Vés al contingut

Ase

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ruc)
Image «Burro» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «burro (joc de cartes)».
Infotaula d'ésser viuAse
Equus africanus asinus Modifica el valor a Wikidata
Image
Modifica el valor a Wikidata
Període
Plistocè - present[1]
Dades
Font decarn de ruc Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePerissodactyla
FamíliaEquidae
GènereEquus
EspècieEquus africanus
SubespècieEquus africanus asinus Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Enregistrament del bram Modifica el valor a Wikidata

L'ase, burro o ruc[2] (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids. La paraula ruc també s'usa per definir el mascle de l'ase, mentre que la femella és coneguda com a somera, burra o ruca.

Dins del gènere Equus, al qual pertanyen els rucs, també s'hi troben els cavalls (Equus caballus). A més de les races domèstiques d'ases hi ha espècies silvestres també anomenades rucs com l'ase africà (Equus africanus) i l'ase silvestre asiàtic (Equus hemionus onager), l'emió (Equus hemionus) i el kiang (Equus kiang).

Els ases foren domesticats entre el 7000 i 5000 aC;[3][4][5] aproximadament al mateix temps que els cavalls i s'estengueren a tot el món. Actualment, encara tenen un paper important en molts llocs.

Etimologia

[modifica]

La paraula ase procedeix del terme que designa aquest animal en llatí: asinus, i que també és la usada en el seu nom científic per designar la subespècie domèstica. Els termes, també llatins, que designen el seu gènere i espècie, Equus africanus, signifiquen literalment «cavall africà».

La paraula burro és derivada del llatí tardà burricus, que significava «cavall petit», mentre que caballus era un cavall castrat usat per llençar o carregar. Des del segle i, encara que asinus seguia sent el nom de l'espècie i de l'eguasser per procrear, l'ase vulgar de treball rebia normalment en llatí el nom de asellus.[6]

Història

[modifica]
Image
Ase en una pintura egípcia datada entre el 1298 i el 1235 aC.

Els ancestres dels ases domèstics són les subespècies d'ases salvatges africans nubià i somali.[7][8] Els ases salvatges es van domesticar cap al 7000 aC.[9] Els ases es van convertir en importants animals de càrrega per a la gent que vivia a les regions d'Egipte i Núbia, ja que són capaços de transportar entre el 20 % i el 30 % del seu pes corporal, i també es van fer servir per llaurar i per ser munyits. Cap al 1800 aC els ases ja s'havien estès a l'Orient Mitjà i Pròxim, on la ciutat comercial de Damasc és anomenada la «ciutat dels ases» en textos cuneïformes.

Image
Cílix grec amb un sàtir sobre un ase, datat cap al 510 aC.

Els antics grecs van associar els ases al déu Dionís. Els romans també van fer servir els ases com a animal de càrrega a tot el seu imperi i, a més, estava consagrat a Príap, per les dimensions del seu fal·lus, a qui era ofert en sacrifici, perquè segons la llegenda aquest déu n'havia matat un en l'expedició de Bacus a les Índies per haver tingut la insolència de disputar-li el premi de la força.

Els èquids s'havien extingit al continent americà al final de l'última glaciació. Els cavalls i els ases van ser introduïts a Amèrica pels conqueridors espanyols. La primera aparició de l'ase al Nou Món es va produir el 1495, quan Colom va portar en la seva expedició quatre mascles i dues femelles. Posteriorment els colons europeus van anar important ases de diverses varietats tant d'Espanya com de França, principalment amb la comesa de ser utilitzats per produir muls. A més del seu ús tradicional en l'agricultura i el transport, els ases van ser utilitzats a partir del segle xix en la mineria.

Amb l'aparició de la maquinària agrícola i els mitjans de transport moderns, els ases van començar a fer-se servir cada cop menys des de principis del segle xx als països rics, tot i que van començar a utilitzar-se per al turisme i com a mascotes, i continuen sent usats com a animals de treball als països en desenvolupament. Les races miniatura són les més apreciades com a mascotes.

Mitologia i simbologia

[modifica]
Image
Ases a la localitat argentina de Tilcara.

L'ase va ser un animal consagrat a Príap i que se li oferia en sacrifici des que aquest déu en va matar un en l'expedició de Bacus a les Índies per haver tingut l'audàcia de disputar-li el premi de la força. Va ser admès en els misteris de Vesta en recompensa per haver descobert a aquesta deessa amb els seus bramuls la violència que Príap intentava fer-li mentre dormia.

Els egipcis consideraven l'ase un símbol de Tifó i en traçaven la figura sobre les coques que oferien a aquest déu del mal. L'ase era molt maltractat a Coptos. Els habitants de Busiris, d'Abidos i Licòpolis tocaven la trompeta imitant el bramul de l'ase. Entre els egipcis es representava la ignorància amb un cap d'aquest animal. Quan volien designar una obra de poca durada, figuraven un ase a galop tirat perquè quan galopa, no és més que per un instant, tornant molt aviat a agafar el seu pas natural.

