Adolf Hurwitz

Adolf Hurwitz

Biografia
Naixement	26 març 1859 Hildesheim (Regne de Hannover)
Mort	18 novembre 1919 (60 anys) Zúric (Suïssa)
Sepultura	Cementiri Sihfeld, D 81201 47° 22′ 33″ N, 8° 30′ 37″ E
Residència	Alemanya
Grup ètnic	Jueus
Formació	Universitat de Leipzig - doctor (1880–1881) Universitat de Múnic (1879–1880) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1878–1879) Universitat de Múnic (1877–1878) Gymnasium Andreanum (1868–1877)
Tesi acadèmica	Grundlagen einer independenten Theorie der elliptischen Modulfunctionen und Theorie der Multiplicatorgleichungen erster Stufe  (1881 )
Director de tesi	Felix Klein i Wilhelm Scheibner
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques
Ocupació	matemàtic, professor universitari
Ocupador	ETH Zürich (1892–1919) Universitat de Königsberg (1884–1892) Universitat de Göttingen (1882–1884)
Membre de	Accademia Nazionale dei Lincei (soci estranger) (1913–) Acadèmia de Ciències de Göttingen
Professors	Karl Weierstrass
Obra
Obres destacables Funció zeta de Hurwitz Fórmula de Riemann-Hurwitz Quaternió de Hurwitz Criteri d'estabilitat de Routh-Hurwitz Matriu de Hurwitz Polinomi de Hurwitz Teorema de Hurwitz Determinant de Hurwitz
Estudiant doctoral	Ernst Julius Amberg, Alfred Kienast, Ernst Meissner, L. Gustave du Pasquier, Eugène Chatelain, Gottfried Schlumberger, Karl Matter, Otto Bohler, Adolf Hess, Henri Kreis, Samuel Dumas, Eugène Robert, Jakob Klotz, Fernand Lévy, Charles Vuille, Otto Pfenninger, Heinrich Frick, Adolf Widmer, Henri Lauer, Rudolf Hiltbrunner, Felix Klitzkowski, Charlotte Wedell, Émile Marchand i Jacques Wildhaber
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zúric [ CH-001807-7: Fonds_Hurwitz_A] Biblioteca Estatal i Universitària de Göttingen [ Cod. Ms. Math.-Arch.]
Família
Cònjuge	Ida Samuel
Pares	Salomon Hurwitz   i Elise Wertheimer
Germans	Max Hurwitz Julius Hurwitz
Parents	Moses Heinemann Wertheimer, oncle

Adolf Hurwitz (Hildesheim, 26 de març de 1859 - Zúric, 18 de novembre de 1919) va ser un matemàtic alemany.

Vida i obra

Va néixer a Hildesheim, aleshores Regne de Hannover, avui Baixa Saxònia, Alemanya en una família jueva, i va morir a Zúric, Suïssa. El seu pare, Salomon Hurwitz, era un petit industrial jueu. La seva mare, Elise Wertheimer, va morir quan ell tenia només tres anys, però el seu pare es va encarregar de procurar-li a ell i als seus germans una bona educació. Hurwitz va començar a estudiar al Realgymnasium Andreanum de Hildesheim el 1868. Aquí el seu professor de matemàtiques va ser Hermann Schubert. Schubert va convèncer el seu pare de deixar-lo anar a la Universitat i ho va arranjar tot perquè estudiés amb Felix Klein a Múnic. Hurwitz va entrar a la Universitat de Múnic el 1877, amb només 17 anys. Només hi va romandre un curs atenen les classes de Felix Klein; els tres trimestres següents va estar a la Universitat de Berlín on va anar a les classes de Ernst Kummer, Karl Weierstrass i Leopold Kronecker, abans de tornar a Múnic.

Hurwitz el 1913, dirigint mentre Albert Einstein i la seva filla Lisbeth toquen el violí.

