Philippe de la Chambre
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1490 Savoia |
| Mort | 21 desembre 1550 Roma |
| Cardenal bisbe de Frascati | |
| 24 setembre 1543 – 21 febrer 1550 ← Marí Grimani – Pau IV → Diòcesi: bisbat suburbicari de Frascati | |
| Administrador apostòlic | |
| 8 gener 1535 – 24 maig 1538 Diòcesi: bisbat de Belley | |
| Abat comendatari | |
| 1523 – | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, monjo |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Proclamació cardenalícia | 7 de novembre de 1533 per Climent VII Cardenal prevere de Santi Silvestro i Martino ai Monti |
| Altres ocupacions | Cardenal prevere de Santa Prassede (1541-1542) Cardenal prevere de Santa Maria in Trastevere (1542-1543) Cardenal bisbe de Frascati (1543-1550) |
| Participà en | |
| 29 novembre 1549 | Conclave de 1549-50 |
| 11 octubre 1534 | Conclave de 1534 |
| Família | |
| Família | Seyssel (en) |
| Pares | Louis de la Chambre, Comte de la Chambre |
| Germans | Carlo de Camera Jean Charles de La Chambre, Baron et Seigneur de Sermoyé |
Philippe de la Chambre (francès: Philippe de La Chambre) (Savoia, 1490 - Roma, 21 de desembre de 1550) fou un cardenal francès del segle xvi. Membre de l'orde benedictí en la qual entrà de molt jove, era parent de la Reina Catalina de Médicis de França.
Biografia
[modifica]El seu pare era Louis de la Chambre, vescomte de Maurienne.[1] La seva mare (la segona esposa de Louis) era Anne de la Tour, filla de Bertrand de la Tour d'Auvergne, comte de Boulogne; era la vídua d'Alexandre Stuart, duc d'Albany, fill del rei Jaume II d'Escòcia. Tenia un germà ple, Jean Comte de la Chambre, i una germanastra, Françoise, que es va casar amb Gabriel de Seyssel, senyor d'Ais.
Dom Philippe, germà del comte de la Chambre de Savoia, un monjo de Cluny, va ser elegit abat de Corbie el 4 de maig de 1523, per autoritat del papa Climent VII, i en va prendre possessió el 14 de novembre. Al mateix temps, l'arquebisbe de Reims, Robert de Lénoncourt, va nomenar un monjo per al càrrec d'abat. El monjo va renunciar als seus drets davant del cardenal de Bourbon. Dom Philippe estava disposat a intercanviar Corbie amb el cardenal per l'abadia de Sant Amand, però el papa es va negar a sancionar la transacció el 9 de desembre. El 27 d'abril de 1524, Philippe va dimitir i el cardenal va prendre possessió per procurador, malgrat la resistència dels monjos de Corbie. No obstant això, el cardenal va entrar solemnement a Corbie el 6 d'octubre de 1524. Philippe va demandar i va guanyar el seu cas el 10 d'octubre de 1528. Va rebre la benedicció abacial a París del bisbe de Terouanne i va prendre possessió de Corbie per poders el 5 de novembre de 1528; va prendre possessió en persona el 5 de desembre.[2]
En un consistori el 7 de novembre de 1533 a Marsella, Philippe de la Chambre va ser nomenat cardenal-sacerdot pel papa Climent VII. Va ser un dels quatre eclesiàstics francesos que van ser elevats durant la visita del papa a França pel matrimoni de la seva neboda amb el fill del rei Francesc I: (Jean Le Veneur, Odet de Coligny, Claude de Givry).[3] Aquest nomenament va ser un contrapès a la creació de tretze cardenals a Bolonya entre 1530 i 1533, molts dels quals eren súbdits de l'emperador Carles V. El 10 de novembre se li va assignar el títol de San Martino ai Monti. Va ser transferit al títol de Santa Prassede el 23 de març de 1541 i a Santa Maria in Trastevere el 15 de febrer de 1542.[4]
El cardenal de la Chambre va participar en el conclave de 1534, que va seguir la mort del papa Climent VII, que va morir el 25 de setembre de 1534.[5] El conclave va començar l'11 d'octubre i va prendre una decisió l'11 d'octubre sense cap votació. El cardenal Alessandro Farnese, degà del Col·legi Cardenal, va ser elegit per "inspiració", i la seva elecció va ser degudament registrada pels mestres de cerimònies. No obstant això, l'endemà al matí es va fer una votació escrita i Farnese va ser elegit per unanimitat.[6] La participació activa de De la Chambre va ser mínima.
El 8 de gener de 1535 va esdevenir administrador apostòlic de la diòcesi de Belley, va renunciar al càrrec el de maig 1538 en favor del seu germà Antoine.
El 23 de març de 1541 va optar pel títol de Santa Prassede que va ocupar fins al gener de 1542, quan va optar pel títol de Santa Maria en Trastevere. El 24 de setembre de 1543 va optar per la suburbicaria de Frascati. Va ser nomenat bisbe de Cornualla el 1546. Va ser Administrador Apostòlic de la diòcesi de Quimper del 19 de juliol de 1546 fins a la mort.
El Cardenal de la Chambre va participar en el conclave de 1534 (elecció de Pau III) i de 1549-1550 (l'elecció de Juli III).[5]
Va morir a Roma el 21 de febrer de 1550,[7] i va ser enterrat a l'església de Trinità dei Monti.
Referències
[modifica]- ↑ Samuel Guichenon. Contenant les Genealogies des Familles Nobles de Bresse & de Bugey (en french). Troisieme partie. Lyon: Huguetan, 1650, p. 238–239. Leon Menabrea. Des origines féodales dans les Alpes occidentales (en french). Turin: Imprimerie Royale, 1865, p. 399–404.
- ↑ Denis de Sainte-Marthe. Gallia Christiana: In Provincias Ecclesiasticas Distributa, tra tempora deducitur, & probatur ex authenticis Instrumentis ad calcem appositis. De provincia Remensi, ... Instrumenta ad tomum 9 ... quae pertinent ad ecclesiam Remensem (en latin). Tomus decimus (10). París: Typographia Regia, 1751, p. 1287.
- ↑ Philippe Levillain, The Papacy: An Encyclopedia (2001), p. 345.
- ↑ Guilelmus van Gulik. L. Schmitz-Kallenberg. Hierarchia catholica medii aevi (en latin). III. editio altera. Münster: sumptibus et typis librariae Regensbergianae, 1923, p. 20–22 and p. 67.
- 1 2 Gulik and Eubel, p. 22 n. 1. Eubel incorrectly lists Claes and Spinola as absent.
- ↑ Petruccelli, p. 7-8.
- ↑ according to Gulik and Eubel, p. 22; or on 23 April 1550, Gallia christiana X, p. 1287.