1027
| Tipus | any |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1027 (mxxvii) |
| Islàmic | 418 – 419 |
| Xinès | 3723 – 3724 |
| Hebreu | 4787 – 4788 |
| Calendaris hindús | 1082 – 1083 (Vikram Samvat) 949 – 950 (Shaka Samvat) 4128 – 4129 (Kali Yuga) |
| Persa | 405 – 406 |
| Armeni | 476 |
| Rúnic | 1277 |
| Ab urbe condita | 1780 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 990 1000 1010 - 1020 - 1030 1040 1050 | |
| Anys | |
| 1024 1025 1026 - 1027 - 1028 1029 1030 | |


L'any 1027 és un any comú començat en diumenge del Calendari julià. És el setè any de la dècada del 1020 i el vint-i-sisè any del segle xi i del Primer Mil·lenni.



Als actuals Països Catalans hi ha els següents monarques: Al comtat de Barcelona hi governa el comte Berenguer Ramon I, al comtat d'Urgell ho fa Ermengol II d'Urgell; a la taifa de València, Abd-al-Aziz al-Mansur, a la Taifa de Dénia, Mujàhid; a la Taifa de Saragossa, Yahya ibn al-Múndhir at-Tujibí al-Mudhàffar i a la Taifa de Tortosa, Labib al-Fata al-Saqlabi.


A l'any 1027 s'acaba la dinastina amazic del Califat de Còrdova quan el 4 de juny Hixam III (de la dinastia Omeia) esdevé l'últim Califa de Còrdova, tot i que no entra a la ciutat fins a l'any 1029;[1] es crea la Lliga de Mayapán entre diverses regions maies a la Península de Yucatán i es funda la família Tzul Inin. Néix Guillem el Conqueridor d'Anglaterra i traspassa Ricard II de Normandia.[2]
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1027 són Enric II el Sant i Conrad II el Sali, Constantí VIII el Macedoni, el papa Joan XIX, Robert II el Piadós de França, Alfons V de Lleó Esteve I d'Hongria i Rodolf III de Borgonya. Els governants més poderosos del món islàmic són Ali az-Zahir al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marbuban del Califat Abbàssida i Mahmud de Ghazna. A Amèrica, Tecpancaltzin és el rei dels tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichen-Itza.[2]
Esdeveniments
[modifica]
Països catalans i Occitània
[modifica]- Toluges (Rosselló): Primera assemblea de la Pau i Treva de Déu, als comtats catalans, sota presidència de l'Abat Oliba.[3] Renovació del pacte de Pau i Treva de Déu feta al prat de Toluges l'any 1020. En el nou sínode de Toluges s'estableix una treva entre el dissabte i la matinada del dilluns, període durant el qual estava prohibit fer guerra.[4]
Comtat de Cerdanya, Berga i Conflent
[modifica]- L'Abat Oliba funda el Monestir de Montserrat.[5]
També al Comtat de Cerdanya, Berga i Conflent, Guillem II i l'abat Oliba de Ripoll i senyor d'Age, el seu germà, intervenen en un plet judicial entre els habitants d'Age i de Pallerols sobre els drets de pastura. Els dos nobles dirimeixen a favor dels últims.[6] En un altre document, el comte Guifré presideix la possessió d'Aiguatèbia al Conflent que la vescomtessa Guisla afirmava haver cedit a Renard, cosa que negava el bisbe Ermengol d'Urgell.[6]
El Duc Ricard II de Normandia mor el 23 d'agost de 1026 a Fécamp
Península Ibèrica
[modifica]- Ibn Hazm compon El collaret de la coloma, un poema amorós platònic que renova la lírica
- Hixam III, últim califa de Còrdova comença el seu regnat.[5]
- El sefardita Samuel ha-Naguid, que vivia a Màlaga és cridat per l'emir de Granada, el Zírida Habús ibn Maksan perquè sigui el visir de la taifa i dirigeixi l'administració, la dipolmàtica i els exèrcits berebers. Aquest protagonitzarà les victòria contra la Taifa de Sevilla a Ronda i Lorca.[7]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- Febrer: l'emperador Conrad II el Sali emprèn una marxa militar contra Roma.[8] Rainier de Toscana li tanca les portes de Lucca, ciutat que acaba conquerint. Bonifaci de Canossa esdevé Marquès de Toscana (fins a l'any 1056).[9]
26 de març: Consagració reial de Conrad II pel papa a Roma amb la prsència de Canut II de Dinamarca i de Rodolf II de Borgonya.[8] Com a duc de Francònia, funda la Dinastia sàlica de Saxònia, dinastia posterior a la Dinastia otoniana.
