Edafosaure
Edaphosaurus  | |
|---|---|
 Esquelet (Museu Field d'Història Natural) | |
| Estat de conservació | |
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Dades | |
| Longitud | 3,5 m |
| Pes | 300 kg |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Pelycosauria |
| Família | Edaphosauridae |
| Gènere | Edaphosaurus Cope, 1882 Edaphosaurus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Significat | ‘Llangardaix de paviment’ |
| Tipus | Edaphosaurus pogonias |
| Espècies | |
| |
| Mida | |
 Edaphosaurus%20Scale.svg | |
.svg){kind=icon}
Els edafosaures (Edaphosaurus) són un gènere extint de sinàpsids esfenacomorfs[2] de la família dels edafosàurids que visqueren a Europa i Nord-amèrica des del Carbonífer superior fins al Permià inferior, fa entre 272,3 i 303,4 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a Alemanya i els estats estatunidencs de Nou Mèxic, Oklahoma, Texas, Utah i Virgínia de l'Oest.[1] El seu caràcter més vistós és la cresta d'apòfisis neurals que portaven a l'esquena, formada per una vintena llarga d'apòfisis neurals corbes que podien arribar a fer més de 60 cm.[3] El crani, relativament petit, era apte per a l'herbivorisme, amb les dents amb forma de clavilla, una munió de dents palatines i tot un seguit d'adaptacions mandibulars.[4]
És un dels candidats a ser el primer herbívor terrestre de grans dimensions,[3] amb 3 m de longitud i 1,5 d'alçada.
El nom genèric Edaphosaurus deriva dels mots grecs ἔδαφος (édafos), que en aquest context significa ‘paviment’, i σαῦρος (sauros), que significa ‘llangardaix’, i en el seu conjunt vol dir ‘rèptil de paviment’. Es refereix a l'entatxonament de les dents d'aquest animal, tant al maxil·lar inferior com al superior.[3]
Referències
[modifica]- 1 2 Entrada «Edaphosaurus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 22 octubre 2023].
- ↑ Ivakhnenko, 2024, p. 58.
- 1 2 3 Carlton, 2019, «Edaphosaurus».
- ↑ Benton, 2014, p. 132.
Bibliografia
[modifica]
- Benton, M. J. Vertebrate Palaeontology (en anglès). 4a edició. Wiley-Blackwell, 2014. ISBN 978-1-118-40755-4.
- Carlton, R. L. A Concise Dictionary of Paleontology (en anglès). 2a edició. Springer, 2019. ISBN 978-3-030-25586-2.
- Ivakhnenko, M. F. Тероморфы Восточной Европы (en rus). Acadèmia de Ciències de Rússia, 2024. ISBN 978-5-907645-35-6.
