Anàlisi de sang
_check.jpg)
L'anàlisi de sang és una de les proves mèdiques més utilitzada i de major importància per a controlar la salut general o ajudar a diagnosticar afeccions mèdiques. És possible que a una persona se li realitzi una anàlisi de sang com a part d'un examen físic de rutina o perquè presenta certs símptomes.[1]. Consisteix a extreure una quantitat de sang que s'extreu generalment d'una vena del braç (mitjançant una agulla hipodèrmica) o del dit (amb una punxada, quan se'n precisa poca quantitat de sang). Aquesta sang després és transportada al laboratori per analitzar-la i determinar la composició. Aquesta prova proporciona al metge una informació excel·lent sobre possibles anomalies orgàniques.[2][3][4]
Hi ha moltes anàlisis de sang diferents. Algunes proves se centren en les cèl·lules sanguínies i les plaquetes. Algunes avaluen substàncies en la sang com els electròlits, les proteïnes i les hormones. Altres mesuren certs minerals en la sang. Independentment del motiu pel qual es realitzi una anàlisi de sang, és important recordar que les anàlisis de sang ajuden els proveïdors d'atenció mèdica a diagnosticar problemes de salut. Però els resultats de les anàlisis de sang no són un diagnòstic. Un resultat anormal en una anàlisi de sang pot no significar que tingui una afecció mèdica greu.
Propòsit
[modifica]Els exàmens de sang s'utilitzen per determinar estats fisiològics i bioquímics com ara una malaltia, contingut mineral, eficàcia de fàrmacs i funció dels òrgans.
La venopunció (extracció de sang venosa) és útil perquè és una manera relativament no invasiva d'obtenir cèl·lules i fluid extracel·lular (plasma) del cos per a l'anàlisi. Com que la sang flueix a través del cos actuant com a mitjà per subministrar oxigen i nutrients, i retirant residus i portant-los als sistemes excretors per a la seva eliminació, l'estat de la circulació sanguínia afecta, o és afectat, per moltes condicions mèdiques. Per aquestes raons, els exàmens de sang són els reconeixements mèdics més comuns realitzats.[5]
Tot i que se sol utilitzar el terme examen de sang, la majoria de les proves rutinàries es fan en el plasma o el sèrum (a excepció de la majoria d'hematologia).[5]
Extracció
[modifica]
Els flebotomistes, els bioquímics diagnòstics, els químics bacteriòlegs/parasitòlegs (QBP), els químics farmacèutics biòlegs (QFB), tècnics en laboratori clínic, metges interns de pregrau i els infermers, estan a càrrec de l'extracció de la sang del pacient. No obstant això, en circumstàncies especials i situacions d'emergència, els paramèdics i els metges a vegades extreuen la sang. També, els terapeutes respiratoris són entrenats per extreure la sang arterial[6][7] per a la gasometria arterial, tot u que això és un cas rar.
Una venipunció és útil perquè és una forma menys invasiva d'obtenir cèl·lules i líquid extracel·lular (plasma) del cos per a la seva anàlisi. La sang flueix per tot el cos, actuant com un medi que proporciona oxigen i nutrients als teixits i transporta els productes de rebuig de tornada als sistemes excretors per a la seva eliminació. En conseqüència, l'estat del torrent sanguini afecta o es veu afectat per moltes afeccions mèdiques. Per aquestes raons, les anàlisis de sang són les proves mèdiques més comunament realitzades.[8]
Si només es necessiten unes gotes de sang, es realitza una punxada al dit en lloc d'una venipunció.[9]
La línia arterial, venosa central i línies venoses perifèriques també es poden utilitzar per extreure sang.[10] Els flebotomistes, metges de laboratori i infermers són els encarregats d'extreure la sang d'un pacient. No obstant això, en circumstàncies especials, i/o situacions d'emergència, paramèdics i metges extreuen la sang. A més, els terapeutes respiratoris estan capacitats per extreure sang arterial per examinar gasometries arterials.[11][12]
Tipus d'examen de sang
[modifica]Les proves de laboratori o anàlisis clíniques mesuren el sodi, el potassi, el clor, el bicarbonat, el nitrogen ureic en sang (BUN), el magnesi, la creatinina, i la glucosa. A vegades també inclouen el calci i altres components de la sang.
Alguns exàmens de sang, tals com la mesura de la glucosa, colesterol, o per a la detecció d'infeccions de transmissió sexual requereixen dejú (o no consum d'aliments) de vuit a dotze hores abans de l'examen de sang.