L'astrònom andalusí Az-Zarqali néix a Toledo aproximadament l'any 1027 26 de març: En un tractat entre l'emperador i Canut II signat a roma Conrad II cedeix Ducat de Slesvig (Slesvig) a Canut.[10]Ricard III de Normandia mor el 6 d'agost de 102 enverinat Març-abril: El papa emet una butlla en la qual decideix que l'Orde de Cluny passarà a dependre directament de la Santa Seu (fins aquell moment depenia del Bisbat de Mâcon.[11]
El rei Jordi I de Geòrgia mor el 16 d'agost de 1027 - 14 de maig: Enric I de França és coronat com Rei dels francs a Reims pel seu pare Robert II de França mentre el seu pare encara era viu, ja que el seu germà gran, Hug II de França havia mort l'any 1025 establint la regla de Primogenitura al Regne de França.[12]
- 6 d'agost: Robert el Magnífic succeeix al seu germà Ricard III de Normandia com a nou Duc de Normandia en detriment del fill de Robert, Nicolàs. Pressumptaent, Robert va asssenir el seu germà després d'un tractat de pau entre els dos.[13]
- 16 d'agost: Inici del regnat de Bagrat IV de Geòrgia després de la mort del seu pare Jordi I de Geòrgia. La seva mare la reina Mariam de Vaspurakan esdevé regent perquè el nou rei té només 9 anys.[14]
- 15 de setembre: El Príncep de Càpua Pandulf IV conquesta Nàpols (que perdrà l'any 1029).[15]
- 23- 24 de setembre: Sínode de Frankfurt.[16]
Humbert I de Savoia esdevé Comte de Savoia (fins a l'any 1048).[17]
El príncep Zhan Yuanzhuo traspassa l'any 1027 - Adalberó de Laon escriu el Poème au roi Robert en el qual declara que la societat està dividida en 3 ordres segons la llei divina: els nobles, els clergues i el poble i que cadascun té la seva funció social. Aquesta és la base dels estaments de la Societat feudal.[18]
Àsia
[modifica]- Comença el calendari tibetà.[19]
- Guerra civil al Japó
- El príncep imperial Atsunaga del Japó es casa amb la princesa imperial Teishi, que serà emperadriu consort del seu marit i regentarà l'imperi entre els anys 1073 i 1094 durant la minoria d'edat del seu fill Shirakawa.
- El metge i Homo universalis Avicenna publica el Llibre de la guarició, una encicloèdia científica i filosòfica.[20]

El papa Victor III néix aproximadament a l'any 1027 L'enginyer xinès de la dinastia Song reinventa el carro apuntant al sud, un vehicle de dues rodes amb una agulla mòbil que sempre indicava el sud que s'utilitzava com a Compàs per a la Navegació. Aquest ja s'havia inventatn durant el segle III.[21]
Sant Robert de Molesme, considerat primer cofundador de l'orde del Císter néix l'any 1027 a Troyes
Naixements
[modifica]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica] 1027 o 1028: Guillem I d'Anglaterra el conqueridor (m. 1087 a Rouen), duc de Normandia entre els anys 1035 i 1087 i Rei d'Anglaterra entre el 1066 i el 1087. Obté la corona d'Anglaterra després del conflicte dinàstic provocat per la mort sense descendent Eduard el Confessor.[22]
El futur duc de Normandia i rei d'Anglaterra, Guillem el Conqueridor néix entre els anys 1027 i 1028 - Albert III de Namur (m. 1102), comte de Namur entre el 1063 i la seva mort.[23]
Ernest de Babenberg (m. 1075), marcgravi de la Marca Oriental de Baviera (Àustria), de la Casa de Babenberg. Durant la Lluita de les Investidures lluitarà al costat d'Enric IV el Sali. Morirà a la batalla de Bad Langensalza (Langensalza) contra els insurgents saxons.[24]
Quadre sobre la mort del marquès d'Àustria Ernest de Babenberg que va néixer l'any 1027 - Havoisa de Bretanya duquesa de Bretanya i comtessa de Rennes, hereva del seu pare Alan III Rebrit entre els anys 1066 i 1072 i després regent durant la minoria d'edat del seu fil Alan IV de Bretanya.[25]
- Riquilda d'Hainaut (m. a Messen el 1086) comtessa d'Hainaut entre els anys 1036 i 1087 i senyora de Beaumont des de l'any 1049.[26]
- Sviatoslav II de Kíev (m. 1076), Gran Príncep de la Rus de Kíev entre els anys 1073 i 1076 després de la segona deposició del seu germà Iziaslav I de Kíev.[27]
- Benevent: El papa Víctor III (m. 1087), papa de Roma des del 24 de maig de 1086 fins a la seva mort i monjo benedictí.[28] L'agost de 1087 excomunica a Climent III i Ricard de Milhau, declarats culpables de provocar un cisma i defensa que el papa és qui ha d'investir els bisbes i arquebisbes enlloc del senyors feudals.
