Vés al contingut

Cassiodor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Image
La redacció d'aquest article no és pròpia d'una enciclopèdia.
Els errors més freqüents són l'ús de la primera persona verbal o una redacció poc seriosa, informal o subjectiva en lloc de descriptiva. Vegeu Viquipèdia:Punt de vista neutral i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Plantilla:Infotaula personaCassiodor
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 487 Modifica el valor a Wikidata
Escil·lècion (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort583 Modifica el valor a Wikidata (95/96 anys)
Escil·lècion (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, escriptor, teòric musical, musicòleg, historiador, filòsof Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Obra
Obres destacables
Família
PareCassiodor el Vell Modifica el valor a Wikidata
Project Gutenberg (autor): 8135 Modifica el valor a Wikidata
Image
Cassiodor

Cassiodor (llatí: Cassiodorus) (Escil·lècion, c. 487 - Escil·lècion, 583) o Magne Aureli Cassiodor Senator, en llatí Magnus Aurelius Cassiodorus Senator, va ser un polític, escriptor i monjo romà,

Biografia

[modifica]

Provinent d'una noble família romana, el seu pare fou secretari de Valentinià III (425-455).

Sota el rei Odoacre (vers 476) fou nomenat Comes rerum privatarum i segurament Comes sacrarum largitionum, que li donava la direcció dels afers econòmics. Quan Odoacre fou derrotat per Teodoric el Gran es va retirar al sud però el rei got el va nomenar per alts càrrecs. Fou nomenat cònsol l'any 514, i el 523 era prefecte del pretori i va influir en la reconciliació de Teodoric amb l'església romana.

Nascut a Scyllacem el 487.[1] Provinent d'una noble família romana, d'origen sirià[2] d'on procediria el nom Κασσιόδωρος, instal·lada des de feia generacions a Scyllacem, a la Calàbria. La família ja havia exercit importants càrrecs a Itàlia. El seu besavi, Cassiodor, va servir a Valentinià III (r. 424-455) ajudant a refusar els atacs vàndals al sud d'Itàlia. El seu avi, també conegut com a Cassiodor, va ser enviat com a ambaixador davant del rei dels huns Àtila i son pare, Cassiodor el Vell, va ocupar càrrecs tant sota Odoacre (r. 476-493) com sota Teodoric (r. 474-526), arribant a ser prefecte del pretori d'Itàlia del 503-507.[3]

Cassiodor va seguir la tradició familiar i va exercir una carrera política de primer ordre. El nom amb que signa diverses obres, Magne Aureli Cassiodor Senator, ens indica que estava vinculat amb la poderosa gens Aurèlia Símmac, i que va exercir el càrrec de senador.

Va començar la seva carrera política a la cort de Ravenna l'any 503 exercint de consiliarius (assessor) del seu pare, nomenat aquell any prefecte del pretori d'Itàlia. Fem un llistat de la seva carrera política a continuació:

  • Consiliarius praefecti (503-506): Com ja hem dit, fou assessor de son pare, prefecte del pretori. El seu càrrec (una espècie de preeqüestrura) li fou donat per recitar un elogi al rei Teodoric el Gran.[4]
  • Cònsol ordinarius (514):[6] Títol honorífic. Tot i que alguns autors creuen que fou nomenat després, tal com ja ho van ser el seu besavi i pare: corrector Lucaniae et Bruttiorum, no existeix cap document que ho confirmi.[7]
  • Magister officiorum (523-527): Sembla que va substituir en aquest càrrec a Boeci, arrestat el 523 i executat el 524. Va convertir-se en conseller i amic íntim de Teodoric, convertint-se en un dels homes forts de la cort.[8] Va conservar el seu poder fins i tot un cop mort el rei durant l'inici de la regència d'Amalasunta, filla de Teodoric. El 527, arran del final de la regència i l'ascens d'Atalaric al tron (r. 526-535) Cassiodor desapareix momentàniament, potser retornant a les seves terres a Scyllacem.[9]
  • Praefectus praetorio (533-538): Cassiodor fou nomenat prefecte del pretori d'Itàlia el 533 i va aconseguir conservar el càrrec durant els convulsos anys que van succeir a la mort d'Atalaric, l'ascens de Teodat (r. 354-356) i la mort d'Amalasunta (535), la usurpació de Vitiges (r. 536-540) i la guerra gòtica iniciada per Justinià l'any 535. Fou apartat del seu càrrec l'any 538,[10] lliurant-se de l'exili al que foren sotmesos Vitiges i els seus seguidors un cop Ravenna va caure en mans imperials el 540.[11]
  • Patricius (538): Probablement va obtenir aquest rang un cop destituït del seu càrrec de prefecte del pretori, però, sembla que va mantenir bones relacions amb la cort de Ravenna.[12]

En algun moment entre els anys 527 i 554,[13] amb uns 70 anys, va fundar el monestir benedictí de Vivarium[3] a la Calàbria on va establir una mena d'acadèmia amb ensenyament secular i religiós i on es van fer nombroses transcripcions de manuscrits antics que van salvar moltes joies clàssiques.