Els romans van conservar bona part d'aquesta aversió contra l'ase i trobar-se'n un es considerava un mal averany. S'ha conservat una faula singular on l'ase fa un paper de bastant importància. Després que Júpiter hagués près possessió de l'imperi del món i els mortals concorreguessin en tropell a oferir encens en els seus altars, mogut el déu per la seva pietat els va prometre atendre el desig que ells formessin. Els homes van demanar el do d'una joventut eterna sense passar mai al trist estat de la vellesa. Júpiter va encarregar a l'ase portar aquest do inestimable, però sentint-se fatigat es va acostar a una font per refrescar-se. La serp que la guardava va donar a entendre a l'ase que per beure, era necessari que li cedís abans el tresor que portava. L'estúpid animal no va tenir cap dificultat a canviar per alguns glops d'aigua un licor més preciós que el nèctar. Des de llavors les serps tenen el privilegi de canviar de pell i de tornar a prendre tota la frescor i el vigor de la joventut, al mateix temps que els mortals estan subjectes com abans a la vellesa i la mort.[10]

Aspecte

[modifica]

És més petit que un cavall i té les orelles més llargues. La mida és molt variable segons les races, l'alimentació i la gestió. L'alçada fa de 80 a 160 cm i el pes de 80 a 480 quilos. La seva esperança de vida és de 30 a 50 anys.

El seu pelatge és generalment de color gris excepte a la panxa. El musell i el contorn dels ulls són blancs, però en les races domèstiques pot ser prevalentment de color negre com en l'ase de Berry o bru com en l'ase de Poitou.

Les races amb un pelatge gris tenen també una creu negra que es dibuixa sobre la seva esquena (creu de Sant Andreu). les espècies silvestres presenten un pelatge que va del gris al bru sorra, o bru vermellós en el kiang del Tibet.

L'ase domèstic té les mateixes funcions que un cavall, però resulta més econòmic perquè en té prou amb menys aliment fins al punt que era anomenat «el cavall del poble».

Característiques

[modifica]

Els ases estan adaptats a terres marginals i deserts. Els ases silvestres viuen separats uns dels altres. El seu bram és característic i els permet relacionar-se separats per llargs espais. Les orelles grosses els permet sentir sons des de molt lluny a més de refrigerar-los.

Cria

[modifica]
Image
Un ase de tres setmanes

L'ase de llavor o guarà cobreix les femelles. Les someres poden caure prenyades a partir de 12 mesos d'edat, però el període de gestació pot durar fins a gairebé 14 mesos. Normalment, pareixen un sol cadell i rarament (1,7%) bessons. Un eguasser o eugasser[11] és un ase apte per a cobrir les egües.[12]

Híbrids

[modifica]
Image
Mul, híbrid entre ruc i euga.

Un ruc pot fecundar una euga; el seu descendent s'anomena mula o matxo.[13] Un cavall es pot creuar amb una somera, i en aquest cas el descendent s'anomena mul somerí. Tots dos híbrids són gairebé sempre estèrils perquè els rucs tenen seixanta-dos cromosomes mentre que els cavalls en tenen seixanta-quatre, de manera que els descendents en tenen un nombre imparell, seixanta-tres, la qual cosa dificulta la formació de gàmetes funcionals.

Image
Zebrase: híbrid entre ruc i zebra, al zoo de Colchester, Anglaterra.

Històricament, s'ha preferit criar més muls euguins que somerins, perquè com que les eugues són de mida més gran que les ruques, els seus fills són més grossos i forts.

Els muls són forts i resistents,[14] per la qual cosa des de l'antiguitat l'ésser humà els ha considerat especialment útils a l'hora de transportar càrregues feixugues a llargues distàncies i en terrenys de muntanya. A aquesta característica, que fa que els descendents creuats siguin més resistents que els seus progenitors, se la denomina vigor híbrid.

També s'han aconseguit híbrids d'ase domèstic i diverses espècies de zebra, coneguts com a zebrase.

Nutrició

[modifica]
Image
Ases de Poitou

Els ases són una mica menys propensos als còlics que els cavalls. Poden aprofitar millor la vegetació i capturar la humitat dels aliments o digerir vegetals molt poc digestibles millor que els cavalls. Com a regla els ases necessiten menys quantitat d'aliment que els cavalls pel mateix pes.

Image
Burrito del páramo

Un ase esmerça de 14 a 16 hores al dia per alimentar-se. Si se'ls dona massa aliment poden tenir problemes d'obesitat i laminitis, hiperlipidèmia i úlcera gàstrica.

