Pinus strobus
_-_Killarney,_Ontario_01.jpg)  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| UICN | risc mínim |
| NatureServe | segur |
| Dades | |
| Font de | eastern white pine (en)  |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Gènere | Pinus |
| Espècie | Pinus strobus L., 1753 Pinus strobus |
.svg){kind=icon}
El pi blanc americà, pi strobus i pi de Weymouth[1] (Pinus strobus)[2] és una espècie de conífera de la família Pinaceae nadiua de l'est de l'Amèrica del Nord. Es troba des de l'illa de Terranova, passant per la regió dels Grans Llacs a Manitoba i Minnesota, i pel sud per la conca del Mississipi i els Apalatxes a Geòrgia i l'estat de Mississipi.[3][4]
Pels amerindis iroquesos és l'Arbre de la Pau[5] per George Weymouth que el va portar a Anglaterra el 1620.
Descripció
[modifica]
Com en tots els membres del subgènere Strobus, les fulles són en grups de 5 (rarament 3 o 4).
La seva pinya és prima de 8 a 16 cm de llargada. Els pinyons fan de 4 a 5 mm de llargada i tenen una ala prima.
Poden viure 200 a 250 anys, alguns arriben als 400 o més.
Aquesta espècie de pi és la més alta de l'est de l'Amèrica del Nord, pot arribar als 70 m d'alt.[6] Però actualment els més alts fan entre 50 a 58 metres.[7]
Usos
[modifica]- Pals, molt importants en l'època dels vaixells de fusta
- Fusta, actualment es cultiven en plantacions forestals. l'any 1620 el Capità George Weymouth els importà a Anglaterra i en va fer plantacions que fracassaren per les malalties de fongs.
- Medicinal, les seves fulles tenen cinc vegades més vitamina C que la llimona i se'n pot fer una bona infusió. El seu càmbium és comestible i és una font de resveratrol.
Referències
[modifica]- ↑ https://questionspuntualsdellengua.blogspot.com/2016/10/el-termcat-i-la-llengua-dus-real.html?m=1
- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ Carey, Jennifer H. 1993. Pinus strobus. In: Fire Effects Information System, [Online]. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Rocky Mountain Research Station, Fire Sciences Laboratory (Producer). 2013, agost 12 consultat el 12 agost 2013
- ↑ USDA: Native distribution map for Pinus strobus, consultat el 1.13.2013
- ↑ Moore, Gerry; Kershner, Bruce; Craig Tufts; Daniel Mathews; Gil Nelson; Spellenberg, Richard; Thieret, John W.; Terry Purinton; Block, Andrew. National Wildlife Federation Field Guide to Trees of North America. Nova York: Sterling, 2008, p. 77. ISBN 1-4027-3875-7.
- ↑ Beck, D.E. «Height-Growth Patterns and Site Index of White Pine in the Southern Appalachians». Forest Science, 17, 2, 1971, p. 252–260.
- ↑ «NTS—Native Tree Society». Arxivat de l'original el 2011-07-21. [Consulta: 13 març 2015].
- Conifer Specialist Group (1998). Pinus strobus. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 maig 2006 (en anglès).
- Pinetum.org: Cone photo from Arboretum de Villardebelle
- Eastern Native Tree Society - Boogerman Pine photo gallery[Enllaç no actiu]
- The Monday Garden: The Eastern White Pine Arxivat 2005-02-20 a Wayback Machine.
Enllaços externs
[modifica]
