Mar de Marmara
| Mar de Marmara Marmara denizi - Μαρμαρα̃ Θάλασσα | |
| Oceano u mar d'a IHO (n.º id.: 29) | |
| Localización administrativa | |
|---|---|
| Estau | |
| Cheografía | |
| Mar | Mar Mediterrania |
| Continents | Europa y Asia |
| Archipelagos | Islas Principe |
| Isla(s) | Isla Marmara, isla Turkeli y isla Hamanii |
| Mars mugants | Mar Echeya y mar Negra |
| Accidents | |
| • Golfos y badías | Badía de Bandirma, badía de Gemlik y badía d'Izmit |
| • Estreitos | Bosforo y Dardanelos |
| Superficie | 11.350 |
| Largaria maxima | 200 |
| Amplaria maxima | 75 |
| Fondura meyana | 494 |
| Fondura max. | 1.355 |
| Mapa | |
A mar de Marmara (Marmara denizi en turco, Μαρμαρα̃ Θάλασσα o Προποντίδα en griego) ye una mar que fa parte d'a mar Mediterrania, que se troba situada en a estrimera oriental d'ixa mar Mediterrania en territorio de Turquía y deseparando Asia d'Europa, entre la mar Negra a l'este (comunicando-se a traviés d'o Bosforo) y a mar Echeya a l'ueste (comunicando-se a traviés d'o estreito d'os Dardanelos).
Con una superficie d'11.350 km², a mar de Marmara tien una largaria de bels 200 km y una amplaria maxima de 75 km. A suya fundura maxima ye de 1.355 metros y a fondura meyana, de 494 m.
A principal ciudat que se troba a cantos d'a mar de Marmara ye a ciudat d'Istambul, a mayor ciudat de Turquía y una ciudat con muitisma significación historica, escenario d'a colonización griega, de l'Imperio Bizantín y mesmo d'as actividats d'os almogávars, que historicament estió la capital de l'Imperio Bizantín y de l'Imperio Otomán..
Vinclos externos
[editar | modificar o codigo]
Se veigan as imáchens de Commons sobre a mar de Marmara.