de la inestabilitat, el 1998 es van celebrar eleccions anticipades.[11]
Després de les eleccions generals índies de 1998, la coalició liderada pel BJP, coneguda com a Aliança Democràtica Nacional (NDA), dirigida per Atal Bihari Vajpayee, va formar un govern que va durar un any. El maig de 1998, coincidint amb l'escalada nuclear desencadenada per Vajpayee amb Pakistan en ordenar realitzar la prova nuclear Pokhran-II, la primera des de la prova nuclear original de l'Índia el 1974,[12] Narendra Modi va ser promogut al càrrec de secretari general del Partit Bharatiya Janata, i Lal Krishna Advani va ser reemplaçat com a president del BJP per Kushabhau Thakre.[13] Tanmateix, la coalició es va trencar el maig de 1999 quan l'All India Anna Dravida Munnetra Kazhagam va retirar el seu suport en una moció de confiança[14] i es van celebrar eleccions anticipades en 1999, que va tornar a guanyar la coalició liderada per BJP. Després de noves eleccions, el govern de l'NDA, de nou encapçalat per Vajpayee, va durar un mandat complet; aquest va ser el primer govern fora del Congrés a fer-ho. El govern d'Atal Bihari Vajpayee va centrar-se en una política econòmica en gran manera liberal que prioritzava la globalització i el creixement econòmic per sobre del benestar social.
A l'oposició
[modifica]A les eleccions generals índies de 2004, l'NDA va patir una derrota inesperada i, durant els deu anys següents, el BJP va ser el principal partit de l'oposició. La derrota de 2004 va obrir un buit de poder quan Atal Bihari Vajpayee es va retirar gradualment de la política activa a causa de la seva salut i Lal Krishna Advani va assumir el lideratge de l'oposició.
En 2005 Advani va rebre dures crítiques del Rashtriya Swayamsevak Sangh (RSS), la matriu ideològica del partit després d'elogiar Muhammad Ali Jinnah (fundador del Pakistan) durant un viatge oficial, fet que va afeblir la seva autoritat. El BJP va presentar Advani com a candidat a primer ministre a les eleccions generals índies de 2009, però el partit va patir una nova davallada, aconseguint només 116 escons consolidant la necessitat d'un relleu generacional urgent.
El partit va viure fortes tensions internes. Figures històriques o regionals clau com B. S. Yediyurappa a Karnataka o Keshubhai Patel a Gujarat van protagonitzar rebel·lions i van abandonar temporalment les files de la formació per fundar partits propis. Malgrat el fracàs en l'àmbit federal i de no poder recuperar el govern de Nova Delhi el 2009, el BJP va enfortir els seus governs regionals en diversos estats clau, com ara Madhya Pradesh i Chhattisgarh, i Narendra Modi es va consolidar com a ministre en cap de Gujarat gràcies a majories aclaparadores en 2007 i 2012 i a una imatge de gestor eficient i pro-negocis, recolzada pel creixement econòmic del seu estat. Malgrat les reticències de la vella guàrdia (inclòs el mateix Advani), la forta pressió de les bases i de l'RSS va forçar el nomenament de Modi com a candidat a primer ministre del BJP al setembre de 2013.[15]
Els governs de Modi
[modifica]Després del govern de Manmohan Singh del Congrés Nacional Indi, el ministre en cap de Gujarat Narendra Modi va guanyar de manera contundent les eleccions generals índies de 2014[16] i es va convertir en primer ministre liderant el govern de l'NDA i va substituir Lal Krishna Advani com a líder del seu grup parlamentari.[13]
El 2019, el BJP va tornar a guanyar les eleccions per majoria absoluta.[17] i l'aliança va arribar al govern de 18 estats.[18] Modi va tornar a guanyar les eleccions generals índies de 2024 per majoria simple.[19] Durant el seu govern el país s'ha polaritzat entorn afers religiosos, i Modi ha reforçat el seu control sobre les institucions democràtiques com no passava des del govern d'Indira Gandhi a la dècada de 1970, amb les minories sentint-se perseguides per les polítiques nacionalistes hindúe, i la dissidència sent silenciada.[17] Les seves qüestions clau han inclòs el revocament de l'autonomia de Jammu i Caixmir,[20] la construcció del Temple de Rama a Ayodhya i la implementació de la Llei de modificació de la ciutadania,[21] provocant protestes generalitzades i estimulant els disturbis de Delhi del 2020 en què els musulmans van ser atacats i morts per turbes hindús. L'Agència Índia d'Investigació Espacial va aterrar amb èxit la missió lunar Chandrayaan 3.[22]
Per primera vegada a la història, el BJP va aconseguir el poder a Bengala Occidental en 2026 guanyant 207 dels 293 escons declarats fins ara i reduint el Trinamool Congress a 80. Les eleccions van tenir lloc després d'una revisió extraordinàriament àmplia i profundament controvertida del cens electoral en la que més de nou milions de noms van ser retirats, gairebé el 12% de l'electorat.[23]
Resultats electorals
[modifica]| Any | Líder | Escons en disputa | Escons | +/- | % | +/- | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1984 | Atal Bihari Vajpayee | 229 | 2 / 543 |
 2 |
7.74% | – | Oposició[24] |
| 1989 | Lal Krishna Advani | 225 | 85 / 543 |
83 |
11.36% | 3.62% |
Suport extern al Front Nacional[25] |
| 1991 | 477 | 120 / 543 |
35 |
20.11% | 8.75% |
Oposició[26] | |
| 1996 | Atal Bihari Vajpayee | 471 | 161 / 543 |
41 |
20.29% | 0.18% |
Govern, després oposició[27] |
| 1998 | 388 | 182 / 543 |
21 |
25.59% | 5.30% |
Govern de coalició[28] | |
| 1999 | 339 | 182 / 543 |
= | 23.75% |  1.84% |
Govern de coalició[29] | |
| 2004 | 364 | 138 / 543 |
44 |
22.16% | 1.69% |
Oposició[30] | |
| 2009 | Lal Krishna Advani | 433 | 116 / 543 |
22 |
18.80% | 3.36% |
Oposició[31] |
| 2014 | Narendra Modi | 428 | 282 / 543 |
166 |
31.34% | 12.54% |
Govern[32] |
| 2019 | 436 | 303 / 543 |
21 |
37.46% | 6.12% |
Govern[33][34] | |
| 2024 | 441 | 240 / 543 |
63 |
36.56% | 0.8% |
Govern de coalició |
Referències
[modifica]- ↑ «Partit del Poble Indi». ésAdir. [Consulta: 7 juny 2024].
