Vés al contingut

Perxa (nàutica)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Image
L'article o secció necessita millores de format.
Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules...
Image
Botavara en un veler modern. Peça 1.
Image
Pals i vergues de la rèplica d'un vell bastiment : l'Hermione.[1]

En un vaixell, i particularment en velers, una perxa[2] és un element d'aparell llarg i rígid que té un paper tècnic en la propulsió i les maniobres de la vela. És un tros llarg de fusta (o de metall o de matèria sintètica) que s'utilitza com a pal, botavara, verga, etc.

Exemples

[modifica]

Entren en la categoria de les perxes els pals, botavares, vergues, botalons, botafores, antenes i similars.

També s'hi poden associar elements mòbils com ara rems, timó i altres.

Dimensionat

[modifica]

Cada perxa té unes dimensions funcionals (per exemple la llargària d'un arbre, determinada per la funció) i unes dimensions imposades per a resistir les solicitacions exteriors (forma i dimensions de la secció en el cas indicat del pal).[3][4]

Les perxes han de resistir esforços de tensió, compressió i flexió. També, per la seva forma allargada (esveltesa) han de calcular-se per a resistir el vinclament.[5]

  • En el cas de perxes tubulars o buides, de parets primes, cal comprovar el vinclament per abonyegadura.

Estudis clàssics sobre el dimensionat dels arbres

[modifica]

Un dels primers treballs de Leonard Euler fou una memòria sobre el dimensionat de pals de vaixell. Els esforços que actuen sobre un pal de vaixell són de compressió, flexió i torsió. Cal verificar, molt especialment, la resistència al vinclament.[6]

L'any 1726, Euler completà la seva tesi doctoral sobre la propagació del so, i el 1727 participà en un concurs organitzat per l'Acadèmia de París que proposava trobar la millor forma de col·locar els arbres en un vaixell. Euler quedà segon, només superat per Pierre Bouguer, que s'havia de convertir en el pare de l'arquitectura naval. Tanmateix, Euler guanyà el concurs 12 cops al llarg de la seva carrera. [7][8][9][10]

Joan Monjo i Pons, en l’obra de referència, indicava el dimensionat i la forma externa dels arbres, vergues i perxes dels velers: «Diámetros de la arboladura»[11] i «Forma de las piezas de la arboladura».[12] En aquest segon apartat tracta de la brusca (curvatura d'algunes peces de vaixell) i el seu traçat ("traçat de la brusca", traçada anomenada "cambija" en castellà).

Materials

[modifica]

Les perxes, com els pals, històricament es feien de fusta. Els materials moderns (acer, alumini, fibra de carboni) han substituït la fusta en els vaixells recents.

Perxes de fusta

[modifica]

Hi ha testimonis clàssics de fustes per a arbres de vaixell.

« But largest of all, they say, are the trees of Corsica; for whereas silver-fir and fir grow in Latium to a very great size, and are taller and finer than the silver-firs and firs of South Italy, these are said to be nothing to the trees of Corsica...And in general it is said that the whole island is thickly wooded and, as it were, one wild forest ; wherefore the Romans gave up the idea of founding their city: however some of them made um excursion into the island and cleared away a large quantity of trees from a small area, enough to make a raft with fifty sails ; but this broke up in the open sea. Corsica then, whether because of its uncultivated condition or because of its soil and climate, is very superior in trees to other countries. »
— Comentari de Teofrast. Rome Versus Carthage: The War at Sea.[13]

Hi ha un document del segle quinze sobre una galera de pelegrins.

« In medio navis est malus, arbor alta, magna et fortis, ex multis trabibus composita, sustentans antennam cum accatone vel velo grandi //...In the midst of the ship stands the mast, a tall, thick and strong tree made of many beams fastened together, wich supports the yard with the accaton, or mainsail.// Al mig de la nau hi ha el pal, un arbre alt, gran i fort, fet de moltes peces lligades juntes, que sustenta l’antena amb l’accató o vela mestra »
— Fratis Felicis Fabri Evagatorium in Terrae Sanctae, Arabiae et Egypti peregrinationem[14]

Hi ha tres variants principals:

  • perxa de fusta d'una peça (en brut o poc treballada)[15][16]
  • perxa de diverses peces encolades[17][18] o amb peces longitudinals independents lligades per l'exterior.[19]
  • perxa de secció buida[20]
    • Hi havia i hi ha, encara actualment, pals de vela lleugera buits (per exemple per a Patí de vela) formats per dues peces longitudinals
    • Una marca finlandesa, cap els anys trenta del segle passat, va comercialitzar pals de tires de fusta encolada.
    • Hi ha pals de secció "rectangular" formats per vuit peces encolades ("box section").[21]
    • Hi ha pals de fusta buits formats per peces longitudinals encolades amb unions de bec d'ocell ("birdsmouth" en anglès).[22][23]

Perxes de bambú

[modifica]

En vaixells orientals i de l'oceà Pacífic, eren tradicionals els arbres i perxes de bambú. Fornien peces prou rígides i resistents amb una certa elasticitat quan convenia.