Per a la majoria dels exàmens la sang és usualment obtinguda de la vena del pacient. No obstant això, altres exàmens de sang especialitzats, tals com la gasometria arterial, requereixen que la sang sigui extreta d'una artèria. La gasometria arterial de la sang és primàriament usada per monitorar els nivells del diòxid de carboni relacionats amb la funció pulmonar. Així i tot, també és requerit al mesurar els nivells de pH i de bicarbonat de la sang per a certes condicions metabòliques. Mentre que la prova regular de l'examen de glucosa és presa en un cert punt en el temps, la prova de tolerància a la glucosa implica la prova repetida per determinar la taxa en la qual la glucosa és processada pel cos.
Hemograma complet
[modifica]Un hemograma complet (CBC per les seves sigles en anglès) és una anàlisi de sang que s'utilitza per observar la salut general i trobar una àmplia gamma d'afeccions, incloses anèmia, infeccións i leucèmia.
Una prova d'hemograma complet mesura el següent:
- Glòbuls vermells, que transporten oxigen.
- Glòbuls blancs, que combaten les infeccions.
- Hemoglobina, la proteïna transportadora d'oxigen als glòbuls vermells.
- Hematòcrit, la quantitat de glòbuls vermells a la sang.
- Plaquetes, que ajuden a que la sang es coaguli.
Un hemograma complet pot mostrar augments o disminucions inusuals en el recompte de cèl·lules. Aquests canvis podrien indicar una condició mèdica que requereix més proves. Els resultats s'interpreten comparant-los amb rangs de referència, que varien amb el sexe i l'edat. Condicions com l'anèmia i la trombocitopènia es defineixen per resultats anormals de l'hemograma. Els índexs de glòbuls vermells poden proporcionar informació sobre la causa de l'anèmia d'una persona, com la deficiència de ferro i la deficiència de vitamina B12, i els resultats del diferencial de glòbuls blancs poden ajudar a diagnosticar infeccions virals, bacterianes i parasitàries i trastorns sanguinis com la leucèmia. No tots els resultats que queden fora del rang de referència requereixen intervenció mèdica.
La següent taula mostra els principals elements examinats i els seus rangs considerats normals.[13]
| ! Categoria | Examen | Baix | Alt | Unitat | Comentaris |
|---|---|---|---|---|---|
| Glòbuls vermells | Hemoglobina (Hb) (varón) | 140 | 180 | g/L | Més alta en nadons i més baixa en nens.. |
| Hemoglobina (Hb) (dona) | 115 | 160 | g/L | La diferència per sexe no és significativa fins l'edat adulta. | |
| Hematocrit (Hct) (home) | 0.38 | 0.52 | |||
| Hematòcrit (Hct) (dona) | 0.35 | 0.47 | |||
| Volum corpuscular mitjà (MCV) | 80 | 98 | fL | Les cèl·lules són de major grandària en nadons, encara que més petites en altres nens. | |
| Hemoglobina cel·lular mitjana (MCH) | 26 | 34 | pg | ||
| Recompte de glòbuls vermells (home) | 4.5 | 6.5 | x1012/L | ||
| Recompte de glòbuls vermells (dona) | 3.8 | 5.8 | x1012/L | ||
| Reticulòcits | 10 | 100 | x109/L | ||
| Taxa de sedimentació eritrocitària (ESR) | n/a | 20 | mm/h | Les dones tendeixen a tenir un ESR més alt. L'ESR s'incrementa amb l'edat. | |
| Glòbuls blancs | Recompte total de glòbuls blancs | 4 | 11 | x109/L | Més alt en nadons i infants. |
| Neutròfils granulòcits | 2 | 7.5 | x109/L | 45-74 %. També coneguts com granulòcits (grans), polys, PMNs, o segs.???? | |
| Limfòcits | 1.3 | 4 | x109/L | 16-45 % | |
| Monòcits | 0.2 | 0.8 | x109/L | 4.0-10 % | |
| Eosinòfils granulòcits | 0.04 | 0.4 | x109/L | 0.0-7.0 % | |
| Basòfils granulòcits | 0.01 | 0.1 | x109/L | 0.0-2.0 % | |
| Coagulació | plaquetes | 150 | 400 | x109/L | Les plaquetes són part de la formació dels coàguls sanguinis |
Rangs normals
[modifica]| Examen[14] | Baix | Alt | Unitat | Comentaris |
| Sodi (Na) | 136 | 145 | mmol/L | |
| Potassi (K) | 3.5 | 4.5 | mmol/L | |
| Urea | 2.5 | 6.4 | mmol/L | BUN (blood urea nitrogen) - nitrogen ureic en sang |
| Urea | 7 | 18 | mg/dL | |
| Creatinina - home | 62 | 115 | µmol/L | |
| Creatinina - dona | 53 | 97 | µmol/L | |
| Creatinina - home | 0.7 | 1.3 | mg/dL | |
| Creatinina - dona | 0.6 | 1.1 | mg/dL | |
| Glucosa (en dejú) | 3.9 | 5.8 | mmol/L | veure també hemoglobina glucosilada |
| Glucosa (en dejú) | 70 | 110 | mg/dL | |
Perfils moleculars
[modifica]Les proteïnes
[modifica]- Electroforesi de proteïnes (tècnica general - no un examen específic)
- Western blot (tècnica general - no un examen específic)
- Proves de funció hepàtica
Proteïnes anticòs
[modifica]- Serologia (tècnica general - no un examen específic)
- Prova de Wassermann (per a la sífilis)
- Prova d'ELISA
- Prova de Coombsno
Altres
[modifica]- Reacció en cadena de la polimerasa (PCR). La prova d'ADN és avui possible fins i tot amb quantitats molt petites de sang: és usada comunament en medicina forense, però ara també és part del procés de diagnòstic de molts desordres. L'aplicació de la Prova d'ADN, s'ha desenvolupat fonamentalment en les següents àrees:[15][16]
- 1) En processos de filiació, paternitat i maternitat.