L'octubre de 1880, Felix Klein se’n va anar a la Universitat de Leipzig i Hurwitz el va seguir, convertint-se en estudiant de doctorat sota la seva supervisió. El 1881 va obtenir aquest grau amb una tesi sobre les funcions el·líptiques modulars. Després de dos anys a la Universitat de Göttingen, el 1884 va obtenir una plaça de Professor Associat a la Universitat de Königsberg, on va conèixer els joves David Hilbert i Hermann Minkowski, sobre els qui va exercir certa influència. Aquest mateix any, es va casar amb Ida Samuel, filla d'un professor de medicina de la Universitat, amb qui va tenir tres fills. Finalment, el 1892, va obtenir una plaça de professor titulat al ETH Zürich on va romandre la resta de la seva vida. Aquell mateix any li van oferir una plaça a Göttingen, però tot i ser una Universitat molt més prestigiosa que Zúric, la va rebutjar perquè ja s'havia compromès amb Zuric i era una persona d'extremada lleialtat. Potser també ho va tenir alguna cosa a veure el fet de ser jueu i la mala acceptació que tenien els jueus alemanys a les institucions acadèmiques de l'Imperi Alemany. Va morir a Zuric el 1919.

Va ser un excel-lent pianista i aprofitava qualsevol ocasió per a tocar el piano en reunions socials.

L'obra de Hurwitz està fortament influenciada per Klein i Riemann. Va ser el primer gran estudiós de la Superfície de Riemann. Va treballar en l'estudi de l'estabilitat dels sistemes dinàmics, cosa que el va portar a l'avui coneguda com matriu de Hurwitz, que va tenir aplicacions en altres camps de les matemàtiques.

En el primer Congrés Internacional de Matemàtics de 1897, celebrat a Zuric, HUewitz va presentar una dissertació en la qual esbossava un programa de recerca en topologia sobre conjunts. A finals del segle XIX, juntament amb el seu germà Julius, que també era matemàtic, va intentar desenvolupar una teoria aritmètica de les fraccions contínues complexes.

De fet, va publicar articles en gairebé totes les àrees de les matemàtiques pures tot i que algun de ells sembli motivat per les aplicacions.

Vegeu també

• Matriu de Hurwitz
• Determinant de Hurwitz
• Funció zeta de Hurwitz
• Criteri d'estabilitat de Routh-Hurwitz

Bibliografia

• Jeltsch, R.; Mansour, M. Stability Theory: Hurwitz Centenary Conference (en anglès). Birkdäuser, 1996. ISBN 3-7643-5474-7. 
• Johnson, Dale Martin. «Adolf Hurwitz: Outline of a Program of Set-Theoretic Topology». A: Theories of Dimension from Ancient to Modern Times (en anglès). Springer, 2025, p. 151-152. ISBN 978-3-032-02681-1. 
• Meyer-Spasche, Rita «Adolf Hurwitz (1859- 1919) between pure and applied mathematics influenced and influencer» (en anglès). Jahrbrief 2024, 2025, p. 7-22.
• Oswald, Nicola M.R.; Steuding, Jörn J. «Complex continued fractions: early work of the brothers Adolf and Julius Hurwitz» (en anglès). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 68, Num. 3, 2014, p. 499-528. DOI: 10.1007/s00407-014-0135-7. ISSN: 0003-9519.
• Oswald, Nicola M.R.. «Simplifying a Proof of Transcendence for e: A Letter Exchange Between Adolf Hurwitz, David Hilbert and Paul Gordan». A: Karine Chemla, José Ferreirós, Lizhen Ji, Erhard Scholz, Chang Wang (eds.). The Richness of the History of Mathematics (en anglès). Springer, 2023, p. 227-254. ISBN 978-3-031-40854-0. 
• Rowe, David E. «Felix Klein, Adolf Hurwitz, and the "Jewish Question" in German Academia» (en anglès). Mathematical Intelligencer, Vol. 29, Num. 2, 2007, p. 18-30. DOI: 10.1007/BF02986201. ISSN: 0343-6993.
• Young, W.H. «Adolf Hurwitz» (en anglès). Proceedings of the London Mathematical Society, Vol. 20, Num. 1, 1922, p. xlviii-liv. DOI: 10.1112/plms/s2-20.1.1-v. ISSN: 0024-6115.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Adolf Hurwitz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Freudenthal, Hans. «Hurwitz, Adolf» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 18 maig 2026].
• Knobloch, Eberhard. «Hurwitz, Adolf» (en alemany). Neue Deutsche Biography, 1974. [Consulta: 18 maig 2026].