Antonio Tejero Molina
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 abril 1932  Alhaurín el Grande (Província de Màlaga) | ||
| Mort | 25 febrer 2026 (93 anys) Alzira (País Valencià) | ||
| Ideologia | Franquisme | ||
| Religió | Catolicisme | ||
| Formació | Acadèmia General Militar Universitat Nacional d'Educació a Distància | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | guàrdia civil, oficial | ||
| Activitat | 1951 - 1981 | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Espanya | ||
| Branca militar | Guàrdia Civil i gendarmeria | ||
| Grau militar | tinent coronel (1974–) podpolkovnik | ||
| Conflicte | cop d'estat del 23 de febrer | ||
| Participà en | |||
| 23 febrer 1981 | cop d'estat del 23 de febrer | ||
| 11 novembre 1978 | Operació Galàxia |
||
 | |||
Antonio Tejero Molina (Alhaurín el Grande, 30 d'abril de 1932 - Alzira, 25 de febrer de 2026) fou un militar espanyol, tinent coronel expulsat de la Guàrdia Civil. És conegut per ser un dels principals capitosts del cop d'estat del 23 de febrer de 1981[1] a Espanya, popularment conegut com a «23-F».[2]
Biografia
[modifica]Tejero va ingressar a la Guàrdia Civil l'any 1951 amb 19 anys. El 1955 va obtenir el grau de tinent de la Guàrdia Civil i va ser destinat a la Comandància de Manresa. Més endavant, el 1958, va ascendir a capità i va ser destinat a Pontevedra i Vélez-Màlaga. Finalment, el 1974 va obtenir el grau de tinent coronel.
L'any 1977, amb la despenalització de la ikurriña, va tenir els primers incidents polítics, ja que es va mostrar disconforme amb aquesta legalització. Tejero, destinat en aquell moment a Sant Sebastià, va enviar un telegrama al llavors ministre de l'Interior, Rodolfo Martín Villa, en què mostrava la seva enèrgica disconformitat amb la mesura. Arran d'aquest incident, Tejero va ser traslladat a Màlaga com a cap de la Comandància de la Guàrdia Civil. El mateix any va impedir una manifestació política que havia estat autoritzada pel govern civil; degut a això va ser arrestat breument al seu domicili. L'any següent va publicar una carta dirigida al rei Joan Carles I al diari El Imparcial on mostrava la seva disconformitat amb la Constitució espanyola de 1978 que seria aprovada en referèndum el mes de desembre.[3]
L'any 1979 va ser detingut i condemnat a set mesos de presó per estar implicat en l'Operació Galàxia, un intent de cop d'estat ideat conjuntament amb el capità de l'exèrcit Ricardo Sáenz de Ynestrillas en què planejaven l'ocupació del Palau de la Moncloa, on el Govern estaria reunit al Consell de Ministres, la detenció de tot el gabinet i la petició al rei de formar un «govern de salvació nacional».[3]
La vesprada del 23 de febrer de 1981, comandant uns 200 guàrdies civils, va assaltar el Congrés dels Diputats, que en aquells moments celebrava la sessió d'investidura com a president del Govern de Leopoldo Calvo-Sotelo. Va segrestar tots els diputats fins a les 12 del migdia del 24 de febrer de 1981, quan es va lliurar en fracassar l'intent de cop d'estat.[4]
Va ser processat i condemnat a 30 anys de presó per «rebel·lió militar consumada». El dia 6 d'octubre de 1982 va ser traslladat a la presó militar del castell de la Palma (Mugardos) i el 28 de maig de 1983 va ser traslladat a la presó del Castell de Sant Ferran (Figueres). El dia 13 de juny de 1991 va ser finalment traslladat a la presó d'Alcalá Meco. L'any 1982 mentre era a la presó va crear el partit d'ultradreta Solidaridad Española amb què va concórrer a les eleccions generals espanyoles amb el lema ¡Entra con Tejero en el Parlamento!, però a causa dels mals resultats obtinguts va desaparèixer al cap de poc.[3]
El setembre de 1993 va començar a gaudir del règim obert. El dia 3 de desembre de 1996 va sortir de la presó amb llibertat condicional perquè li va ser reduïda la condemna per treball en 5 anys i 57 dies.
Va ser expulsat de la Guàrdia Civil i va establir-se a Alhaurín de la Torre. La mort de Tejero el 25 de febrer de 2026 va coincidir amb la publicació dels documents desclassificats del cop d'estat del 23-F. Una de les seues últimes aparicions públiques va ser el 24 d'octubre del 2019, quan va anar al cementiri de Mingorrubio, a Madrid, per assistir a la reinhumació de les restes del dictador Francisco Franco després de ser exhumat del Valle de los Caídos. Convertit en un símbol per a la ultradreta espanyola, Tejero era l'últim dels tres principals condemnats pel 23-F que seguia viu després de la mort dels generals Jaime Milans del Bosch el 1997 i Alfonso Armada el 2013.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Vint-i-tres de febrer». GEC. [Consulta: 24 febrer 2021].
- ↑ Baraza, Pol. «S'ha mort el colpista Antonio Tejero, el mateix dia que s'han desclassificat els documents del 23-F». Vilaweb, 25-02-2026. [Consulta: 25 febrer 2026].
- 1 2 3 4 Liñán, Óscar López-Fonseca, José Manuel Abad. «Muere a los 93 años Antonio Tejero, el teniente coronel que protagonizó el intento de golpe de Estado del 23-F» (en castellà), 25-02-2026. [Consulta: 25 febrer 2026].
- ↑ «Mor Antonio Tejero als 93 anys, el tinent coronel autor del cop d'estat fallit del 23F». 3CatInfo, 25-02-2026. [Consulta: 25 febrer 2026].
Vegeu també
[modifica]