Aspectes culturals

[modifica]

En els darrers anys[Quan?] el ruc català ha estat considerat com a símbol de Catalunya. El ruc de raça catalana és dels més grossos, pot arribar a una alçada d'1,65 metres.

Image
Ruc de la raça catalana

L'ase es lliga a la religió cristiana perquè Jesús feu la seva entrada triomfal a Jerusalem muntat en un ruc, tal com anunciava l'Antic Testament. Aquest caràcter sagrat contrasta amb la representació habitual a la mitologia com a muntura menor enfront del cavall, com prova el fet de ser l'animal que cavalca Silè, qui apareix sovint borratxo. L'associació de menyspreu prové probablement de la literatura clàssica, on no demostren gaire intel·ligència (d'aquí que «burro» hagi esdevingut un sinònim col·loquial de «ximple»). Un extrem és la mitologia hindú, on és l'animal que acompanya divinitats negatives o dimonis.[15]

A la literatura espanyola, tanmateix, té un paper sovint positiu, associat a la fidelitat, com per exemple l'ase Platero que canta Juan Ramón Jiménez o l'animal que munta Sancho Panza al Quixot.[16] Apareix igualment com a personatge fonamental a Els músics de Bremen, al conte Pell d'ase o a La rebel·lió dels animals.

L'ase és el símbol del Partit Demòcrata dels Estats Units, en oposició a l'elefant republicà. Hi ha per acabar un experiment mental que fa referència als rucs, anomenat Ase de Buridan.

Recentment, un estudi genètic[17] ha demostrat que els famosos kunga, èquids molt valorats a la regió de Síria durant l'edat de bronze, eren el resultat d'un encreuament entre un hemió i una somera. Es tractaria del primer exemple d'hibridació artificial conegut de la història.[18]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Entrada «Equus asinus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. ↑ «ase». Diccionari dels mamífers del món. Fundació Barcelona Zoo; TERMCAT, 2023 i 2024. [Consulta: 20 agost 2026].
  3. ↑ Valerie Porter, Lawrence Alderson, Stephen J.G. Hall, D. Phillip Sponenberg (2016). Mason's World Encyclopedia of Livestock Breeds and Breeding Arxivat 2020-08-06 a Wayback Machine. (sixth edition). Wallingford: CABI. ISBN 9781780647944
  4. ↑ Stine Rossel, Fiona Marshall, Joris Peters, Tom Pilgram, Matthew D. Adams, David O'Connor (2008). Domestication of the Donkey: Timing, Processes, and Indicators Arxivat 2022-01-31 a Wayback Machine.. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America. 105 (10): 3715–3720. Image De subscripció o mur de pagament
  5. ↑ Evelyn T. Todd, Laure Tonasso-Calvière, Loreleï Chauvey, Stéphanie Schiavinato, Antoine Fages, Andaine Seguin-Orlando, Pierre Clavel et al. (2022). The genomic history and global expansion of domestic donkeys. Science. 377 (6611): 1172–1180. doi:10.1126/science.abo3503. Image De subscripció o mur de pagament
  6. ↑ «Asinus y asellus: los dos tipos de asno doméstico en latín clásico». Pallas. Révue d'Études Antiques, 101, 2016, p. 279-291.
  7. ↑ Clutton-Brook, J. A Natural History of Domesticated Mammals 1999.
  8. ↑ Albano Beja-Pereira, «African Origins of the Domestic Donkey», a Science, 2004.
  9. ↑ «Cómo los burros cambiaron el curso de la historia de la humanidad». , 29 enero 2023 [Consulta: 29 enero 2023].
  10. ↑ Diccionario universal de mitología.
  11. ↑ «eugasser». Gran Diccionari de la llengua catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 juliol 2026].
  12. ↑ «eguasser». Gran Diccionari de la llengua catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 juliol 2026].
  13. ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 3 agost 2024].
  14. ↑ «Ase». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  15. ↑ Chevalier, J. Diccionario de símbolos. Herder, 2000
  16. ↑ Bough, Jill (2011). "The Mirror Has Two Faces: Contradictory Reflections of Donkeys in Western Literature from Lucius to Balthazar". Animals: 56–68.
  17. ↑ Bennett, E. Andrew; Weber, Jill; Geigl, Eva-Maria; Bendhafer, Wejden; Champlot, Sophie; Peters, Joris; Schwartz, Glenn M.; Grange, Thierry «The genetic identity of the earliest human-made hybrid animals, the kungas of Syro-Mesopotamia» (en anglès). Science Advances, 14 gener 2022 [Consulta: 19 gener 2022].
  18. ↑ Duran, Xavier «La genètica revela la naturalesa de la kunga, el primer animal híbrid criat per humans». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 18 gener 2022 [Consulta: 19 gener 2022].

Bibliografia

[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ase&oldid=38931752»