Vida
Fou una de les grans personalitats del moviment postwebernià. Nasqué en una família d’artistes: el seu pare era pintor, i un oncle seu, escultor. Deixeble de G.F. Malipiero al Conservatori de Venècia (1941-46), alternà els estudis de dret a la Universitat de Pàdua i la formació musical. També estudià amb Bruno Maderna i Hermann Scherchen, els quals l’introduïren en el serialisme. Compromès ben aviat amb el Partit Comunista Italià, la seva militància política fou sempre inseparable del seu compromís amb l’avantguarda musical, ja que, per a ell, totes dues activitats tenen en comú la lluita en contra de la burgesia i els convencionalismes. El 1955 es casà amb la filla d’A. Schönberg, Núria, que conegué a Hamburg amb motiu de l’estrena de l’òpera Moses und Aaron, del compositor austríac. La seva carrera compositiva començà el 1950 amb Variazioni canoniche sulla serie dell’op. 41 di A. Schönberg, que fou presentada pel director H. Scherchen a Darmstadt. Aquesta estrena i la d'Il canto sospeso, a Colònia, el 1956, el convertiren en el capdavanter a Itàlia de la nova música. Del 1954 al 1960 fou professor dels Cursos de Darmstadt i a partir del 1959 intensificà la seva tasca docent. Impartí classes i conferències a Rússia, Polònia, Alemanya, l’Argentina, Veneçuela, Cuba i altres països.
La seva fermesa en la lluita contra els cànons artístics i musicals establerts per la societat capitalista el portà a decantar-se cap a la música electrònica i l’òpera, gènere aquest darrer que veia com a plataforma ideal per a la divulgació de les seves idees musicals i polítiques. És des d'aquest punt de vista que cal comprendre la que es considera l’obra més important de Nono, l’òpera Intolleranza (1960), on fa ús de tots els recursos escènics i musicals a la seva disposició per a denunciar les injustícies del sistema capitalista, denúncia feta a través de la narració de la història de les desventures d’un immigrant. Dedicada explícitament a Schönberg, l’obra es presenta com una hereva claríssima de les dues òperes d’A. Berg, i també del Moses und Aaron, si bé passades pel sedàs del seu compromís polític. Paral·lelament al desenvolupament de la seva obra creativa, impulsà diferents iniciatives per tal de fer arribar la música contemporània als treballadors. Amb el pas dels anys, però, perdé el seu entusiasme i mostrà una actitud pessimista respecte a l’assoliment dels seus objectius. Així, el seu llenguatge musical curull de lirisme dels anys cinquanta i seixanta s’anà transformant en un llenguatge més amarg, violent i desesperançat cap a la dècada dels setanta, amb obres com Ein Gespenst geht um in der Welt (‘Un fantasma ronda pel món’, 1971).
Obra
Música escènica
Il mantello rosso, ballet (1954); Intolleranza, òpera (1960); Al gran sole carico d’amore, òpera (1972-75)
Música instrumental
Variazioni canoniche sulla serie dell’op. 41 di A. Schönberg, orq. cambra (1950); Composizione I, orq. (1951); Polifonica- monodia- ritmica, fl., cl., sax., tr., perc. (1951); Due espressioni, orq. (1953); Canti per 13, 13 instr. (1955); Incontri, 24 instr. (1955); Composizione II, orq. (1959); 2 concerts pno. i orq. (núm. 1, 1972; núm. 2, 1975); A. Carlo Scarpa architetto, ai suo infiniti possinili, orq. (1984); No hay caminos, hay que caminar... A. Tarkovsky, orq. (1987)
Música vocal
Epitaffio per Federico García Lorca, S., Bar., cor, narrador, orq. (1952); Liebeslied, cor, conjunt instr. (‘Cançó d’amor’, 1954); La victoire de Guernica, cor, orq. (1954); Il canto sospeso, MS., T., cor, orq. (1956); La terra e la compagna, S., T., cor, conjunt instr. (1958); Cori di Didone, cor, perc. (1958); Ha venido: canciones para Silvia, S., 6 v. fem. (1960; Machado); Sarà dolce tacere, 8 v. solistes (1960; Pavese); Canti di vita e d’amore: sul ponte di Hiroshima, S., T., orq. (1962); Canciones a Guiomar, S., 6 v. fem., conjunt instr. (1962; Machado); Voci destroying muros, 4 v., narradors, cor, orq. (1970); Ein Gespenst geht um in der Welt, S., cor, orq. (‘Un fantasma ronda pel món’, 1971); Das atmende Klarsein, flauta, cor (1980-81); Quando stanno morendo, Diario polacco 2, veus, flauta, violoncel (1982)
Música electroacústica
Omaggio a Emilio Vedova, cinta (1960); La fabbrica illuminata, v. solista, cinta (1964); Ricorda cosa ti hanno fatto in Auschwitz,
cinta (1966); Per Bastiana Tai-Yung Cheng, orq., cinta (1967); Contrappunto dialettico alla mente, cinta (1968); Musica-manifiesto I, v., cinta (1969); Y entonces comprendió, 6 v. fem., cor, cinta (1970); Como una ola de fuerza y luz, S., pno., orq., cinta magnetofònica (1972); Sofferte onde serene, pno., cinta (1977); Omaggio a György Kurtag, tb., cinta (1983)