Vés al contingut

Vasats (poble aquità)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Vasates)
Image Per a altres significats, vegeu «Vasats».
Infotaula grup humàVasats
Tipusgrup ètnic històric Modifica el valor a Wikidata
Part deaquitans Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deVasadés (França) Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució
Image Modifica el valor a Wikidata

Els vasats[n 1] (en llatí: Vasates, Vasarii o Vasatii) van ser un dels pobles aquitans que es van retre a Publi Licini Cras l'any 56 aC.[1][2] Apareixen esmentats per Claudi Ptolemeu,[3] que els situa al nord de Bordeus i diu que la seva ciutat principal era Cossium, actual Vasats. Els vasats van donar nom a aquesta ciutat i a la regió del Vasadès, situada al sud-est del departament de la Gironda.

Generalment es pensa que aquest poble correspon als Vocates que esmenta Juli Cèsar[4] i als Basaboiates[n 2] (de vegades escrit Basabocates) o Vassei que cita consecutivament Plini el Vell a la seva Naturalis Historia.[5] El nom Vasates apareix com a tal en textos d'Ausoni,[6] un autor de Bordeus del segle iv.

Història

[modifica]

Protohistòria

[modifica]

Des de principis de l'edat del ferro, la seva capital, Cossium, va ser un centre de civilització. Es tracta d'un lloc fortificat que controlava la ruta comercial entre Tolosa i Bordeus. El nom Cossium podria ser una llatinització de l'aquità *koiz (gascó coç, cos 'turó'; basc goiz 'en un turó').

Romanització

[modifica]

El territori dels vasats confronta al nord-est amb el dels bitúriges viviscs, amb capital a Burdigala (Bordeus). Va formar part de la província romana d'Aquitània des del regnat d'August (27 aC-14 dC), i de la província d'Aquitània Tertia (Novempopulània) des del de Constantí (310-337 dC).

Quan la regió va ser cristianitzada, Cossium va esdevenir seu episcopal, el centre d'una diòcesi que va durar fins a la Revolució Francesa i que avui s'esmenta en el títol de l'arquebisbe de Bordeus.[n 3]

Edat Mitjana

[modifica]

Al tombant de l'edat antiga, el nom de la ciutat, Cossium, va ser substituït en el llenguatge comú pel del gentilici, vasates, que va donar lloc a l'actual topònim, Vasats, un fenomen que va tenir lloc a la majoria de les principals ciutats de la Gàl·lia en aquella època.[n 4]

Etimologia

[modifica]

Malgrat que Xavier Delamarre fa derivar el mot Vasates del gal uassos 'submís, servent'[7] (uassos és l'origen del francès vassal 'vassall'), derivat alhora del protocelta *wastos 'servent',[8] aquesta teoria ha estat àmpliament rebutjada pels especialistes, la majoria dels quals es decanten per una etimologia basca. Així, Vasates es podria explicar pel basc baso ('bosc'), basa ('vila, ciutat') o per un hidrònim *uad (cf. llatí vadus 'gual'). En paraules d'Achille Luchaire:

« (francès) 
on a récemment tenté d'expliquer ce nom par l'ancien gaulois, et d'y retrouver, comme dans les mots Vassogalaie, Vasio, le radical sanscrit vas «habiter». Mais d'abord les Vasates ont toujours été placés parmi les peuples aquitains. Ensuite l'euskara possède, lui aussi, un radical bas, basa qui ne signifie pas seulement «désert, sauvage» comme l'ont dit Humboldt et Van Eys, mais encore et spécialement «lieu habité, localité, village ou partie de village». C'est ce qu'indiquent les noms de lieu très nombreux, surtout chez les Basques français, de basa-buru «partie haute d'un village», francisé en Basseboure et de basa-baren «partie bosse ou quartier d'en bas». Il ne faut pas confondre ce basa avec baso «forêt» en guipuzcoan, comme l'a fait M. Phillips qui dérive Vasates de ce dernier mot. Vasates doit signifier simplement «ceux de Vasa ou Basa» et Basa signifie tout uniment «la ville» ; ce qui est parfaitement conforme à l'usage de la nomenclature géographique basque, très simple et très peu variée. 		(català) 
hom ha estat recentment temptat d'explicar aquest nom a partir de l'antic gal i de trobar-hi, com als mots Vassogalaie, Vasio, el radical sànscrit vas 'habitar'. Però, per començar, els Vasates han estat sempre situats entre els pobles aquitans. En segon lloc, el basc té també un radical bas, basa, que no només significa 'desert, salvatge', com van dir Humboldt i Van Eys, sinó també, i més concretament, «lloc habitat, localitat, poble o part d'un poble». Això és el que indiquen els nombrosos topònims, especialment a Iparralde, del tipus basa-buru 'part superior d'un poble', francesitzat com a Basseboure, i basa-baren 'part inferior o barri d'avall'. Cal no confondre aquest basa amb baso 'bosc' en guipuscoà, com va fer el Sr. Phillips, que deriva Vasates d'aquest darrer mot. Vasates deu voler dir simplement «els de Vasa o Basa», i Basa vol dir simplement 'la ciutat'; això és perfectament coherent amb l'ús de la nomenclatura geogràfica basca, que és molt simple i poc variada.		 »
— Achille Luchaire, Les origines linguistiques de l'Aquitaine (1877).[9]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Segons les Regles generals d'adaptació de noms propis al català.
  2. ↑ Pel que fa a Basaboiates, aquest terme podria designar un poble intermedi entre els vasates i els boiats, tret que sigui una concatenació dels dos noms en aquest text sense puntuació.
  3. ↑ Des del 1937, l'arquebisbe de Bordeus també ostenta el títol de bisbe de Vasats.
  4. ↑ Per exemple: Nantes, Poitiers, Saintes, París, Lisieux, Metz, etc. reben el nom del poble del qual són la capital (Namnetes, Píctons, Sàntons, Parisis, Lexovis, Mediomàtrics, etc.). Excepcions: Bordeus (Burdigala), Rouen (Rotomagus), Dacs (Aquae Tarbellicae) i alguns altres que conserven (més o menys) el seu nom antic, romà o preromà.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cèsar, Juli. «Llibre III, XXVII.1». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 175. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. «Coneguda aquesta batalla, la major part d'Aquitània se sotmeté a Crassus i espontàniament li envià ostatges; entre els sotmesos figuraven els tarbel·les, els bigerrions, els ptianis, els vocates, els tarusates, els elusates, els gates, els ausques, els garunnes, els sibuzates, els cocosates;[..]»
  2. ↑ Smith, William (ed.). «Vasates». A: Dictionary of Greek and Roman Geography (en anglès). Londres: LLD, 1854 [Consulta: 4 agost 2022].
  3. ↑ Goihenetxe, Manex. Histoire générale du Pays basque : Préhistoire-Époque Romaine-Moyen-Âge (en francès). 1. Donostia / Baiona: Elkarlanean, 1998, p. 53–59. ISBN 2913156207; 8483314010. OCLC 41254536.
  4. ↑ Gaffiot, Félix. Dictionnaire Gaffiot (en francès). Hachette, 1934, p. 1648.
  5. ↑ Plini el Vell. Història natural (Naturalis Historia) (en llatí). llibre 4. «Aquitani, unde nomen provinciae, Sediboviates. mox in oppidum contributi Convenae, Bigerri, Tarbelli Quattrosignani, Cocosates Sexsignani, Venami, Onobrisates, Belendi, saltus Pyrenaeus infraque Monesi, Oscidates Montani, Sybillates, Camponi, Bercorcates, Pinpedunni, Lassunni, Vellates, Toruates, Consoranni, Ausci, Elusates, Sottiates, Oscidates Campestres, Succasses, Latusates, Basaboiates, Vassei, Sennates, Cambolectri Agessinates»
  6. ↑ Gaffiot, Félix. Dictionnaire Gaffiot (en francès). Hachette, 1934, p. 1689.
  7. ↑ Delamarre, Xavier. Dictionnaire de la langue gauloise : Une approche linguistique du vieux-celtique continental (en francès). Errance, 2008, p. 307. ISBN 978-2-87772-369-5.
  8. ↑ Matasović, Ranko. Etymological Dictionary of Proto-Celtic (en anglès). Brill, 2009, p. 404. ISBN 978-90-04-17336-1.
  9. ↑ Luchaire, Achille. Les origines linguistiques de l'Aquitaine (en francès). Pau: Imprimerie et lithographie Veronese, 1877, p. 10. OCLC 23433288.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vasats_(poble_aquità)&oldid=38911328»