- ↑ «Lok Sabha Election results 2019: EC declares results of all 542 seats, BJP wins 303» (en anglès), 24-05-2019. [Consulta: 5 gener 2021].
- ↑ IANS «Men, machinery and mind of RSS behind BJP's poll power punch». Business Standard India, 17-03-2019.
- ↑ Swain, Pratap Chandra. Bharatiya Janata Party: Profile and Performance (en anglès). APH Publishing, 2001. ISBN 978-81-7648-257-8.
- ↑ Ganguly, 1999c, p. 3118.
- 1 2 3 4 5 Visana, Vikram «Savarkar before Hindutva: Sovereignty, Republicanism, and Populism in India, c.1900–1920» (en anglès). Modern Intellectual History. Cambridge University Press, 18, 4, 12-2021, p. 1106 - 1129.
- ↑ «Atal Bihari Vajpayee: A look back at former PM's life and legacy» (en anglès). The Times of India, 16 agost 2024. [Consulta: 31 agost 2025].
- ↑ Ramachandra, Guha. India after Gandhi: the history of the world's largest democracy (en anglès). 1a ed.. Picador, 2007, p. 633. ISBN 978-0-330-39610-3.
- ↑ Chitkara, M. G.; Śarmā, Baṃśī Rāma. Indian Republic: Issues and Perspective (en anglès). APH Publishing, 1997. ISBN 9788170248361 [Consulta: 16 agost 2018].
- ↑ «H.D. Deve Gowda» (en anglès). Britannica. [Consulta: 28 agost 2024].
- ↑ Burns, John F. «India Begins Its Voting; More Political Instability Is Feared» (en anglès). The New York Times, 17-02-1998. [Consulta: 28 agost 2024].
- ↑ Sen, Amartya. «India and the Bomb». A: M. V. Ramana. Prisoners of the Nuclear Dream. Sangam Books, 2003, p. 167–188. ISBN 978-81-250-2477-4 [Consulta: 8 juny 2020].
- 1 2 «Narendra Modi» (en castellà). CIDOB. [Consulta: 21 abril 2024].
- ↑ «Jayalalitha: Actress-turned-politician» (en anglès). BBC, 14-04-1999. [Consulta: 15 juny 2025].
- ↑ Chandra, Rakesh. «The rise and rise of Narendra Modi» (en anglès). India Today, 14 setembre 2013. [Consulta: 4 juliol 2026].
- ↑ Ganguly, 1999c, p. 2678.
- 1 2 Rhea Mogul, Sania Farooqui, Kunal Sehga. «Date set for largest democratic election in human history» (en anglès). CNN, 16 març 2024. [Consulta: 24 abril 2024].
- ↑ «BJP inducts 7 crore new members, creates membership drive record» (en anglès). New Delhi: India Today, 30 agost 2017. [Consulta: 5 gener 2021].
- ↑ «Modi guanya a l'Índia i s'assegura un tercer mandat, però haurà de pactar per governar». 324, 5 juny 2024. [Consulta: 5 juny 2024].
- ↑ «Govt revokes Article 370 from Jammu and Kashmir, bifurcates» (en anglès). Times of India, 5 agost 2019. [Consulta: 24 abril 2024].
- ↑ «India's new citizenship law explained» (en anglès). BBC, 12 març 2024. [Consulta: 24 abril 2024].
- ↑ «Chandrayaan-3 Live Updates: ‘Dawn of new India,’ says PM Modi as ISRO lands spacecraft on the Moon» (en anglès). Indian Express, 23 agost 2023. [Consulta: 23 agost 2023].
- ↑ Mukhopadhyay, Nilanjan. «The BJP’s Bengal victory exposes the erosion of Indian democracy» (en anglès). al Jazeera, 7 maig 2026. [Consulta: 9 maig 2026].
- ↑ Election Commission, 1984.
- ↑ Election Commission, 1989.
- ↑ Election Commission, 1991.
- ↑ Election Commission, 1996.
- ↑ Election Commission, 1998.
- ↑ Election Commission, 1999.
- ↑ Election Commission, 2004.
- ↑ Election Commission, 2009.
- ↑ Election Commission, 2014.
- ↑ Kumar, Sanjay «BJP: Here's how BJP earned the massive mandate: Explained in numbers». The Economic Times, 28 maig 2019.
- ↑ «20. Performance of National Parties». Election Commission of India. Arxivat de l'original el 7 January 2021. [Consulta: 21 desembre 2020].
Bibliografia
[modifica]- Banerjee, Sumanta. Civilising the BJP (en anglès), Sumanta.
- Ganguly, Sumit. India's Pathway to Pokhran II: The Prospects and Sources of New Delhi's Nuclear Weapons Program (en anglès), 1999c. DOI 10.1162/isec.23.4.148.