« Bamboo is in general use in China for masts of junks, hence the pidgin-English expressions, "two piecee bamboo" and "three piecee bamboo" for brig-rigged and full-rigged vessels. »
— "Bamboo". A Naval Encyclopædia: Comprising a Dictionary of Nautical Words and Phrases.[24]

Perxes i arbres de metall

[modifica]
  • Tubulars de ferro forjat industrial.[25]
  • Aliatges d'alumini extrusionat (sovint amb mecanitzat i soldadura de les parts extremes).[26][27]

Perxes de fibra de carboni

[modifica]
  • Hi ha iots amb arbres i perxes de fibra de carboni.[28]
    • Per exemple, la Classe 505, determina arbres de fusta o alumini. La botavara i el tangó poden ser de fibra de carboni.[29]

Accessoris

[modifica]

Els arbres i les perxes reals incorporen diversos accessoris quan es munten en un vaixell per a exercir les funcions requerides. Per a cada cas els particulars poden ser analitzats. Cal tenir en compte aquests accessoris per a preveure reforços i elements de muntatge.

Una mostra aleatòria de casos concrets:

Pal de Patí de vela de fusta

[modifica]

Els models més moderns disposen d'una politja per a la drissa i una mordassa de retenció; una guia de ralinga incorporada; tres perns d'acer inoxidable (per als estais, obencs i burdes); una banda de suport dels sistema flector (lligat als estais permet corbar el pal i aplanar la vela); una base metàl·lica per a permetre les funcions de tinter.

Perxa d'una barca de mitjana

[modifica]

El falutx Plutón disposava d'una antena de fusta 36 metres un cop muntada. L'antena constava d'un car i una pena lligades i reforçades per una quimelca.[30]

Tangons per a iots

[modifica]

La dimensió més important d'un tangó és la llargària, determinada pel reglament.[32] Per a iots moderns són habituals els tangons amb fiadors de pistó.

Baupresos i botalons

[modifica]

Vergues dels aparells de creu

[modifica]

Els vaixells amb aparells rodons o caires disposen de vergues.[33][34]

Senyalització marítima

[modifica]

La denominació en anglès "spar buoy" equival a boia d'argue.[35]