- 2) En criminalística, amb l'anàlisi de vestigis biològics d'interès criminal.
- 3) En identificació de cadàvers i/o restes cadavèriques.
- Northern blot (ARN)25666
Avaluació cel·lular
[modifica]Anàlisis per a malalties autoimmunes
[modifica]Les malalties autoimmunes tenen lloc quan el sistema immunitari ataca accidentalment el cos en lloc de protegir-lo d'intrusos com virus, paràsits i càncer. El responsable mèdic pot ordenar les següents anàlisis de sang:
- Prova d'anticossos antinuclears: Els anticossos antinuclears (ANA) són anticossos que ataquen per error el sistema immunitari. Grans quantitats d'ANA a la sang poden ser un signe de certs trastorns autoimmunes.
- Prova de sang del complement CE: els proveïdors poden utilitzar aquesta prova per diagnosticar i controlar trastorns autoimmunes com l'artritis reumatoide o el lupus.
- Prova de proteïna C reactiva (PCR): el fetge produeix i allibera aquesta proteïna. Els nivells alts de proteïna C reactiva poden ser un signe d'afeccions inflamatòries, incloses algunes malalties autoimmunes.
- Taxa de sedimentació globular (ESR): les proves d'ESR ajuden a detectar la inflamació.
- Frotis de sang perifèrica (PBS): aquesta és una tècnica que utilitzen els metges per examinar els glòbuls vermells i blancs i les plaquetes sota un microscopi.
Futures alternatives
[modifica]Proves de saliva
[modifica]El 2008, els científics van anunciar que les proves de saliva més rendibles podrien eventualment reemplaçar algunes anàlisis de sang, ja que la saliva conté el 20 % de les proteïnes que es troben a la sang.[17] És possible que les proves de saliva no siguin apropiades o no estiguin disponibles per a tots els marcadors. Per exemple, els nivells de lípids no es poden mesurar amb proves de saliva.
Microemulsió
[modifica]El febrer de 2011, investigadors canadencs de l'Escola d'Enginyeria Schulich de la Universitat de Calgary van anunciar un microxip per a anàlisis de sang. Denominada microemulsió, una gota de sang capturada dins d'una capa d'una altra substància. Pot controlar la mida exacta i l'espaiament de les gotes. La nova prova podria millorar l'eficiència, la precisió i la velocitat de les proves de laboratori i, alhora, fer-ho de forma econòmica.[18] El microxip costa $25, mentre que els dispensadors robòtics actualment en ús costen al voltant de $10.000.
SIMBAS
[modifica]El març de 2011, un equip d'investigadors de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, la Dublin City University (DCU) i la Universitat de Valparaíso van desenvolupar un [Lab-on-a-chip]] que pot diagnosticar malalties en 10 minuts sense l'ús de tubs externs i components addicionals. Es diu Sistema integrat d'anàlisi de sang microfluídic autoalimentat (SIMBAS). Utilitza diminutes trinxeres per separar les cèl·lules sanguínies del plasma (el 99 per cent de les cèl·lules sanguínies es van capturar durant els experiments). Els investigadors van fer servir components de plàstic per reduir els costos de fabricació.[19][20]
Vegeu també
[modifica]- Frotis de sang, una manera de mirar les cèl·lules sanguínies sota un microscopi
- Gasometria arterial
- Hematologia, l'estudi de la sang
- microbiologia
- prova del VIH (incloent-hi la Western blot)
- Luminol, una prova visual per a la sang deixada a les escenes del crim.
