JAUME BOSSERLUTHIERINSTRUMENTS
|
 |
Tots els instruments retratats s�n fets per en Jaume Bosser. I les fotos, tamb�.
Aqu� podeu veure alguns rosetons.
Fent clic sobre qualsevol foto, la veureu m�s ampliada.
 |
Model d�estudi
7 ordres,silueta de la tapa inspirada en Wendelio Venere (P�dua, 1582), closca de 9 costelles i de secci� transversal semicircular |
2.300 � |
 |
Model professional :
7 ordres, silueta de la tapa inspirada en Wendelio Venere (P�dua, 1582), closca de 9 costelles i de secci� transversal semicircular; amb filets a la vora de la tapa i entre costelles, puntes al batedor, m�nec i claviller xapats de ban�s, i roset� m�s elaborat
|
3.200 � |
| Model hist�ric : 6 ordres, inspirat en George Gerle, Innsbruck, mitjans s. XVI, closca de 9 costelles | 3.500 � |
De 6 a 10 ordres, comptar 50 � per cada ordre per tots els models.
Alguns exemples de fustes utilitzables:
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| palissandre i xipr� | cirerer tenyit | aur� ("arce") i cirerer | palissandre | aur� crespat ("arce rizado") | aur� ull de perdiu |
Opcions decoratives:
 |
Pica sota el pont |
 |
Batedor emmarcat amb filets clars de fusta o d�ivori sint�tic (tamb� disponible d�os natural; consulteu preu) |
 |
M�nec xapat a tires i claviller amb filets decoratius |
| Suplement per totes les opcions anteriors incloses | 400 � |
Model professional: perfil de tapa basat en J.C.Hoffmann (Leipzig, Alem�nia, principis s. XVIII) closca de 9 costelles, de secci� semicircular.
Model hist�ric: 2 models disponibles, el primer basat tamb� en J.C.Hoffmann,
closca d�11 costelles molt profunda
,
i el segon, de closca una mica m�s petita basat en Frei (Bologna, s.XVI,
transformat al s. XVII), closca d� 11 costelles
(actualment tinc disponible per vendre un lla�t de 2� m� d�aquest model, amb 13
ordres (11+2 bordons). El podeu veure aqu�.
Aqu� podeu veure alguns rosetons. Fent clic sobre qualsevol foto, la veureu m�s ampliada.
(2 clavillers de 2 lla�ts) |
13 ordres (11+2 bordons): | Model professional | 4.000 � |
| Model hist�ric | 4.200 � | ||
|
13 ordres �atiorbat� (8+5 bordons) | Model professional | 4.500 � |
| Model hist�ric | 4.700 � |
 |
Batedor emmarcat amb filets clars de fusta o d�ivori sint�tic (tamb� disponible d�os natural; consulteu preu) |
 |
M�nec xapat a tires |
 |
Talla decorativa de ban�s al dors del claviller |
| paquet amb totes les opcions anteriors | 620 � |
Tots els models tenen la closca (caixa) de formes basades en instruments originals, encara que el nombre de costelles pugui ser diferent. Totes tenen 14 ordres senzills (=14 cordes), si no s�indica altra cosa. De la gran varietat de mides dels instruments conservats, n�hi ha dos que semblen tenir millor acollida entre els m�sics actuals, i que anomeno "solista" i "d�acompanyament" respectivament.
Aqu� podeu veure alguns rosetons, tant senzills com triples. Fent clic sobre qualsevol foto, la veureu m�s ampliada.
|
Tiorba solista (tir 75cm/bordons 1m30 a 1m50), basada en Matteo Sellas (Ven�cia, c.1640), closca de 13 costelles, un o tres rosetons. | 5.200 � |
|
Tiorba solista (tir 75cm/bordons 1m30 a 1m50), basada en Mattheus Buechenberg (Roma, 1610) i redu�da de tamany, closca de 19 costelles, un o tres rosetons. | 5.500 � |
Tiorba d� acompanyament (en la):
Com que t� les cordes m�s llargues, s�n m�s primes ( a comparaci� de la solista afinada en la), lo qual proporciona un s� m�s clar i que dura m�s, aspectes sempre interessants dintre d�un conjunt instrumental. La mida m�s gran de la caixa ajuda a donar-li m�s majestuositat.
