Valeri Sablin

Valeri Sablin

Biografia
Naixement	1r gener 1939 Sant Petersburg (Rússia)
Mort	3 agost 1976 (37 anys) Moscou (Rússia)
Causa de mort	pena de mort
Formació	Acadèmia Política Militar Institut Naval de Sant Petersburg
Activitat
Ocupació	oficial
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Carrera militar
Lleialtat	Unió Soviètica
Branca militar	Marina Soviètica
Grau militar	capità de tercer rang
Conflicte	Guerra Freda
Premis
Orde del Servei a la Pàtria a les Forces Armades, 3a classe

Valeri Sablin (Sant Petersburg, 1 de gener de 1939 - Moscou, 3 d'agost de 1976) va ser un oficial de la Armada amb el rang d'oficial polític a la de fragata soviètica Storozhevoy i militant del Partit Comunista de la Unió Soviètica. El novembre de 1975 va liderar un fallit motí a bord del vaixell de guerra Storozhevoy amb 200 marins, intentant amb això iniciar una revolta política a gran escala en la Unió Soviètica contra un règim al qual ell considerava "corruptor del leninisme".

El motí va ser reprimit per les forces navals i aèries soviètiques mentrestant el vaixell encara estava en ruta. Sablin va ser arrestat, sotmès a consell de guerra i declarat culpable d'alta traïció. Va ser executat per un pelotó d'afusellament en agost de 1976. El seu segon al comandament, el mariner Alexander Shein, va se condemnat a vuit anys de presó. L'incident va romandre en gran part classificat i silenciat pel gobern soviètic fins la dissolució de la Unió Soviètica.

Biografia

Sablin va néixer l1 de gener de 1939 en Leningrad, a la RSFS de Rússia, fill d'un oficial de la marina soviètica de nom Mijàil Petrovitx Sablin. Es va graduar de l'Institut Naval Frunze a Leningrad en 1960 i va servir en la Flota del Nord soviètica. Mai va tenir por d'expressar obertament les seves opinions. En 1962, quan tenia 23 anys, va escriure una carta a Nikita Khrusxov amb una sol·licitud de "lliurar al Partit Comunista Soviètic d'aduladors i elements corruptes". Sablin va tenir sort i només va ser reprès. En 1973, es va graduar de l'Acadèmia Polític-Militar V. I. Lenin i va ser nomenat oficial polític. L'oficial Nikolai Xherkashin, un dels col·legues de Sablin, va recordar:

“Sempre havia pensat de manera global ... Va intentar comprendre profundament els fenòmens socials. Ell era un polític nat.”

Motí del Storozhevoy

El motí de Sablin no havia estat prèviament coordinat amb la tripulació del vaixell, sinó que va ser planificat sobtadament quan el comandament naval soviètic en la Mar Bàltica li va confiar el lloc de comissari polític en la fragata llançamíssils Storozhevoy. Aquesta nau es trobava ancorada en el port bàltic de Riga quan el dia 7 de novembre de 1975 (festivitat pel 58è aniversari de la Revolució d'Octubre) Sablin va arrestar al capità de la nau juntament amb altres oficials, mentre anunciava als mariners que ell mateix prendria el control de la nau; per a aquesta acció Sablin comptava amb el suport decidit del sotsoficial Aleksandr Shein, qui recentment a últim minut va conèixer les intencions de Sablin i les va aprovar inequívocament.

El pla de Sablin era dirigir la fragata en direcció nord cap al golf de Finlàndia i després entrar en el port de Leningrad, després des d'aquest punt projectava emetre un manifest per ràdio i televisió destinat a "denunciar la hipocresia i corrupció del règim" i exigir reformes radicals de la societat soviètica. Cal indicar que Sablin no postulava una transformació capitalista del seu país sinó que per contra es proclamava un fervent seguidor del comunisme, acusant el règim soviètic d'haver "corromput l'ideal marxista i leninista".

