S&P 500
|
|||||
  | |||||
| Epònim | Standard & Poor's | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | índex borsari grup de 500 | ||||
| Història | |||||
| Creació | 4 març 1957 | ||||
| Gestor/operador | S&P Dow Jones Indices | ||||
| Format per | McDonald's Apple Inc Nvidia Jack Henry & Associates Alphabet Inc. Broadcom Amazon.com Berkshire Hathaway The Coca-Cola Company Meta Platforms ExxonMobil Warner Media Group The Walt Disney Company Target Corporation Accenture Colgate-Palmolive Morgan Stanley Microsoft Garmin Ltd. (2012–) CoStar Group (2022–) | ||||
| Lloc web | spglobal.com… | ||||
L'S&P 500 (Standard and Poor's 500)[1] és un índex borsari que fa el seguiment del rendiment de les accions de 500 grans empreses cotitzades en borses dels Estats Units que es considera que tenen una gran capitalització de mercat. L'S&P 500 és un subconjunt de l'S&P 1500. El manté l'empresa S&P Dow Jones Indices i els seus components són seleccionats per un comitè.[2]
Es tracta d'un índex ponderat per capitalització flotant. Inclou aproximadament el 83% de la capitalització de mercat total de les empreses cotitzades dels EUA, amb una capitalització de mercat agregada de més de 61,1 bilions de dòlars a 31 de desembre de 2025.[3] La mitjana de la capitalització de mercat dels components de l'índex és de 41,8 milions de dòlars, i els components oscil·len en capitalització de mercat des dels 5,6 milions fins als 4,8 bilions de dòlars.[4]
Existeix una gran varietat de productes financers dissenyats per replicar el rendiment de l'índex S&P 500, disponibles per negociar a la majoria de països. Això inclou fons indexats, ETFs i derivats (com opcions i futurs). Un altre tipus de productes són els fons modificats: Ajusten la selecció o el comportament de l'índex per alterar la relació risc/retorn. Ho fan mitjançant estratègies com l'ús d'apalancament financer, l'exclusió de determinats sectors, la selecció exclusiva d'accions de creixement o valor, o la ponderació igualitària dels seus components, així com l'aplicació d'amortidors de rendiment o la venda d'opcions de compra cobertes. L'ETF de l'S&P 500 amb més volum de negociació diària és l'SPDR S&P 500 ETF Trust, que gestiona aproximadament 800.000 milions de dòlars en actius. En conjunt, a 31 de desembre de 2024 hi havia uns 13 bilions de dòlars en actius vinculats al seguiment d'aquest índex.[5]
Les empreses de l'S&P 500 que han augmentat els seus dividends de manera ininterrompuda durant almenys 25 anys es coneixen amb el nom d'aristòcrates, i es troben incloses al sub-índex S&P 500 Dividend Aristocrats.[6] En conjunt, aquests gegants corporatius generen el 72% dels seus ingressos dins dels Estats Units, mentre que el 28% restant prové de mercats internacionals. A causa del seu pes en la salut financera nord-americana, l'índex és un dels components clau que utilitza el Conference Board Leading Economic Index per preveure cap on va l'economia del país.[7]
Segons la plataforma o el mercat on es consulti, l'S&P 500 es troba associat a diversos símbols de cotització, entre els quals destaquen ^GSPC, INX i SPX.[8]
Història
[modifica]
L'índex és el resultat de la fusió de dos projectes d'anàlisi financera. D'una banda, el 1860, l'analista financer Henry Varnum Poor va publicar History of Railroads and Canals in the United States,[10] una guia de referència de la indústria del ferrocarril per a inversors. Poc després, el 1868 va publicar la continuació del llibre, Poor's Manual of the Railroads of the United States.[11]
D'altra banda, el 1923, l'empresa Standard Statistics Company[11] va desenvolupar el seu primer índex borsari, format per accions de 233 empreses estatunidenques, calculat setmanalment.[12] El 1941, l'editorial de Henry VarnumPoor es va fusionar amb Standard Statistics Company per formar Standard & Poor's.[11][13]
El dilluns 4 de març de 1957, l'índex va ampliar el seu abast, constituint-se formalment com el coneixement a l'actualitzat, amb una selecció de les 500 empreses de capitalització més gran cotitzades a les borses dels Estats Units, es va reanomenar com a S&P 500 Stock Composite Index.[12] A diferència d'índexs més antics com el Dow Jones, l'S&P 500 va introduir un càlcul ponderat segons la mida de les empreses, fet que oferia una visió més representativa de la totalitat del mercat de valors.