|
Tiorba d�acompanyament (tir 80 cm / bordons 1m60), basada en una altra tiorba de Matteo Sellas (Ven�cia, c.1640), closca de 13 costelles, un o tres rosetons. | model b�sic:5.500 � model de la foto: 6.500 � |
|
Tiorba de 19 ordres (tir 82 cm / bordons 1m60), basada en el mateix model que l�anterior | model b�sic:6.000 � model de la foto: 7.000 �
|
Tots els preus indicats anteriorment
corresponen al model b�sic, el qual t� la faixa d�una pe�a, el m�nec xapat de ban�s, el
claviller lacat de color negre (aspecte pintat)
i el batedor tot de ban�s
Si desitjeu un acabat m�s elaborat (=m�s decorades), podeu triar entre els seg�ents suplements:
|
|
Faixa (pe�a horitzontal) a tires | 60 |
|
|
M�nec xapat a tires de ban�s/aur� | 100 |
|
|
Batedor emmarcat amb filets clars de
fusta, ivori sint�tic o os natural | 90 (fusta o ivori sint�tic)/ 150 (os natural) |
|
|
Claviller xapat de ban�s i amb 2 filets a la vora | 450 |
   |
m�nec i claviller xapats, amb motius de marqueteria d' estil veneci� |
consulteu preu |
|
|
Pica sota el pont, de ban�s | 40 |
|
|
Pica sota el pont, d�os i ban�s | 80 |
|
|
Pica darrera el claviller, d�os i ban�s | |
|
|
"Argolla" de fusta, en lloc del bot�, per a subjectar la corretja | 50 |
Un tipus curi�s de claviller apareix espor�dicament a la iconografia, tot i que no s�en conservi cap exemplar. Els bordons, un cop passada la celleta, retornen cap enrere mitjan�ant unes politges, fins a llurs clavilles, que es troben m�s aprop del 1er claviller, i per tant m�s a l�abast de la m�. Per afinar els bordons, no cal fer grans estiraments ni tan sols deslligar-se i despla�ar tota la tiorba -com sol passar amb un claviller normal.
Conven�ut de l�inter�s pr�ctic d�aquest sistema, que facilita molt l�afinaci�, he creat el model seg�ent, que ha estat rebut amb entusiasme pels m�sics que l�han provat.
Aquest tipus de claviller no fa variar el preu respecte al claviller normal.
|
Tiorba solista (tir 75cm/bordons 1m30 a 1m50) basada en Matteo Sellas (Ven�cia, c.1640), closca de 13 costelles, un o tres rosetons, claviller amb politjes | model b�sic: 5.200 � model de la foto: 5.700 � |
Dins d�una mateixa fusta, es poden aconseguir gran varietat de tons de color, segons el color del vern�s que s�utilitzi. Aqu� en teniu alguns exemples:
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| aur� crespat, vern�s incolor | aur� crespat, vern�s amb color | freixe, envellit | freixe, vern�s amb color | palissandre, oli incolor | xiprer, vern�s incolor | teix, vern�s incolor |
14 ordres . Els 8 m�s aguts, trastejables, s�n dobles (=2 cordes per cada ordre,
excepte el primer, d�una sola corda ). Els altres 6 ordres m�s greus - que
arriben fins al segon claviller, i que nom�s es toquen a l�aire-, poden ser
dobles o senzills, segons si el claviller - i pertant, les cordes- s�n m�s aviat
curts
o b� llargs,
respectivament.
Antigament, no eren 6, sin� 8, els ordres llargs que arribaven fins al 2on
claviller; per� avui en dia es prefereix tenir el 7� i 8� ordres al 1er
claviller, per a poder-los trastejar i tenir a disposici� m�s notes alterades.
Aqu� podeu veure alguns rosetons. Fent clic sobre qualsevol foto, la veureu m�s ampliada.
 |
arxilla�t en la (tir 57cm/bordons senzills 1m20), basat en Matteo Sellas, Ven�cia 1639, closca de 13 costelles |
5.000 � |
|
arxilla�t en sol (tir 63 cm/ bordons senzills 1m20), basat en Magno Dieffopruchar (Ven�cia, c.1610), Museu de la m�sica de Barcelona, MdMB 403, closca de 13 costelles |
5.000 � | |
 |
suplement per bordons dobles (tir de 83 a 90 cm) |
100 � |
Les opcions decoratives s�n les mateixes i amb els mateixos preus que les tiorbes. Si us plau, consulteu aqu�.
Viola de m� en la : 6 ordres, disseny propi, basat en la iconografia, tir de 56 cm
Viola de m� en sol : 6 ordres, silueta de tapa basada en la iconografia (gravat del llibre de Llu�s Mil� i �ngel m�sic de la catedral de Barcelona), tir de 60 cm.
Viola de m� en mi : 6 ordres, disseny propi, basat en la iconografia, tir de 65 cm
(A cada model s�indica quines afinacions estan disponibles)
Aqu� podeu veure alguns rosetons. Fent clic sobre qualsevol foto, la veureu m�s ampliada.