Àsia
[modifica]- 19 de gener: néix la princesa Shōshi, emperadriu consort del Japó casada amb Go-Reizei
- Fayun Faxiu, monjo budista seguidor i mestre de l'escola Yunmen.[29]
Necrològiques
[modifica]Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 17 de maig: L'Abat Teodoric de Jumièges i Mont Saint-Michel.[30]
- 19 de juny: Sant Romuald de Ravenna, fundador de l'Orde Camaldulès, l'últim dels monjos del desert.[31]
- 6 d'agost: Ricard III de Normandia, duc de Normandia entre el 23 d'agost de 1026 i la seva mort.[32]
- 16 d'agost, Mkivarani, Geòrgia: Jordi I de Geòrgia, rei de Geòrgia des de l'any 1014 fins a la seva mort.[33]
- 15 d'octubre: Santa Aurèlia de Ratisbona, filla d'Hug Capet i germana de Robert II el Piadós, eremita a l'abadia de Saint-Emmeran, a prop de Ratisbona.[34]
- Dogra mac Dúnadach, rei irlandès de Síol Anmchadha.[35]
- Gadhra Mór mac Dundach, rei irlandès de Síol Anmchadha i de Uí Maine.[35]
- Guaimar III de Salern (n. 983), Príncep de Salern des de l'any 999 a la seva mort.[36]
- Hipòlit de Gniezno, segon Arquebisbe de Gniezno.
- Rainier de Toscana, Marquès de Toscana des del 1014 fins a la seva mort i Duc de Spoleto entre els anys 1010 i 1020.[37]
- Walter de Speyer (n. 963), escriptor alemany i bisbe de Speyer des de l'any 1004.[38]
Àsia
[modifica]- 3 de gener: Fujiwara no Yukinari (n. 972), Cal·lígraf japonès.[39]
- Abu-l-Qàssim al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí, visir abbàssida que excita els beduïns contra el Califat Fatimita d'Egipte.[40]
- Dayang Jingxuan, monjo budista de la Dinastia Song Xinesa, últim professor de l'escola Caodong/Soto que va compil·lar l'obra Transmissió de la Làmpara.[41]
- Fujiwara no Kiyoko, emperadriu consort del Japó, muller de l'emperador Sanjō.
- Yazid ibn Ahmad, desè Xirvanxah (sobirà) de Xirvan[42]
Referències
[modifica]- ↑ Aparicio, Javier Iglesia. «Hisham III - El último califa de Córdoba» (en castellà), 07-08-2014. [Consulta: 30 desembre 2025].
- 1 2 «El mundo en el año 1027 d. C.» (en castellà). [Consulta: 30 desembre 2025].
- ↑ Fontana i Lázaro, Josep. La formació d'una identitat. Una història de Catalunya (paper). 4a edició. Vic: Eumo (Universitat de Vic), 2014, p. 19. ISBN 978-84-9766-526-1 [Consulta: 3 gener 2015].
- ↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 202-203. ISBN 978-84-17116-89-7.
- 1 2 de Riquer (dir), Borja. Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
- 1 2 Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 162. ISBN 978-84-17116-89-7.
- ↑ Leroy, Béatrice. L'aventure séfarade (en francès). Flammarion, 1991. ISBN 978-2-08-081253-7.
- 1 2 Histoire universelle: depuis le commencement du monde jusqu'a present (en francès). chez Arkstée [et] Merkus, 1769, p. 72.
- ↑ Rohrbacher, René François. Histoire universelle de l'Eglise Catholique (en francès). Gaume Frères, 1857, p. 447.
- ↑ Galiffe, John Barthélemy Gaïfre; Galiffe, J.-B.-G.. La question et la polémique danoallemandes à propos des duchés de Slesvig et de Holstein: dès les premiers temps jusqu'en juin 1866 (en francès). J.G. Fick, 1866, p. 5.
- ↑ Pignot, J.-Henri. Histoire de l'ordre de Cluny depuis la fondation de l'Abbaye jusqu'à la mort de Pierre-Le-Vénérable [909-1157] (en francès). M. Dejussieu, 1868, p. 341.
- ↑ Martin, Henri. Histoire de France, depuis les temps les plus reculés jusqu'en 1789 (en francès). Furne, 1858, p. 62.