El 1962, Ultronic Systems es va convertir en el compilador dels índexs S&P, incloent l'S&P 500 Stock Composite Index, el 425 Stock Industrial Index, el 50 Stock Utility Index i el 25 Stock Rail Index.[14]
Durant el segle XXI, l'S&P 500 ha reflectit les grans crisis financeres i transformacions estructurals del mercat modern. Després de superar l'impacte de la bombolla puntcom del 2000 i la Crisi financera global de 2008 —en la qual va patir una de les caigudes més severes de la seva història—,[15] l'índex va iniciar un període prolongat de creixement. Durant aquestes dècades, l'S&P 500 s'ha convertit en l'eix central de la gestió passiva gràcies a la popularització dels fons cotitzats (ETF) que repliquen el seu comportament.[16] Així mateix, la seva composició ha experimentat un biaix destacat cap al sector tecnològic, amb una concentració de capitalització sense precedents en un reduït grup de megacorporacions de gran impacte global.[17]
Càlcul
[modifica]El càlcul de l'S&P 500 no es basa en la simple mitjana dels preus de les accions, sinó en la capitalització borsària ponderada pel capital flotant (float-adjusted market capitalization). Això significa que el pes de cada empresa a l'índex és proporcional al valor total de les accions que té en circulació i disponibles per al públic, de manera que les companyies de major mida tenen un impacte proporcionalment superior en l'evolució del valor global. La gestió, el càlcul i el manteniment d'aquest sistema van a càrrec d'un comitè d'experts de l'empresa financera S&P Dow Jones Indices. Aquest organisme ajusta el valor numèric de l'índex en temps real durant cada jornada de negociació a borsa mitjançant un divisor matemàtic que compensa esdeveniments corporatius com fusions, escissions o noves emissions d'accions sense alterar el nivell del mercat. Finalment, el comitè reavalua la composició oficial de l'índex de forma periòdica cada trimestre (als mesos de març, juny, setembre i desembre), tot i que es poden fer canvis puntuals de manera immediata si una empresa deixa de complir els criteris d'elegibilitat o surt del mercat.[18]
L'S&P 500 es classifica segons l'estàndard Global Industry Classification Standard (GICS), dividint les seves empreses en onze sectors econòmics principals, entre els quals destaquen la tecnologia de la informació, els serveis financers, la salut i el consum. Al llarg de la seva història, el pes d'aquests sectors ha experimentat una transformació profunda, reflectint el canvi de model econòmic des de la indústria tradicional i els recursos naturals del segle passat cap a una economia basada en els serveis i la digitalització.[18]
Criteris d'eligibilitat
[modifica]Per ser inclosa, l'empresa ha de tenir la seu als Estats Units, cotitzar en un dels mercats regulats nord-americans (com el NYSE o el Nasdaq) i complir un llindar mínim de capitalització borsària, el qual s'ajusta periòdicament segons l'evolució del mercat. Així mateix, s'exigeix una elevada liquiditat —mesurada pel volum de negociació de les seves accions— i un capital flotant (free float) que garanteixi que almenys el 50% dels títols estiguin disponibles per a la negociació pública. A més dels requisits de mida i negociabilitat, l'empresa ha de demostrar viabilitat financera: la suma dels seus resultats en els últims quatre trimestres viscuts ha de ser positiva, així com el resultat del darrer trimestre. La decisió final d'incorporació o exclusió no s'aplica de manera automàtica, sinó que queda a discreció del comitè d'S&P Dow Jones Indices, que busca mantenir l'índex representatiu de l'estructura sectorial de l'economia nord-americana.[18]
Productes derivats
[modifica]L'S&P 500 es considera un dels principals índexs de referència (benchmark) de la borsa mundial perquè representa aproximadament el 80% del valor total del mercat de valors nord-americà, la qual cosa el converteix en un referent per comparar la gestió d'altres carteres d'inversió. Aquesta rellevància es veu reforçada gràcies a un complex ecosistema de productes financers creat al seu voltant per facilitar la inversió directa i la gestió del risc.