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ «L'Hermione» (en castellà). Hermione, La Frégate de la liberté, 10-05-2022. [Consulta: 7 novembre 2025].
  2. ↑ [enllaç sense format] https://dlc.iec.cat/Results?EntradaText=perxa&operEntrada=0
  3. ↑ Hoste, John Henry. A Structural Analysis of the Mast and Rigging of a Sailing Yacht. University of California, San Diego, 1978.
  4. ↑ Kipping, Robert. Rudimentary Treatise on Masting, Mast-making, and Rigging of Ships ... [With Illustrations.]. Virtue Brothers & Company, 1864.
  5. ↑ Ringsberg, J. W.; Soares, C. Guedes. Advances in the Analysis and Design of Marine Structures: Proceedings of the 9th International Conference on Marine Structures (MARSTRUCT 2023, Gothenburg, Sweden, 3-5 April 2023). CRC Press, 2023-04-14. ISBN 978-1-000-91373-6.
  6. ↑ Esforços amb vents portants. Arxivat 2012-09-05 a Wayback Machine.(anglès)
  7. ↑ Robert E. Bradley; Lawrence A. D'Antonio & Edward, Charles Sandifer. Euler at 300: an appreciation (en anglès). MAA, 2007, p. 273. ISBN 9780883855652 [Consulta: 28 setembre 2010].
  8. ↑ William Dunham. The genius of Euler: reflections on his life and work. MAA, 2007, p. 75–. ISBN 9780883855584 [Consulta: 28 setembre 2010].(anglès)
  9. ↑ Alfred Berchtold. Cinq portraits: Euler, Bräker, Pestalozzi, Dufour, Sismondi et le Groupe de Coppet (en francès). L'AGE D'HOMME, 1997, p. 17. ISBN 9782825110669 [Consulta: 28 setembre 2010].
  10. ↑ Fortunato Bartolomeo De Felice. Encyclopédie ou Dictionnaire universel raisonné des connoissances humaines (en francès). s.n., 1771, p. 419 [Consulta: 28 setembre 2010].
  11. ↑ Pons, Juan Monjo y. Curso metodico de arquitectura naval aplicada á la construccion de los buques mercantes: Obra compuesta en vista de las estrangeras mas modernas que tratan de la meteria ... Part 1-2 (en castellà). J. Tauló, 1856.
  12. ↑ Pons, Joan Monjo i. Curso metódico de arquitectura naval aplicada a la construcción de los buques mercantes (en castellà). Imprenta de José Tauló, 1856.
  13. ↑ Steinby, Christa. Rome Versus Carthage: The War at Sea. Pen and Sword, 2020-01-31. ISBN 978-1-4738-4241-0.
  14. ↑ Fabri, Felix. Fratris Felicis Fabri evagatorium in Terrae Sanctae, Arabiae et Aegypti peregrinationem: 1 (en llatí). Litterarischen Vereins, Stuttgart, 1843.
  15. ↑ Parker, Reuel B. The New Cold-Molded Boatbuilding: From Lofting to Launching. WoodenBoat Books, 2005. ISBN 978-0-937822-89-0.
  16. ↑ Olson, Roger. Plot Your Course to Adventure: How to Be a Successful Cruiser. AuthorHouse, 2004. ISBN 978-1-4184-0576-2.
  17. ↑ Ships, United States Navy Department Bureau of. Wood: a Manual for Its Use as a Shipbuilding Material. The Bureau, 1957.
  18. ↑ «Hollow Masts for Small Sailboats». Puddle Duck Racer. [Consulta: 7 novembre 2025].
  19. ↑ Richardson, John. The Cutty Sark Story. Troubador Publishing Ltd, 2014-08-01. ISBN 978-1-78462-732-4.
  20. ↑ Hasler, H. G.; McLeod, J. K.. Practical Junk Rig: Design, Aerodynamics and Handling. A&C Black, 2012-07-29. ISBN 978-1-4081-2709-4.
  21. ↑ Spectre, Peter H. 100 Boat Designs Reviewed: Design Commentaries by the Experts. WoodenBoat Books, 1997. ISBN 978-0-937822-44-9.
  22. ↑ «Bird's Mouth Spars revisited». Duckworks. [Consulta: 7 novembre 2025].
  23. ↑ «Hollow 12 sided wooden bird’s mouth sailboat mast covered with a woven biaxial carbon fiber sleeve». YouTube, 06-03-2024. [Consulta: 15 novembre 2025].
  24. ↑ A Naval Encyclopædia: Comprising a Dictionary of Nautical Words and Phrases; Biographical Notices, and Records of Naval Officers; Special Articles of Naval Art and Science. L. R. Hamersly & Company, 1880.
  25. ↑ Richardson, John. The Cutty Sark Story. Troubador Publishing Ltd, 2014-08-01. ISBN 978-1-78462-732-4.
  26. ↑ «Sparcraft». [Consulta: 7 novembre 2025].
  27. ↑ «Selden. Aluminium and carbon masts.». [Consulta: 7 novembre 2025].
  28. ↑ Cruising World, 2000.
  29. ↑ «505 Rules». [Consulta: 7 novembre 2025].
  30. ↑ Esteller, Pedro Labernia y. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana. Espasa, 1888.
  31. ↑ KIPPING, Robert. Elements de construccion de velas, ... vertidos al Castellano, con adiciones importantes ... por P. Rindavets y Tudury (en castellà), 1860.
  32. ↑ «Spinnaker Pole Overview». Forespar®. [Consulta: 7 novembre 2025].
  33. ↑ Pérez, Ricard Jaime. La maniobra en els velers de creu. Univ. Politèc. de Catalunya, 2002. ISBN 978-84-8301-590-2.
  34. ↑ Fincham, John. A treatise on masting ships, and mast making; ... Third edition ... enlarged, 1854.
  35. ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 7 novembre 2025].

Vegeu també

[modifica]

Articles connexos

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Perxa_(nàutica)&oldid=37897896»