- ↑ Licquet, Théodore. Histoire de Normandie, depuis les temps les plus reculés jusqu'à la conquête de l'Angleterre en 1066 (en francès). E. Frères, 1835.
- ↑ Rayfield, Donald (26 February 2013). Edge of Empires: A History of Georgia. Reaktion Books. p. 76.
- ↑ L'art de vérifier les dates des faits historiques, des chartes, des chroniques, et autres anciens monumens: depuis la naissance de Notre-Seigneur, par le moyen d'une table chronologique... (en francès). G. Desprez, 1819, p. 316.
- ↑ Wolfram, Herwig. Conrad II, 990-1039: Emperor of Three Kingdoms (en anglès). Penn State Press, 2010-11-01, p. 217. ISBN 978-0-271-04818-5.
- ↑ Belgioioso (principessa.), Cristina Trivulzio Barbiano di. Histoire de la Maison de Savoie (en francès), 1860, p. 11.
- ↑ Kaplan, Michel; Boucheron, Patrick. Le Moyen Âge, XIe- XVe siècle (en francès). Editions Bréal, 1994, p. 94. ISBN 978-2-85394-732-9.
- ↑ Gyllenbok, Jan. Encyclopaedia of Historical Metrology, Weights, and Measures: Volume 1 (en anglès). Birkhäuser, 2018-04-11, p. 402. ISBN 978-3-319-57598-8.
- ↑ Goodman, Lenn Evan. Avicenna. London ; New York: Routledge, 1992, p. 31. ISBN 978-0-415-01929-3.
- ↑ Needham, Joseph (1986). Science and Civilization in China: Volume 4, Part 2. Taipei: Caves Books, Ltd., p. 287-288
- ↑ «Guillem I d’Anglaterra | enciclopedia.cat». [Consulta: 31 desembre 2025].
- ↑ «Albert III». academieroyale.be.
- ↑ «Ernest | Babenberg margrave | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-03-22 [Consulta: 31 desembre 2025].
- ↑ Frédéric Morvan, , Spézet, éditions Coop Breizh, 2014, 359 p. (ISBN [978-2-84346-670-0]), « Généalogie des ducs de Bretagne », p. 252.
- ↑ H. Pirenne, « Richilde », Académie royale de Belgique, , vol. 19, Bruxelles, 1907, p. 293-300.
- ↑ Biographie, Deutsche. «Swjatoslaw II., Kiewer Reich, Großfürst - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 31 desembre 2025].
- ↑ «Víctor III | enciclopedia.cat». [Consulta: 31 desembre 2025].
- ↑ Schlütter, Morten. How Zen became Zen: the dispute over enlightenment and the formation of Chan Buddhism in Song-dynasty China. Honolulu: University of Hawai'i Press, 2008, p. 59, 85. ISBN 978-0-8248-3255-1.
- ↑ Gazeau, Véronique. Normannia monastica (en francès). Publications du CRAHM, 2007. ISBN 978-2-902685-44-8.
- ↑ «Romuald | enciclopedia.cat». [Consulta: 31 desembre 2025].
- ↑ «Richard III | duke of Normandy | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-09-06 [Consulta: 31 desembre 2025].
- ↑ (en) Nodar Assatiani et Otar Janelidze, History of Georgia, Tbilissi, 2009, p. 176
- ↑ Biographie, Deutsche. «Aurelia - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 31 desembre 2025].
- 1 2 O'Madáin: History of the O'Maddens of Hy-Many, Gerard Madden, 2004. ISBN 0-9529511-7-7.
- ↑ «SOUTHERN ITALY (1)». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 31 desembre 2025].
- ↑ «RANIERI, marchese di Toscana - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 31 desembre 2025].
- ↑ «Walther von Speyer (963-1027)» (en francès). musicologie. [Consulta: 31 desembre 2025].
- ↑ «藤原, 行成, 972-1027 - Web NDL Authorities». [Consulta: 31 desembre 2025].
- ↑ Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "(al-)Maghribī".
- ↑ Ferguson, Andrew E. (2000), Zen's Chinese heritage: the masters and their teachings, Wisdom Publications, p. 334, ISBN 978-0-86171-163-5
- ↑ Pourshariati, Parvaneh. Decline and fall of the Sasanian empire: the Sasanian-Parthian confederacy and the Arab conquest of Iran. London ; New York : New York: I.B. Tauris in association with the Iran Heritage Foundation ; Distributed in the U.S.A. by Palgrave Macmillan, 2008, p. 30-31. ISBN 978-1-84511-645-3.