El 1976, The Vanguard Group va democratitzar-ne l'accés en oferir el primer fons cotitzat per a inversors particulars dissenyat per replicar l'índex,[12] fita que es va consolidar el 1993 quan State Street Corporation va llançar el primer fons cotitzat en borsa (ETF), el reconegut Standard & Poor's Depositary Receipts (SPY).[12]
En l'àmbit dels derivats, el Chicago Mercantile Exchange (CME) va començar a negociar futurs de l'S&P 500 el 1982[12] —actualitzats el 1997 amb el popular contracte E-mini i el tancament del contracte gran original el 2021—,[19] mentre que el Chicago Board Options Exchange va introduir opcions basades en l'índex el 1983. Tota aquesta infraestructura financera requereix un seguiment mil·limètric del mercat: si bé abans s'actualitzava un cop per minut, des del 1986 el seu valor es calcula i difon cada 15 segons (més d'un miler de vegades per jornada),[20] adaptant-se a un entorn on l'índex no és només un indicador d'informació, sinó la base de bilions de dòlars en productes financers d'abast global.
Rendiment
[modifica]Des de la seva creació el 1926, la Taxa de creixement anual composta de l'índex —incloent-hi els dividends— ha estat d'aproximadament el 9,8% (el 6% després de la inflació), amb una desviació estàndard de la rendibilitat, calculada mensualment durant el mateix període, del 20,81%. Si bé l'índex ha caigut en diversos anys més d'un 30%,[21] ha registrat increments anuals el 70% del temps,[22] amb un 5% de tots els dies de negociació resultant en màxims històrics.[23]
| Any | Rendiment de preu (excloent dividends) |
Rendibilitat total (incloent dividends) |
Rendiment anualitzat durant | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 5 anys | 10 anys | 15 anys | 20 anys | 25 anys | |||
| 1961 | 23,13% | — | — | — | — | — | — |
| 1962 | −11,81% | — | — | — | — | — | — |
| 1963 | 18,89% | — | — | — | — | — | — |
| 1964 | 12,97% | — | — | — | — | — | — |
| 1965 | 9,06% | — | — | — | — | — | — |
| 1966 | −13,09% | — | — | — | — | — | — |
| 1967 | 20,09% | — | — | — | — | — | — |
| 1968 | 7,66% | — | — | — | — | — | — |
| 1969 | −11,36% | — | — | — | — | — | — |
| 1970 | 0,10% | 4,01% | — | — | — | — | — |
| 1971 | 10,79% | 14,31% | — | — | — | — | — |
| 1972 | 15,63% | 18,98% | — | — | — | — | — |
| 1973 | −17,37% | −14,66% | — | — | — | — | — |
| 1974 | −29,72% | −26,47% | −2,35% | — | — | — | — |
| 1975 | 31,55% | 37,20% | 3,21% | — | — | — | — |
| 1976 | 19,15% | 23,84% | 4,87% | — | — | — | — |
| 1977 | −11,50% | −7,18% | −0,21% | — | — | — | — |
| 1978 | 1,06% | 6,56% | 4,32% | — | — | — | — |
| 1979 | 12,31% | 18,44% | 14,76% | 5,86% | — | — | — |
| 1980 | 25,77% | 32,50% | 13,96% | 8,45% | — | — | — |
| 1981 | −9,73% | −4,92% | 8,10% | 6,47% | — | — | — |
| 1982 | 14,76% | 21,55% | 14,09% | 6,70% | — | — | — |
| 1983 | 17,27% | 22,56% | 17,32% | 10,63% | — | — | — |
| 1984 | 1,40% | 6,27% | 14,81% | 14,78% | 8,76% | — | — |
| 1985 | 26,33% | 31,73% | 14,67% | 14,32% | 10,49% | — | — |
| 1986 | 14,62% | 18,67% | 19,87% | 13,83% | 10,76% | — | — |
| 1987 | 2,03% | 5,25% | 16,47% | 15,27% | 9,86% | — | — |
| 1988 | 12,40% | 16,61% | 15,31% | 16,31% | 12,17% | — | — |
| 1989 | 27,25% | 31,69% | 20,37% | 17,55% | 16,61% | 11,55% | — |
| 1990 | −6,56% | −3,10% | 13,20% | 13,93% | 13,94% | 11,16% | — |
| 1991 | 26,31% | 30,47% | 15,36% | 17,59% | 14,34% | 11,90% | — |
| 1992 | 4,46% | 7,62% | 15,88% | 16,17% | 15,47% | 11,34% | — |
| 1993 | 7,06% | 10,08% | 14,55% | 14,93% | 15,72% | 12,76% | — |
| 1994 | −1,54% | 1,32% | 8,70% | 14,38% | 14,52% | 14,58% | 10,98% |
| 1995 | 34,11% | 37,58% | 16,59% | 14,88% | 14,81% | 14,60% | 12,22% |
| 1996 | 20,26% | 22,96% | 15,22% | 15,29% | 16,80% | 14,56% | 12,55% |
| 1997 | 31,01% | 33,36% | 20,27% | 18,05% | 17,52% | 16,65% | 13,07% |
