Rode (nimfa)
| Tipus | Oceànide deïtat aquàtica  |
|---|---|
| Epònim | Rodes |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Cònjuge | Hèlios |
| Mare | Tetis, Afrodita, Amfitrite i Hàlia |
| Pare | Ocèan, Posidó i Asop |
| Fills | Tríopas, Heliades (ètnia), Cèrcaf, Càndal, Actis, Tènages, Òquim, Lindos, Màcar, Trinax (en)  , Auges (en) i Electryone |
| Germans | Tritó |
Rode (en grec antic: Ῥόδη) va ser una nimfa, tan aviat considerada filla d'Afrodita i d'un pare del que no se sap el nom,[1] com de Posidó i d'Hàlia, germana dels Telquins,[2] (o d'Amfitrite, segons altres versions[3]). És germana de Tritó. Alguns autors la fan filla del déu-riu Asop.[3] Va donar nom a l'illa de Rodes.[2]
Els mitògrafs tenen dificultats per distingir-la de Rodos (Ρόδος),[4] que anomenen així Píndar, Joan Tzetzes[5] i Ovidi[6] a la filla d'Hèlios i epònima de l'illa de Rodes.[7]
Va tenir relacions amb Hèlios, el Sol, i com a resultat se li atribueixen set fills anomenats genèricament Helíades: Actis, Càndal, Cèrcaf, Màcar, Òquim, Tènages i Tríopas. Tots eren experts astròlegs que van sobresortir en aquesta ciència sobretot entre els homes.[1] Un d'ells, Cèrcaf, va regnar a l'illa de Rodes després del seu germà Òquim, i va tenir diversos fills que es van repartir el poder a l'illa.[8]
Referències
[modifica]- 1 2 Píndar. Olímpiques, VII, 14, 25 i seg.
- 1 2 Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, V, 55, 4
- 1 2 Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, I, 4, 4; III, 14, 3
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1964, 2008, p. 476. ISBN 9788496061972.
- ↑ Joan Tzetzes. Chiliades, IV, 204
- ↑ Ovidi. Les Metamorfosis, IV, 204
- ↑ Smith, William (ed.). «Rhodos». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 28 setembre 2026].
- ↑ Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 192. ISBN 8429741461.