|
Fons pla | Model "Talentis": en mi | 1.100 � |
|
|
Fons pla | Model d�estudi, 6 ordres: en la, sol, o mi | 1.800 � |
|
Fons pla | Model professional: 6 ordres, amb marqueteries a la tapa i a la pala (claviller), filet vora tapa, i tires de 2 fustes contrastades als c�rcols i al fons | 3.000 � |
|
Fons abombat amb costelles acanalades: basat en els dos �nics instruments conservats amb aquest atractiu tipus de fons (molt m�s segur davant dels canvis d�humitat), la guitarra de Belcior Dias, Lisboa 1581 (Royal College of Music, Londres), i la viola an�nima E0748 (Mus�e de la musique, Paris) | Model professional: 6 ordres, amb marqueteries a la tapa i a la pala (claviller) i filet vora tapa. | 3.300 � |
Detalls decoratius del model professional:
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Opcions decoratives apart (suplements):
 |
batedor en mosaic | 325 � |
exemples de fustes (m�s exemples entre els lla�ts):
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| noguer i aur� crespat | palissandre i noguer | cirerer | palissandre | freixe | noguer |
 |
 |
 |
|
l�espanyol
(basat en iconografia i
diversos instruments originals) |
el franc�s (basat en Voboam) | l�itali� (basat en Stradivari) |
Aqu� podeu veure alguns rosetons. Fent clic sobre qualsevol foto, la veureu m�s ampliada.
|
|
Fons pla | Model "Talentis": en mi | 1.100 � |
|
Fons pla: | Model d�estudi (model espanyol a la foto) | 1.800 � |
|
Fons pla: | Model professional (model espanyol a la foto): amb "bigotis" al pont, cenefa de boca m�s elaborada, roset� pla de pergam�, filet vora tapa, m�nec xapat, i tires de fustes contrastades a la pala (claviller), c�rcols i fons, segons els models. |
3.300
� model de la foto: 3.475 � |
|
Fons abombat: | Model professional : basat en una guitarra italiana an�nima del s. XVII (Mus�e de la musique, Paris). Amb "bigotis" al pont, cenefa de boca m�s elaborada, roset� pla de pergam�, filet vora tapa, m�nec xapat, i filets contrastats entre tires al c�rcols i fons. |
4.600 �
model de la foto: 4.775 � |
Opcions decoratives apart (suplements):
| roset� profund (de diversos pisos) | 175 � | |
|
|
incrustacions a la tapa | 240 � les dues |
|
|
marqueteria a la pala |
100 � |
Basat en l�orfari� de Francis Palmer (Anglaterra, 1617) (museu "Claudius collection", Copenhague), 6 a 9 ordres, cordes met�l.liques, tir de 54,5 cm (la m�s aguda) a 60,7 cm. (la m�s greu) (. Agraeixo a Bruce Brook l�informaci� que ha tingut l�amabilitat de proporcionar-me sobre aquest instrument.
Fent clic sobre qualsevol foto, la veureu m�s ampliada.
|
Orfari� | 3.800 � |
Guitarra de concert, amb tapa de pi avet selecte, c�rcols i fons de palissandre de l��ndia, i acabat de goma laca amb munyeca. Constru�da segons les pautes apreses directament de Jos� Lu�s Romanillos.
Fent clic sobre qualsevol foto, la veureu m�s ampliada.
 |
guitarra cl�ssica de concert | 4.000 � |
Caracter�stiques dels diferents models:
Model "Talentis" (nom�s viola de m�/guitarra): Pensat per a la majoria de principiants que, volent abordar repertoris de diferents instruments, no estan en condicions de comprar-los tots ells, aix� d�entrada. Es tracta d�una viola de m� de 6 ordres en mi (tir de 65 cm). Aix� permet abordar un ventall m�s ampli de repertori, amb tan sols petits canvis en les cordes:
1) encordada amb 5 ordres, per al repertori de guitarra barroca
2) encordada amb 6 ordres (i, si calgu�s per a m�s comoditat de la m� esquerra, amb celleta al 2on traste, resultant un tir de 58 cm), per al repertori de viola de m� i lla�t renaixentista
Per tal d�ajustar el preu, es deixa nom�s l�imprescindible (sense elements decoratius). No obstant, es cuida la comoditat al tocar, com en qualsevol altre model. La seva construcci� en petites s�ries, no permet variacions personals en el disseny -si s�en volen fer, s�ha de triar el model d�estudi, com a m�nim.
Tapa de pino avet, caixa de fusta massissa, roset� senzill de pergam�, m�nec de pi, clavilles de ban�s o palissandre.
S�entrega amb funda acolxada, inclu�da en el preu.
Model d�estudi : Tapa de pi avet alemany o b� de cedre del Canad�, batedor (diapas�) de palissandre, cos de les mateixes fustes que el model professional per� d�inferior qualitat est�tica . Construcci� i decoraci� m�s s�bries (rosetons de disseny molt senzill), per� bona sonoritat i comoditat. Permet variacions personals en el disseny (roset�, bigotis al pont, dist�ncies entre cordes, tapa m�s selecta, etc...).
Model professional : Tapa de pi avet alemany selecte, batedor de ban�s, cos de fustes ben selectes, a triar entre aur� -"arce"- (crespat o ull de perdiu), freixe, noguer, cirerer, teix, xipr�, palissandre,... Construcci� i decoraci� especialment acurades - rosetons especialment elaborats i decoratius. En lla�ts, closca de perfil transversal semicircular.
Model hist�ric (nom�s lla�ts i tiorbes): Igual que el model professional, per� la closca reprodu�nt el perfil transversal d�instruments conservats ( Frei, Buchenberg, Sellas, Hoffmann,...).
