Margarida de Grècia
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 18 abril 1905  Old Royal Palace (Grècia) (en)  | ||
| Mort | 24 abril 1981 (76 anys) Bad Wiessee (Alemanya) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | aristòcrata | ||
| Altres | |||
| Títol | Princesa de Grècia i Dinamarca | ||
| Família | Família Reial Grega i House of Hohenlohe-Langenburg (en) | ||
| Cònjuge | Guifré de Hohenlohe-Lagenburg (1931–1960), mort del cònjuge | ||
| Fills | stillborn daughter zu Hohenlohe-Langenburg, Kraft zu Hohenlohe-Langenburg, Princess Beatrix of Hohenlohe-Langenburg, Prince Andreas of Hohenlohe-Langenburg, Prince Ruprecht of Hohenlohe-Langenburg, Prince Albrecht zu Hohenlohe-Langenburg | ||
| Pares | Andreu de Grècia i Alícia de Battenberg | ||
| Germans | Teodora de Grècia Cecília de Grècia Sofia de Grècia Felip d'Edimburg | ||
 | |||
Margarida de Grècia (grec: Μαργαρίτα της Ελλάδας) (Old Royal Palace, 18 d'abril de 1905 - Bad Wiessee, 24 d'abril de 1981) Margarida de Grècia, princesa de Hohenlohe-Langenburg fou una princesa de Grècia i de Dinamarca, primogènita del príncep Andreu de Grècia i de la princesa Alícia de Battenberg, neta del rei Jordi I de Grècia i de la princesa Victòria de Hessen-Darmstadt.[1][2][3]
Biografia
[modifica]Filla gran del príncep Andreu de Grècia i Dinamarca i de la princesa Alícia de Battenberg, Margarita va néixer al Palau Reial d' Atenes el 18 d'abril de 1905.[4][5] Contràriament al costum de l'època, el seu pare va assistir al seu naixement perquè la seva àvia, la reina Olga, creia que "només és justícia que els homes vegin el sofriment que causen a les seves esposes, i del qual escapen completament".[4] Batejada l'11 de maig en presència dels seus avis materns,[4] Margarita va créixer envoltada dels animals del seu pare,[6] i dins d'una llar unida,[7] que es va expandir ràpidament amb l'arribada de les seves germanes Theodora (1906–1969),[8][9] Cecilie (1911–1937),[10][11] i Sophie (1914–2001).[12] Amb la seva mare, Margarita i les seves germanes es comunicaven en anglès, però també utilitzaven el francès, l'alemany i el grec en presència dels seus parents i institutrius.[13] Les princeses van rebre educació formal en anglès i grec.[14]
La primera infància de Margarita va estar marcada per la inestabilitat que va experimentar el Regne de Grècia a principis del segle XX.[15][16] Cansats dels atacs de la premsa i l'oposició,[16] l'Andrew i l'Alícia van trobar refugi en els viatges i van fer moltes estades fora de les fronteres del seu país d'origen. Amb les seves filles, van romandre al Regne Unit, Alemanya, Malta i Rússia,[17] on es van reunir amb els seus nombrosos parents, com ara Eduard VII del Regne Unit,[16] Ernest Louis, Gran Duc de Hessen,[18] Alexandra Feodorovna,[19] el príncep i la princesa Louis de Battenberg (pares d'Alícia),[20] etc. A partir del 1905, Margarita va ser presentada al seu jove oncle i tieta materns, Louis i Louise, als quals ella i la seva germana Theodora es van fer molt propers posteriorment.[21]
Estudià i passà part de la infància a casa de la seva àvia, la marquesa de Milford-Haven, a Anglaterra, ja que la família reial grega hagué d'abandonar el país quan la jove princesa tenia tretze anys.
El 1909, es va produir el cop d'estat de Goudi, un cop d'estat militar organitzat contra el govern del rei Jordi I de Grècia, l'avi de Margarita.[22] Poc després d'aquest esdeveniment, el príncep Andreu i els seus germans es van veure obligats a dimitir de l'exèrcit.[23] Preocupats per la situació política del seu país, Andreu i Alícia van trobar refugi a l'estranger i es van allotjar al Regne Unit, França i Hessen.[24] Després de considerar una vida a l'exili durant un temps, la parella va tornar a viure a Grècia, on va néixer la seva tercera filla.[11]
L'any 1930 es casà amb el príncep Guifré de Hohenlohe-Lagenburg descendent d'una família principesca de l'Imperi Alemany que es remuntava a una història mil·lenària però que feia més de cent anys que no governava i que els seus recursos econòmics eren més aviat limitats.[25]
El 1930, Margarita tenia 25 anys quan va conèixer Gottfried ("Friedel"), príncep hereditari de Hohenlohe-Langenburg, que com ella descendia de la reina Victòria del Regne Unit.[26][27] Procedent de la Casa de Hohenlohe, els estats de la qual es van donar a conèixer a principis del segle XIX, el príncep era hereu d'una fortuna formada per castells, terres de conreu i boscos.[28] Margarita i Gottfried es van enamorar i es van casar el 20 d'abril de 1931.[29] Organitzat al castell de Langenburg, el seu casament va consistir en una doble cerimònia religiosa, tant luterana com ortodoxa.[30] L'ocasió va ser una gran reunió familiar, a la qual no hi va ser present la mare de Margarita, Alice.[27] Entre els molts convidats hi havia la reina vídua Maria de Romania i la gran duquessa Victòria Feodorovna de Rússia (ties del nuvi), així com el príncep Jordi de Grècia i Dinamarca i Louise, princesa hereva de Suècia (oncle i tia de la núvia).[31]
Guifré era fill de la princesa Alexandra del Regne Unit, neta del tsar Alexandre II de Rússia i de la reina Victòria I del Regne Unit. Els Hohenlohe-Langenburg s'instal·laren al castell de Lagenburg[32] i tingueren cinc fills:[33][32][32]
- SAS el príncep Kraft de Hohenlohe-Langenburg nascut el 1935 a Lagenburg i mort el 2004. Es casà amb la princesa Carlota de Croy de la qual es divorcià per casar-se amb Irma Pospesch.
