Peter Schlemihl
(de) Peter Schlemihls wundersame Geschichte  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Adelbert von Chamisso |
| Llengua | alemany |
| Publicació | Alemanya, 1814 |
| Creació | 1813 (<1813) |
| Dades i xifres | |
| Gènere | conte de fades literari i conte de fades |
| Lloc de la narració | Alemanya |
| Moviment | Romanticisme |
| Sèrie | |
 | |
Peter Schlemihl és el personatge principal d'una novel·la per a nens de 1814, Peter Schlemihls wundersame Geschichte (Història miraculosa de Peter Schlemihl ),[1] escrita en alemany per l'aristòcrata francès exiliat Adelbert von Chamisso.
Trama
[modifica]A la història, Schlemihl ven la seva ombra al Diable per una cartera sense fons (el sac d'or de Fortunatus), però descobreix que un home sense ombra és rebutjat per les societats humanes. La dona que estima el rebutja i ell mateix es consumeix per la culpa. Tanmateix, quan el diable vol retornar-li la seva ombra a canvi de la seva ànima, Schlemihl, com a amic de Déu, rebutja la proposta i llença la cartera sense fons. Busca refugi a la natura i viatja arreu del món en una exploració científica, amb l'ajuda d'unes botes de set llegües. Quan es posa malalt, es reconcilia amb els seus semblants, que tenen cura d'ell i, tenint en compte la seva malaltia, no busquen la seva ombra. Finalment, però, torna als seus estudis de la natura i troba la seva satisfacció més profunda en la comunió amb la natura i amb el seu propi jo.[2]
Recepció i influència cultural
[modifica]La història, pensada per a nens, va ser molt llegida i el personatge es va convertir en una referència cultural comuna en molts països. La gent generalment recordava l'element de l'ombra més que no pas com acabava la història, simplificant la lliçó de Chamisso amb la dita "no venguis la teva ombra al diable".
La història va popularitzar la paraula ídix schlemiel per a una persona irremediablement incompetent.[3]
Reelaboracions posteriors
[modifica]La història es va representar a la televisió americana, en un episodi de 1953 de Your Favorite Story, protagonitzat per DeForest Kelley com a personatge principal.[4]
La pel·lícula d'animació amb pintura sobre vidre de Georges Schwizgebel del 2004 L'home sense ombra (L'Homme sans ombre), retrata una lleugera variació de la història original: després de ser rebutjat per la seva amant i la societat, el personatge principal torna al diable. En lloc de recuperar la seva ombra, canvia les seves riqueses per un parell de botes de set llegües i viatja pel món a la recerca d'un lloc on sigui acceptat malgrat no tenir ombra. Al final, es converteix en un titellaire d'ombres Wayang a Indonèsia perquè pot manipular els titelles directament sense afectar les seves siluetes.[5]
Peter Schlemihl apareix en una història en alemany d' ETA Hoffmann, amic de Chamisso (i membre de la Germandat Serapion ), Die Abenteuer der Sylvester-Nacht (L'aventura de Cap d'Any) publicada el 1815.[6] Una part d'aquesta història, «La història del reflex perdut,» va ser adaptada pels escriptors francesos Jules Barbier i Michel Carré al quart acte de la seva obra de teatre de 1851 Les contes fantastiques d'Hoffmann, i després adaptada per Barbier al llibret de l'òpera de Jacques Offenbach Les contes d'Hoffmann, en què Peter Schlemil [sic] és un rival romàntic del protagonista Hoffmann.[7]
Edicions
[modifica]- von Chamisso, Adelbert, Peter Schlemihls wundersame Geschichte[8]
Vegeu també
[modifica]- Die Frau ohne Schatten (1919), òpera de Richard Strauss amb llibret d'Hugo von Hofmannsthal, basada en part en el conte de fades escandinau "La dona que no tenia ombra”.
- The Charwoman's Shadow, de Edward Plunkett, 18è Baró de Dunsany (1926)
- Peter Pan
Referències
[modifica]- ↑ , <http://www.urth.net/urth/archives/v0022/0059.shtml>.
- ↑ Aquest article incorpora text d'una publicació que ara és de domini públic: Ewald Eiserhardt (1920). "Peter Schlemihls wundersame Geschichte". A Rines, George Edwin (ed.). Enciclopèdia Americana.
- ↑ Zeldner, Max The German Quarterly, 26, 2, 1953, p. 115–117. DOI: 10.2307/401795. JSTOR: 401795.
- ↑ Halliday, Karen, DeForest Kelley – 1953, <http://www.mrhalliday.com/klhalliday/DeKelley/Annotated/1953.htm#top> Arxivat 2018-11-05 a Wayback Machine..
- ↑ , <https://www.youtube.com/watch?v=fxip-PTlOcM>
- ↑ Scullion, Val; Treby, Marion Marvels & Tales: Journal of Fairy-Tale Studies, 28, 2014, p. 278–301.
- ↑ Cogman, Peter. «Verne and the Theatre: Hoffmann and the “Shadowless Mann” in Voyage au centre de la Terre». Verniana — Jules Verne Studies, 17-09-2011. [Consulta: 4 octubre 2024].
- ↑ Gerdes, Claudia. «Illustrationen zu Chamisso». Page Online. [Consulta: 8 juny 2011].