Quan les notícies de la revolta van arribar a la base naval de Riga i es van difondre per la xarxa de comunicacions de les forces armades, una reunió urgent del Politburó va ordenar la immediata eliminació del vaixell per tots els mitjans possibles, abans que arribés a Leningrad o pitjor que fugís a Suècia. Una dotzena d'avions de combat i nou vaixells de guerra van anar a perseguir al Storozhevoy i van bloquejar la seva sortida del golf de Riga. Quan algunes bombes van ser llançades contra aquesta fragata i danyat el timó, Sablin es va rendir en la tarda del propi 7 de novembre en advertir que no tenia opcions de fuita enfront d'uns atacants més nombrosos.

Després de ser arrestat, Sablin va ser sotmès a cort marcial al maig de 1976, acusat de "traïció a la pàtria" i condemnat a mort, tot i que semblant delicte implicava només una pena de quinze anys de presó conforme a les lleis penals soviètiques, però Sablin va tenir temps de sostenir el seu defensa i els motius del seu motí. El sotsoficial Aleksandr Shein va ser condemnat a vuit anys de presó a Sibèria, va complir la seva condemna i va ser alliberat a inicis de la Perestroika. Els altres marins del Storozhevoy van ser jutjats però promptament alliberats sota vigilància del KGB, impedint-los conèixer més detalls sobre els plans de Sablin. L'execució de Sablin va tenir lloc el 3 d'agost del mateix any; el cadàver va ser enterrat en una tomba no identificada, la ubicació de la qual encara es desconeix.

El govern del Kremlin va evitar que tota notícia del motí anés de coneixement públic, impedint que la població sabés exactament el succeït i que així el motí del Storozhevoy aconseguís el nivell mític de la rebel·lió del cuirassat Potemkin (ocorreguda exactament 70 anys abans). Inclusivament la cúpula de jerarcas soviètics van considerar que en cas es filtrés informació sobre els fets de la revolta de Valeri Sablin, aquesta només podria mostrar-se com un "intent de deserció a Occident" i no com una autèntica revolta comunista contra el règim, tot i que els arxivaments del procés contra Sablin mostraven el contrari.

Els documents del procés de Sablin (i del judici de Aleksandr Shein), van ser coneguts de manera pública solament després de la fi de la Guerra Freda, sent que posteriors anàlisis van qualificar la temptativa de Sablin com a ingènua i idealista en els seus mitjans i objectius a causa de la potència de l'aparell burocràtic-militar al qual pretenia enderrocar i l'extrema dificultat de l'oficial rebel per a difondre el seu projecte.

Coneixement a Occident

Gregory Sr. Young va ser el primer occidental a investigar el motí de la fragata soviètica com a part de la seva tesi de mestratge de 1982 El motí del Storozhevoy: Un cas d'estudi d'un dissident en la marina soviètica, i més tard en el llibre L'últim sentinella de Young i Nate Braden. La tesi es va col·locar en els arxius de l'Acadèmia Naval dels Estats Units, on va ser llegida per Tom Clancy, llavors un venedor d'assegurances, qui la va usar com a inspiració per a escriure La caça d'Octubre Vermell.

Frases

«	Confía en que la historia juzgará los acontecimientos con honestidad y nunca tendrás que avergonzarte por lo que hizo tu padre. Nunca seas una de esas personas que critican pero no cumplen con sus actos. Esas personas son hipócritas, personas débiles y sin valor que no tienen el poder de conciliar sus creencias con sus acciones. Te deseo valor, querido. Sé fuerte en la creencia de que la vida es maravillosa. Sé positivo y cree que la Revolución siempre vencerá.	»
— Última carta de Valeri Sablin a su hijo antes de su ejecución.

«	Estoy convencido de que la conciencia revolucionaria prenderá en nuestro pueblo.	»
— Carta de despedida de Valeri Sablin a sus padres.

Bibliografia

• Feofanov, Yuri. Politics and justice in Russia: major trials of the post-Stalin era. New York: M.E. Sharpe, 1996. ISBN 978-1563243455.