- SAS la princesa Beatriu de Hohenlohe-Langenburg nascuda el 1936 al castell de Lagenburg. Està casada amb el comte Cyril de Commarque
- SAS el príncep Jordi Andreu de Hohenlohe-Langenburg nascut el 1938 a Lagenburg. Està casat amb Saskia Binder
- SAS el príncep Albert de Hohenlohe-Langenburg nascut el 1944 a Lagenburg. Està casat amb Maria-Hildegard Fischer.
Durant la dictadura nacionalsocialista i la posterior Segona Guerra Mundial els Hohenlohe no mostraren una especial adhesió al moviment, malgrat que Guifré lluità amb l'exèrcit alemany i quedà ferit a Amièns en ple combat. Un cop acabada la guerra la família es dedicà a l'explotació forestal dels múltiples boscos que tenien al sud d'Alemanya, concretament al land de Baden-Württemberg.
La princesa Margarida va morir l'any 1981 en una clínica-sanatori a la localitat bavaresa de Bad Wiessee.
Referències
[modifica]- ↑ Makcimovich, Ivan. «Monarquías de Europa y del mundo: PRINCESA MARGARITA DE GRECIA Y DINAMARCA», 18-11-2011. [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ Andrew of Greece and Denmark Combined Family Trees (en inglés). Consultado 25 de diciembre de 2009
- ↑ Margarita zu Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg, Princess of Greece and Denmark thepeerage.com (en inglés). Consultado 25 de diciembre de 2009
- 1 2 3 Vickers, 2000, p. 73.
- ↑ Mateos Sainz de Medrano, 2004, p. 278, 291.
- ↑ Vickers, 2000, p. 74-75.
- ↑ Vickers, 2000, p. 193.
- ↑ Vickers, 2000, p. 75.
- ↑ Mateos Sainz de Medrano, 2004, p. 278, 296.
- ↑ Mateos Sainz de Medrano, 2004, p. 299.
- 1 2 Vickers, 2000, p. 91.
- ↑ Vickers, 2000, p. 110.
- ↑ Heald, 1991, p. 38.
- ↑ Vickers, 2000, p. 92.
- ↑ Mateos Sainz de Medrano, 2004, p. 291, 297, 302.
- 1 2 3 Vickers, 2000, p. 77.
- ↑ Vickers, 2000, p. 74, 77-78.
- ↑ Vickers, 2000, p. 78.
- ↑ Vickers, 2000, p. 80-83.
- ↑ Vickers, 2000, p. 78, 80-81.
- ↑ Vickers, 2000, p. 74, 78, 91-92.
- ↑ Vickers, 2000, p. 84.
- ↑ Vickers, 2000, p. 85.
- ↑ Vickers, 2000, p. 89-90.
- ↑ Vickers, 2000, p. 223.
- ↑ Mateos Sainz de Medrano, 2004, p. 292.
- 1 2 Vickers, 2000, p. 228.
- ↑ Mateos Sainz de Medrano, 2004, p. 292-293.
- ↑ This date corresponded to the 35th wedding anniversary of Gottfrie's parents (Zeepvat 1993).
- ↑ Beéche i Miller, 2020, p. 163-165.
- ↑ Beéche i Miller, 2020, p. 165.
- 1 2 3 Beéche i Miller, 2020, p. 164.
- ↑ Vickers, 2000, p. 269, 329.
Bibliografia
[modifica]- Beéche, Arturo E. The Grand Ducal House of Hesse. Eurohistory, 2020. ISBN 978-1-9442-0708-3.
- Hannig, Alma. Die Familie Hohenlohe: Eine europäische Dynastie im 19. und 20. Jahrhundert (en alemany). Cologne: Verlag Böhlau, 2013. ISBN 978-3-41222201-7.
- Petropoulos, Jonathan. Royals and the Reich: The Princes von Hessen in Nazi Germany. Oxford University Press, 2006. ISBN 978-0-19-533927-7.
- Zeepvat, Charlotte Royalty Digest Quarterly, 3-1993. ISSN: 1653-5219.
- Bertin, Celia. Marie Bonaparte (en francès). Paris: Perrin, 1999. ISBN 2-262-01602-X.
- Delorme, Philippe. Philippe d'Édimbourg: Une vie au service de Sa Majesté (en francès). Paris: Tallandier, 2017. ISBN 979-10-210-2035-1.
- Eade, Philip. Young Prince Philip: His Turbulent Early Life. HarperPress, 2012. ISBN 978-0-00-730539-1.
- Heald, Tim. The Duke: A Portrait of Prince Philip. London: Hodder and Stoughton, 1991. ISBN 0-340-54607-7.
- Vickers, Hugo. Alice: Princess Andrew of Greece. London: Hamish Hamilton, 2000. ISBN 978-0-241-13686-7.