| 1998 | 26,67% | 28,58% | 24,06% | 19,21% | 17,90% | 17,75% | 14,94% |
| 1999 | 19,53% | 21,04% | 28,56% | 18,21% | 18,93% | 17,88% | 17,25% |
| 2000 | −10,14% | −9,10% | 18,33% | 17,46% | 16,02% | 15,68% | 15,34% |
| 2001 | −13,04% | −11,89% | 10,70% | 12,94% | 13,74% | 15,24% | 13,78% |
| 2002 | −23,37% | −22,10% | −0,59% | 9,34% | 11,48% | 12,71% | 12,98% |
| 2003 | 26,38% | 28,68% | −0,57% | 11,07% | 12,22% | 12,98% | 13,84% |
| 2004 | 8,99% | 10,88% | −2,30% | 12,07% | 10,94% | 13,22% | 13,54% |
| 2005 | 3,00% | 4,91% | 0,54% | 9,07% | 11,52% | 11,94% | 12,48% |
| 2006 | 13,62% | 15,79% | 6,19% | 8,42% | 10,64% | 11,80% | 13,37% |
| 2007 | 3,53% | 5,49% | 12,83% | 5,91% | 10,49% | 11,82% | 12,73% |
| 2008 | −38,49% | −37,00% | −2,19% | −1,38% | 6,46% | 8,43% | 9,77% |
| 2009 | 23,45% | 26,46% | 0,41% | −0,95% | 8,04% | 8,21% | 10,54% |
| 2010 | 12,78% | 15,06% | 2,29% | 1,41% | 6,76% | 9,14% | 9,94% |
| 2011 | −0,00% | 2,11% | −0,25% | 2,92% | 5,45% | 7,81% | 9,28% |
| 2012 | 13,41% | 16,00% | 1,66% | 7,10% | 4,47% | 8,22% | 9,71% |
| 2013 | 29,60% | 32,39% | 17,94% | 7,40% | 4,68% | 9,22% | 10,26% |
| 2014 | 11,39% | 13,69% | 15,45% | 7,67% | 4,24% | 9,85% | 9,62% |
| 2015 | −0,73% | 1,38% | 12,57% | 7,30% | 5,00% | 8,19% | 9,82% |
| 2016 | 9,54% | 11,96% | 14,66% | 6,94% | 6,69% | 7,68% | 9,15% |
| 2017 | 19,42% | 21,83% | 15,79% | 8,49% | 9,92% | 7,19% | 9,69% |
| 2018 | −6,24% | −4,38% | 8,49% | 13,12% | 7,77% | 5,62% | 9,07% |
| 2019 | 28,88% | 31,49% | 11,70% | 13,56% | 9,00% | 6,06% | 10,22% |
| 2020 | 16,26% | 18,40% | 15,22% | 13,89% | 9,88% | 7,47% | 9,56% |
| 2021 | 26,89% | 28,71% | 18,48% | 16,55% | 10,66% | 9,52% | 9,76% |
| 2022 | −19,44% | −18,11% | 9,43% | 12,56% | 8,80% | 9,80% | 7,64% |
| 2023 | 24,23% | 26,29% | 15,69% | 12,03% | 13,97% | 9,69% | 7,56% |
| 2024 | 23,31% | 25,02% | 14,53% | 13,10% | 13,88% | 10,35% | 7,70% |
| 2025 | 16,39% | 17,88% | 14,43% | 14,82% | 14,07% | 11,00% | 8,82% |
| Màxim | 34,11% | 37,58% | 28,56% | 19,21% | 18,93% | 17,88% | 17,25% |
| Mínim | −38,49% | −37,00% | −2,35% | −1,38% | 4,24% | 5,62% | 7,56% |
| Mediana | 12,59% | 15,90% | 14,26% | 12,94% | 10,85% | 11,16% | 10,24% |
Crítiques
[modifica]L'S&P 500 també és objecte de diverses crítiques acadèmiques i financeres. Un dels debats principals gira entorn del que es coneix com l'«efecte S&P 500», un fenomen pel qual l'anunci de la inclusió d'una nova empresa a l'índex provoca una pujada artificial del preu de les seves accions a causa de les compres massives i obligades dels fons cotitzats i indexats. D'altra banda, es qüestiona si l'índex reflexa fidelment l'economia real dels Estats Units o si, per contra, mostra només la salut financera d'un grup de grans multinacionals amb un volum d'ingressos altament globalitzat. Finalment, el fort creixement de la inversió passiva en les últimes dècades ha generat preocupació entre alguns analistes, que assenyalen que l'entrada massiva i automàtica de fluxos de capital cap a l'S&P 500 distorsiona la correcta assignació de preus en el mercat i afavoreix de manera sistemàtica les empreses més grans independentment dels seus fonaments individuals.[24]
D'altra banda, l'estructura de ponderació per capitalització ha generat en diferents èpoques un fenomen d'alta concentració, on un grup reduït de grans corporacions —especialment les grans companyies tecnològiques— acumulen un percentatge molt significatiu del pes total de l'índex. Aquesta asimetria fa que el comportament general de l'S&P 500 estigui fortament influït pel rendiment d'un petit nombre de megaempreses, reduint la diversificació real de l'indicador respecte a la majoria de la resta de companyies que l' integren.[6]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «S&P 500». A: Encyclopædia Britannica.
