Setifis
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic i ciutat romana  | |||
| Període | Imperi Romà | |||
| Construcció | 97 dC | |||
| Data de dissolució o abolició | 680 | |||
| ||||
Setifis o Sitifis (amazic: Sṭif; llatí: Setifis o Sitifis; grec antic: Σίτιφι) fou una ciutat romana del nord-est d'Algèria, a la ruta entre Cartago i Cirta, segons l'Itinerari d'Antoní. Fou capital de la província romana de Mauritània Sitifense, i correspon a l'actual Setif, capital de la província homònima.[1]
Etimologia
[modifica]El nom de la ciutat és d'origen numidi i en amazic significa ‘negre’ (aseṭṭaf). La ciutat actual la fundaren els francesos sobre les ruïnes de l'antiga.[2]
Història
[modifica]Inicialment va ser una possessió dels reis númides, per als quals no era més que una petita ciutat sense importància.
L'any 97 els romans, durant el regnat de Nerva, la fundaren com a colònia de veterans romans amb el nom de Colonia Augusta Nerviana Martialis Veteranorum Sitifensium i dins de la província de Mauritània Cesariense, com a ciutat de frontera. Tot i no conèixer-se edificis d'aquest període, un cementeri excavat en la dècada del 1960 sembla que contenia tombes de la colònia primerenca.[3]
Amb els anys la ciutat anà creixent i, al voltant del 297, en època de Dioclecià, esdevingué la capital de la nova província de la Mauritània Sitifiense.[4]
La majoria de vestigis actuals són d'aquesta època, entre el segle iii i el segle iv: les muralles, el temple o el circ.
També són d'aquesta època els banys romans, decorats amb fins mosaics. Restaurats al segle v, tenien una cambra freda o frigidarium pavimentada amb un gran mosaic que reprodueix el naixement de Venus.[5]
Se sap ben poc del que succeí sota el domini dels vàndals, tot i que la ciutat seguia sent important, capital del districte anomenat Zabe.
La posterior conquesta romana d'Orient va comportar la construcció d'una important fortificació, de la qual algunes parts encara es mantenen dempeus. En aquesta època continuà sent la capital d'una província anomenada Mauritania Prima i es convertí en un lloc d'importància estratègica.
Al segle vi el cristianisme va esdevenir la religió principal, amb forta presència del donatisme. El control romà d'Orient suposà la introducció de doctrines ortodoxes en una ciutat amb una forta presència donatista.[6]
En el 647 es feu la primera expedició musulmana a la regió i, a la fi d'aquest segle, la zona començà a ser conquistada. De fet, Uqba ibn Nafi destruí parcialment Sitifis en una incursió del 680, quan conquistà la propera Saldes, l'actual Bugia, mentre maldava per arribar a l'Atlàntic. L'època romana d'Orient de Sitifis havia acabat. L'any 702 l'àrea havia estat conquistada pel califat Omeia.
En el segle viii, la regió es va convertir a la fe islàmica. Es coneix poc de la ciutat islàmica primitiva, però en el segle x la zona exterior de la fortalesa estava habitada: al lloc dels banys romans s'excavaren més de dotze cases amb grans patis envoltats d'habitacions.[7] A mitjan segle xi, aquest desenvolupament es deturà de colp i es va construir una muralla defensiva al voltant de la ciutat.
L'historiador Lleó l'Africà assegura que una gran ona destructiva va seguir la invasió dels Banu Hilal poc després. Degué ser en aquesta època quan la ciutat va desaparèixer, ja que no se'n sap res més fins que les ruïnes de la ciutat foren utilitzades per l'exèrcit colonial francès, que hi construí una fortalesa el 1848, tot utilitzant el perímetre de la muralla medieval i de la fortalesa romana d'Orient. La fortalesa seria l'origen de la moderna Setif.
Arquitectura romana
[modifica].jpg)
Al nord-oest de la ciutat es construïren dues grans basíliques cristianes a finals del segle iv, decorades amb nous i esplèndids mosaics, i en aquesta època s'hi fundà un bisbat.[8]
La ciutat tenia una casa de banys[9] i fortificacions.[10] S'hi feren inscripcions als emperadors, una pràctica que desaparegué al segle iv amb el cristianisme.[11][9]
La ciutat també tenia un circ; per fotografies aèries antigues se sap que el 90% del circ ara té construccions al damunt.[12][13] Només la banda sud, corba, roman visible. La pista en forma de O era de 450 m de llarg i 70 m d'ample.[12]
Molts objectes arqueològics de Sitifis es mostren en el museu arqueològic de la ciutat.
Bisbat
[modifica]La ciutat també fou centre d'una diòcesi,[14] que desaparegué amb la invasió islàmica, però continua sent una seu titular fins hui.
Referències
[modifica]- ↑ Map of Mauretania Sitifensis (in blue color).
- ↑ Dossey, Leslie. Peasant and Empire in Christian North Africa (en anglés). University of California Press, 2010. ISBN 978-0-520-25439-8.
- ↑ R. Guéry, 1985, La Necropole orientale de Sitifis: fouilles de 1966–1967. Paris.
- ↑ Nacéra Benseddik, Autels votifs de la région de Sétif: païens ou chrétiens?, Monuments funéraires, institutions autochtones en Afrique du Nord antique et médiévale, VIe Colloque International sur L'Histoire et l'Archéologie de l'Afrique du Nord, Pau, 1993, C.T.H.S. [1995], p. 179-186.
- ↑ E. Fentress, ed., Fouilles de Sétif 1977 - 1984 BAA supp. 5, Algiers, 29-92.
- ↑ Francois Decret, Early Christianity in North Africa (James Clarke & Co, 2011) p.196.
- ↑ E. Fentress, ed., Fouilles de Sétif 1977 - 1984 BAA supp. 5, Algiers, 114-151.
- ↑ P.-A. Fevrier, Fouilles de Sétif: les basiliques chrétiennes du quartier nord-ouest Paris, 1965.
- 1 2 Leslie Dossey, Peasant and Empire in Christian North Africa (University of California Press, 2010), p24.
- ↑ Leslie Dossey, Peasant and Empire in Christian North Africa (University of California Press, 2010) p113.
- ↑ Nacéra Benseddik, Nouvelles inscriptions de Sétif, B.A.A., VII, 1977-79, p.33-52.
- 1 2 Cole. «circus at serif». www.circusmaximus.us. [Consulta: 29 gener 2018].
- ↑ «Circus at Setif». [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ Francois Decret, Early Christianity in North Africa (James Clarke & Co, 2011) p.84.