Referències
[modifica]- ↑ Dicken Weatherby. Reference Guide to Blood Chemistry Analysis. 2003, 30 pag. ISBN 0976136783, ISBN 978-0976136781
- ↑ MacLennan CA, van Oosterhout JJ, White SA, Drayson MT, Zijlstra EE, Molyneux ME «Finger-prick blood samples can be used interchangeably with venous samples for CD4 cell counting indicating their potential for use in CD4 rapid tests». AIDS (Londres, Inglaterra), 21, 12, 7-2007, p. 1643–5. DOI: 10.1097/QAD.0b013e32823bcb03. PMC: 2408852. PMID: 17630562.
- ↑ «Anàlisi de sang | enciclopedia.cat». [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ «Anàlisi de sang: què cal saber | Hospital de Bellvitge». [Consulta: 14 gener 2025].
- 1 2 «Venipuncture - the extraction of blood using a needle and syringe». [Consulta: 21 juny 2012].
- ↑ Aaron SD, Vandemheen KL, Naftel SA, Lewis MJ, Rodger MA «Topical tetracaine prior to arterial puncture: a randomized, placebo-controlled clinical trial». Respir Med., 97, 11, 2003, p. 1195-1199. PMID: 14635973.
- ↑ http://www.michigan.gov/careers/0,1607,7-170-46398-64537--,00.html
- ↑ «Venipuncture - the extraction of blood using a needle and syringe». Arxivat de l'original el 2012-06-21. [Consulta: 21 juny 2012].
- ↑ «Las muestras de sangre obtenidas por punción digital pueden utilizarse indistintamente con muestras venosas para el recuento de células CD4, lo que indica su potencial para el uso en pruebas rápidas de CD4». AIDS, vol. 21, 12, 7-2007, p. 1643-5. DOI: 10.1097/QAD.0b013e32823bcb03. PMC: 2408852. PMID: 17630562.
- ↑ Lesser, Finnian D; Lanham, David A; Davis, Daniel «La sangre extraída de cánulas intravenosas periféricas existentes produce resultados equivalentes a la venopunción: una revisión sistemática». JRSM Open, vol. 11, 5, 06-05-2020, p. 205427041989481. DOI: 10.1177/2054270419894817. PMC: 7236571. PMID: 32523703.
- ↑ Aaron SD, Vandemheen KL, Naftel SA, Lewis MJ, Rodger MA «Tetracaína tópica antes de la punción arterial: un ensayo clínico aleatorizado y controlado con placebo». Respir. Med., vol. 97, 11, 2003, p. 1195-1199. DOI: 10.1016/S0954-6111(03)00226-9. PMID: 14635973.
- ↑ «Michigan careers». Michigan. gov, 05-01-2010. Arxivat de l'original el 29 de junio de 2011. [Consulta: 9 agost 2011].
- ↑ Robert T. Means Jr. MD , Daniel A. Arber MD , Bertil E. Glader MD PhD , Frederick R. Appelbaum MD , George M. Rodgers MD PhD , Angela Dispenzieri , Todd A. Fehniger MD PhD , Laura C. Michaelis MD , John P. Leonard MD. Wintrobe's Clinical Hematology. (2023) 2544 pag- ISBN 1975184696, ISBN 978-1975184698
- ↑ C. A. Burtis and E. R. Ashwood, Tietz Textbook of Clinical Chemistry (1994) 2nd edition, ISBN 0-7216-4472-4
- ↑ Taylor, Kate. «Blood analysis chip detects diseases in minutes», 18-03-2011. Arxivat de l'original el 25 de marzo de 2011. [Consulta: 26 març 2011].
- ↑ Dailey, Jessica. «New SIMBAS Blood Analysis Biochip Can Diagnose Diseases In Minutes», 22-03-2011. [Consulta: 26 març 2011].
- ↑ «The proteomes of human parotid and submandibular/sublingual gland salivas collected as the ductal secretions». J. Proteome Res., vol. 7, 5, 5-2008, p. 1994–2006. DOI: 10.1021/pr700764j. PMC: 2839126. PMID: 18361515.
- ↑ Bell Media «Microchip offers faster and cheaper way to test blood». CTV News. Bell Media, 02-02-2011.
- ↑ Taylor, Kate. «Blood analysis chip detects diseases in minutes», 18-03-2011. Arxivat de l'original el 2011-03-25. [Consulta: 26 març 2011].
- ↑ Dailey, Jessica. «New SIMBAS Blood Analysis Biochip Can Diagnose Diseases In Minutes». Inhabitat.com, 22-03-2011. Arxivat de l'original el 2011-03-26. [Consulta: 26 març 2011].