Aportacions

[modifica]

Cassiodor destaca per la difusió que va fer del trivium com a part essencial de l'educació monàstica, lligada als scriptoria i a la transmissió cultural de l'antiguitat. Va establir un programa gradual de lectures per anar incrementant el rigor intel·lectual, un programa que s'iniciava amb els psalms (fàcils de llegir pel seu caràcter emocional).[14] Influït pel neoplatonisme considerava que alhora s'educava la percepció estètica, fet que apropava a Déu car la divinitat és la causa de tota bellesa i la seva màxima expressió. D'aquí la importància de copiar adequadament els manuscrits i d'il·lustrar-los amb cura, per tal que l'acompanyament del text ajudés en aquesta experiència estètica.[15]

Obres

[modifica]

Com a polític va escriure el Variae (Variarum Espistolarum), resum de cartes i decrets imperials i el Chronicon (història universal), i com a filòsof i religios va escriure De Anima, Instituines divinarum et saecularum literarum,[4]Historiae Ecclesiasticae Tripartitae ex tribus Graecis Scriptoribus, Sozomeno, Socrate, ac Theodoreto ab Epiphanio Scholastico Versis, per Cassiodorum Senatorem in Epitomen redactae Libri XII,  Computus Paschalis sive de Indictionibus, Cyclis Solis et Lunae (càlculs per determinar la Pasqua), De Orthographia Liber (escrita amb 93 anys basada en les obres d'Agnaeus Cornutus, Velius Longus, Curtius Valerianus, Papirianus, Adamantius Martyrius, Eutyches, Caesellius, Lucius Caecilius Vindex, i Priscianus, i cites de Varro, Donatus, i Phocas), De Arte Grammatica ad Donati Mentem, De Artibus ac Disciplinis Liberalium Literarum, Expositio in Psalmos sive Commenta Psalterii, Expositio in Cantica Canticorum, Complexiones in Epistolas Apostolorum, in Acta et in Apocalypsim, De Schematibus et Tropis i De Amicitia Liber. S'han perdut també altres obres: Libri XII De Rebus Gestis Gothorum, Liber Titulorum s. Memorialis i Expositio Epistolae ad Romanos (atac als pelagians)

Referències

[modifica]
  1. ↑ P. Batiffol (F. Vigouroux, Dict. de la Bible, vol. II, Paris, Letouzey & Ané, 1912, « Cassiodore », p. 178)
  2. ↑ Nicholson, Oliver (2018-04-19). The Oxford Dictionary of Late Antiquity. Oxford University Press. ISBN 978-0-19-256246-3.
  3. 1 2 Frassetto 2003, p. 103.
  4. ↑ Cassiodor, Ordo generis, p. 27-32
  5. ↑ Cassiodor, Variae, IX, 24.
  6. ↑ Cardini, 2009, p. 77.
  7. ↑ Giardina, 2006, p. 23-24;Cardini, 2009, p. 76-77
  8. ↑ "Cassiodorus: Chapter 1, Backgrounds and Some Dates". faculty.georgetown.edu. Retrieved 2017-02-28.
  9. ↑ Cassiodor, Variae, IX, 24-25.
  10. ↑ Cassiodor, Variae, X, 33-34.
  11. ↑ John Stevens Cabot Abbott; Wilfred C. Lay (1900). Italy. P. F. Collier. p. 424.
  12. ↑ Cassiodor, Variae, XII, 16-24.
  13. ↑ Gamble, Harry Y. Libros y lectores en la Iglesia antigua: una historia de los primeros textos cristianos (en castellà). Traducció: Molina de la Torre, Francisco J.. Primera edició. Salamanca: Ediciones Sígueme, 2024, p. 262 (Biblioteca de Estudios Bíblicos ; 174). ISBN 9788430122165.
  14. ↑ Wand, JWC. A History of the Early Church. Methuen & Co. Ltd. (Norwich: 1937
  15. ↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 34 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.

Bibliografia

[modifica]
  • Ordo generis Cassiodororum, traducció de Lorenzo Viscido, M. D'Auria, 1992.
  • Variae (traducció parcial),de Lorenzo Viscido, Squillace, Pellegrini Editore, 2005.
  • Franco Cardini, Cassiodoro il Grande. Roma, i barbari e il monachesimo, Milano, Jaca Book, 2009.
  • Andrea Giardina, Cassiodoro politico, Roma, L'Erma di Bretschneider, 2006.
  • John Moorhead, Cassiodorus on the Goths in Ostrogothic Italy, a Romanobarbarica, 1999.
Image
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cassiodor
Precedit per:
Probe
Flavi Taure Clement		 Cònsol romà
514		 Succeït per:
Procopi Antemi
Florenci
Precedit per:
Rufí Magne Faust Aviè		 Prefecte del Pretori d'Itàlia
533		 Succeït per:
Venanci Opili
Precedit per:
Venanci Opili		 Prefecte del Pretori d'Itàlia
535-538		 Succeït per:
Fidel
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cassiodor&oldid=38320586»