- ↑ «S&P U.S. Indices Methodology». S&P Global, 01-06-2026.
- ↑ «S&P 500®». S&P Global.
- ↑ «Why Market Cap Matters». Fidelity Investments.
- ↑ «S&P Dow Jones Indices». S&P Global.
- 1 2 S&P Dividend Aristocrats Indices Methodology. S&P Dow Jones Indices. September 1, 2023. p. 4. Arxivat de l'original el November 23, 2023.
- ↑ «Global Business Cycle Indicators». The Conference Board.
- ↑ «S&P 500 Index Quote». MarketWatch.
- ↑ «S&P 500 INDEX (^SPX)». Choose Max (time period), "Historical prices", "monthly": Yahoo Finance.
- ↑ Poor, Henry V. (Henry Varnum). History of the railroads and canals of the United States. New York, J.H. Schultz, 1860.
- 1 2 3 «Our History». S&P Global.
- 1 2 3 4 5 Valetkevitch, Caroline «Key dates and milestones in the S&P 500's history». Reuters, 06-05-2013.
- ↑ "Standard & Poor's." Gale Encyclopedia of U.S. Economic History, edited by Thomas Riggs, 2nd ed., vol. 3, Gale, 2015, p. 1256. . Accessed 26 Sept. 2026.
- ↑ «Vast stock wire network being extended to coast». The New York Times, 04-06-1962.
- ↑ «S&P 500 Overview» (en anglès). S&P Dow Jones Indices. [Consulta: 26 setembre 2026].
- ↑ Bogle, John C. «The Little Book of Common Sense Investing» (en anglès). John Wiley & Sons.
- ↑ Subin, Samantha «Tech’s huge share of the S&P 500 is raising concentration concerns» (en anglès). , 20-06-2024.
- 1 2 3 «Equity Index Underlying Supplement». United States Securities and Exchange Commission, 22-03-2012.
- ↑ «Termination of Trading, Conversion and Delisting of Standard-Size Standard and Poor's 500 Stock Price Index Futures and Options on Standard and Poor's 500 Stock Price Index Futures Contracts». CME Group, 06-08-2021.
- ↑ Duggan, Wayne. «This Day In Market History, June 13: S&P 500 Quotes Delivered Every 15 Seconds - SPDR S&P 500 (ARCA:SPY)». Benzinga.
- ↑ Santoli, Michael «The S&P 500 has already met its average return for a full year, but don't expect it to stay here». CNBC, 18-06-2017.
- ↑ Carlozo, Lou «Why Investors Love the S&P 500». U.S. News & World Report, 02-10-2018.
- ↑ Carlson, Ben «Worried about the stock market? Resist the urge to panic». Fortune, 27-02-2020.
- ↑ «The (Mis)uses of the S&P 500 | The University of Chicago Business Law Review». [Consulta: 26 setembre 2026].
Enllaços externs
[modifica]- S&P 500 - Lloc web oficial (anglès)
| Globals |
| ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Europa |
| ||||||||||||
| Amèrica |
| ||||||||||||
| Àsia |
| ||||||||||||
| Orient Mitjà |
| ||||||||||||
| Àfrica |
| ||||||||||||
| Oceania |
| ||||||||||||
