Carolina Michaëlis de Vasconcelos
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 març 1851 Berlín |
| Mort | 16 novembre 1925 Porto (Portugal) |
| Sepultura | cementiri d'Agramonte |
| Activitat | |
| Ocupació | crítica literària, professora d'universitat, lexicògrafa, escriptora, romanista |
| Ocupador | Universitat de Coïmbra Universitat de Lisboa |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Joaquim de Vasconcelos (1876–) |
| Pare | Gustav Michaelis |
| Germans | Henriette Michaelis |
| Premis | |
Carolina Michaëlis de Vasconcelos (Berlín (aleshores formava part de Prússia), 15 de març de 1851[1] - Porto, 16 de novembre de 1925) fou una romanista germano-portuguesa, una de les figures més rellevants per a la filologia portuguesa.[2][3][4][5]
Vida i obra
[modifica]Carolina Michaelis fou la darrera dels cinc fills del matemàtic Gustav Michaelis. Feu estudis primaris i secundaris però aleshores no estava permès a les dones l'accés a la universitat, cosa que la dugué a una formació autodidacta en filologia clàssica i romànica i també amb el romanista amic de la família Carl Goldbeck. Des de ben jove va començar a publicar els primers treballs i a intercanviar correspondència amb els romanistes més prestigiosos del moment, com Graziadio Isaia Ascoli, Gaston Paris, Adolf Mussafia, Hugo Schuchardt o Friedrich Diez. Va conèixer el seu futur marit també a través de la correspondència sobre temes filològics.[2][3][4]
El 1876 es va casar a Berlín amb Joaquim António da Fonseca Vasconcelos, que seria el futur fundador de la història de l'art portuguesa, i es va traslladar a viure a Porto. Allà desenvolupà una important labor filològica, publicant articles i editant textos. És important l'edició del Cancioneiro da Ajuda, en què estudia el paper de les dones en la creació de la poesia portuguesa primerenca, però treballà sobre molts altres temes, filològics, literaris i també lingüístics, sobretot de temàtica portuguesa però també espanyola.[6][2][3][4]
El 1911 va ser nomenada professora de la Faculdade de Letras de la Universitat de Lisboa. Però va demanar de traslladar-se a Coimbra (la universitat més antiga de Portugal), ja que tenia els lligams familiars a Porto. Va ser la primera dona professora de filologia portuguesa i germànica. El seu nomenament el 1912 a l'Academia de Ciências de Lisboa fou objecte de polèmica pel fet de ser dona.[2][3][4]
A més de la tasca filològica es preocupà de l'educació infantil i de l'educació de les dones; creia en la necessitat de la formació de les dones, constatà el profund retard educatiu de les dones de classes baixes i la privació cultural i intel·lectual de les dones d'estrats socials més alts, i va escriure extensament sobre la qüestió, en especial en l'obra O Movimiento Feminista em Portugal (1901).[7][6]
Reconeixements
[modifica]En vida, Carolina Michaëlis rebé tres doctorats honoris causa; per les universitats de Friburg de Brisgòvia (1893), Coïmbra (1916) i Hamburg (1923). Se li concedí la insignia d'oficial de la Ordem de Santiago da Espada portuguesa el 1901.
Després de la seva mort, es posà el seu nom a diversos carrers i escoles. També a Porto una estació de metro porta el seu nom. Amb motiu del 150è aniversari del seu naixement, s'edità un segell de correus a Portugal.
Publicacions
[modifica]- Poesias de Sá de Miranda, 1885
- História da Literatura Portuguesa, 1897
- A Infanta D. Maria de Portugal e as suas Damas (1521-1577), 1902
- Cancioneiro da Ajuda (2 volums), 1904
- Dicionário Etimológico das Línguas Hispânicas
- Estudos sobre o Romanceiro Peninsular: Romances Velhos em Portugal
- As Cem Melhores Poesias Líricas da Língua Portuguesa, 1914
- A Saudade Portuguesa, 1914
- Notas Vicentinas: Preliminares de uma Edição Crítica das Obras de Gil Vicente, 1920-1922
- Autos Portugueses de Gil Vicente y de la Escuela Vicentina, 1922
- Mil Provérbios Portugueses
Referències
[modifica]- ↑ El seu nom al naixement era Karoline Wilhelma Michaelis
- 1 2 3 4 Frateschi Vieira, Yara. «Paixão e paciência: Carolina Michaëlis e a filologia». A: Mercedes Brea [Coordinadora]. Carolina Michaëlis e o Cancioneiro da Ajuda, hoxe (en portuguès). Santiago de Compostela: Xunta de Galicia. Consellería de Educación e Ordenación Universitaria. Dirección Xeral de Política Lingüística. Centro Ramón Piñeiro para a Investigación en Humanidades, 2005.
- 1 2 3 4 Dotras Bravo, Alexia «La biblioteca cervantina de Carolina Michaëlis de Vasconcelos en la Universidade de Coimbra». Rumbos del hispanismo en el umbral del Cincuentenario de la AIH. Bagatto Libri, 2012, p. 167–173.
- 1 2 3 4 Asensio Jiménez, Nicolás «Los estudios sobre el romancero de Carolina Michaëlis de Vasconcelos». Revista de escritoras ibéricas, 11, 2023, p. 261–295. ISSN: 2340-9029.
- ↑ «Carolina Michaëlis de Vasconcelos | enciclopedia.cat». [Consulta: 20 setembre 2025].
- 1 2 «Vasconcellos, Karoline Michaëlis de (1851–1925) | Encyclopedia.com». [Consulta: 20 setembre 2025].
- ↑ Sales, Joana i Teresa. «Carolina Michaëlis de Vasconcelos (1851-1925)» (en portuguès). Centro de Documentação Elina Guimarães. [Consulta: 20 setembre 2025].
Bibliografia
[modifica]- Maria Manuela Gouveia Delille: Carolina Michaelis de Vasconcelos – entre duas pátrias. In: Henry Thorau (ed.): Heimat in der Fremde / Pátria em Terra Alheia. Akten der 7. Deutsch-Portugiesischen Arbeitsgespräche. Edition Tranvia / Verlag Walter Frey, Berlin 2007, ISBN 978-3-938944-06-6, p. 11–30.
Enllaços externs
[modifica]- Pàgina dedicada a Carolina Michaëlis de Vasconcelos en la web de l'Instituto Camões Arxivat 2019-09-21 a Wayback Machine. (en portuguès)
- Kröll, Heinz, "Michaëlis de Vasconcelos, Carolina" in: Neue Deutsche Biographie 17 (1994), p. 437-438 Versió en línia
- Biografia en la pàgina web de dones romanistes www.romanistinnen.de Arxivat 2006-05-16 a Wayback Machine.
- Nota biogràfica (amb una fotografia) amb motiu del 80è aniversari de la seva mort (Universitat de Marburg) Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- Filòlegs portuguesos
- Romanistes alemanys
- Medievalistes
- Lusitanistes
- Professors de la Universitat de Coïmbra
- Professors de la Universitat de Lisboa
- Doctors honoris causa per la Universitat de Friburg de Brisgòvia
- Doctors honoris causa per la Universitat de Coïmbra
- Berlinesos
- Naixements del 1851
- Morts a Porto
- Morts el 1925
- Historiadors portuguesos
- Historiadors alemanys