12 d'octubre
| << | Octubre 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 80 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1707: Les tropes borbòniques entren per primer cop a Lleida durant la Guerra de Successió. 700 lleidatans són assassinats.
- 1913, Barcelona: Apareix el primer número del diari del matí El Día Gráfico.[1]
- 1934, Barcelona: Es publicae l darrer número de La Campana de Gràcia.[2]
- 2003, Sepang, Malàisia: Dani Pedrosa s'hi proclama campió del món de motociclisme de 125 centímetres cúbics.
- 2021, La Ràpita, Montsià: s'hi celebra una consulta popular sobre el canvi de nom del municipi. Tot i que no es va assolir el mínim de participació establert per l'ajuntament per a considerar-ho vinculant es va aprovar el canvi posteriorment en un ple municipal per la majoria de regidors.[3]
- 1492, San Salvador, actualment Watling, les Bahames: Colom arriba a aquesta illa: els espanyols descobreixen Amèrica.
- Resta del món
- 1505, Blois, Regne de França: se signa el Tractat de Blois pel qual s'acorda el casament entre Ferran el Catòlic i Germana de Foix.
- 1758, Fort Ligonier, Pennsilvània, EUA: els francesos van guanyar la batalla de Fort Ligonier en el curs de la Guerra Franco-Índia.
- 1968, Guinea Equatorial, Àfrica: la dictadura franquista va organitzar un referèndum per la independència. Es va proclamar la independència de Guinea.[4]
- 1994, Estats Units: Fundació de DreamWorks, una societat de producció i distribució especialitzada en el cinema.
- 2002, Bali, Indonèsia: un atemptat atribuït a Al-Qaida hi causa la mort de 202 persones (88 de les quals eren australianes).
- 2006: la companyia de videojocs Capcom anuncia que dissoldrà Clover Studio.[5]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1812 - Sabadell: Fèlix Vilarrúbias i Busquets, advocat i alcalde de Sabadell (m. 1884).[6]
- 1895 - Ontinyent, La Vall d'Albaida: Rafael Martínez i Valls, compositor valencià dedicat fonamentalment a la sarsuela (m. 1946).[7]
- 1897 - Barcelona: Joan Lluhí i Vallescà, advocat i polític català (m. 1944).[8]
- 1901 - Palma: Cristina Valls Aguiló, actriu mallorquina (m. 1982).[9]
- 1904 - Sant Vicenç de Castellet: Maria Gispert i Coll, escriptora i política catalana (m. 1976).[10]
- 1908 - Ponts, Noguera: Josep Comabella i Rabassa, periodista i polític català (m. 1981).
- 1910 - Terrassa: Margot Moles Piña, multiesportista catalana pionera, que feia atletisme, hoquei, natació i esquí (m. 1987).[11]
- 1921 - Barcelona: Pin Crespo, actriu catalana, exiliada a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola (m. 1978).[12]
- 1935 - Sant Guim de Freixenet, Segarra: Salvador Gabarró i Serra, un enginyer industrial i empresari català.[13]
- 1969 - Barcelona, Barcelonès: Judit Mascó i Palau, model i presentadora de televisió.[14]
- 1970 - La Garriga, Vallès Oriental: Toni Jiménez, porter de futbol.
- Resta del món
- 1760 - Edo (Japó): Katsushika Hokusai, dibuixant, gravador i pintor japonès de l'estil ukiyo-e (m. 1849).[15]
- 1791 - Berlín: Anna Louisa Karsch, poeta alemanya, la primera que visqué de la seva obra literària (n. 1722).[16]
- 1810 - Papari, Rio Grande do Norte: Nísia Floresta, educadora i escriptora brasilera, pionera feminista al Brasil (m. 1885).[17]
- 1827 - Boston, Massachusetts, EUA: Josiah Parsons Cooke, científic estatunidenc (m. 1894).[18]
- 1865 - Manchester, Anglaterra: Arthur Harden, bioquímic, Premi Nobel de Química de 1929 (m. 1940).[19]
- 1866 - Lossiemouth, Escòcia: James Ramsay MacDonald, polític escocès, Primer Ministre del Regne Unit (1924 i 1929-1935) (m. 1937).[20]
- 1872 - Down Ampney, Gloucestershire, Anglaterra: Ralph Vaughan Williams, compositor anglès (m. 1958).[21]
- 1883 - La Laguna, Tenerife: Mercedes Pinto, escriptora i periodista canària (m. 1976).[22]
- 1890 - Lió: Marise Beaujon, soprano francesa (m. 1968).[23]
- 1891 - Breslau, llavors Prússia, ara Polònia: Edith Stein, filòsofa alemanya, religiosa de l'orde dels Carmelites Descalços, santa i co-patrona d'Europa (m. 1942).[24]
- 1896 - Gènova, Itàlia: Eugenio Montale, poeta i assagista italià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1975 (m. 1981).[25]
- 1904 - Linli, Hunan (Xina): Ding Ling, nom de ploma de l'escriptora xinesa Zhiang Bingjih (m. 1986).[26]
- 1912 - Chicago, EEUU: Don Siegel, director i productor de cinema estatunidenc (m. 1991).[27]
- 1913 - Hermanowa, Galítsia, Imperi Austrohongarès: Leo Fleider, director de cinema i guionista figura important del cinema argentí (m. 1977).[28]
- 1916 - Charleston, Carolina del Sud: Alice Childress, novel·lista, dramaturga i actriu negra estatunidenca (m. 1994).[29]
- 1928 - Atenes: Domna Samiou, cantant i investigadora de la música popular grega (m. 2012).[30]
- 1931 -
- Anvers, Flandes, Bèlgica: Paul Depaepe, ciclista belga.[31]
- Mandal, Noruega: Ole-Johan Dahl, informàtic noruec, un dels dos pares de Simula i de la programació orientada a objectes (m. 2002).[32]
- 1935 - Mòdena, Itàlia: Luciano Pavarotti, tenor italià, cantant d'òpera i de música popular (m. 2007).[33]
- 1939 - Barneville-Carteret, França: Clément Rosset, filòsof francès (m. 2018).[34]
- 1942 - Shavei Tzion, Mandat britànic de Palestina: Daliah Lavi, actriu, cantant i model israeliana (m. 2017).[35]
- 1943 - Detroit, Michigan, EEUU: Lin Shaye, actriu estatunidenca.[36]
- 1950 - Oak Glen, Califòrnia, EEUU: Susan Anton, actriu i cantant estatunidenca.[37]
- 1961 - Totana, Múrcia, Espanya: Miguel Porlán Noguera, futbolista murcià.[38]
- 1962 - Montebello, Califòrnia, EEUU: Deborah Foreman, actriu estatunidenca.[39]
- 1963 - Marylebone, Londres, Anglaterra: Dave Legeno, actor, boxejador i practicant d'arts marcials mixtes (m. 2014).[40]
- 1966 - Arroyo Seco, Santa Fe, Argentina: Roberto Néstor Sensini, futbolista argentí.[41]
- 1968 - Sydney, Austràlia: Hugh Jackman, actor australià.[42]
- 1974 - Perth, Austràlia Occidental, Austràlia: Kate Beahan, actriu australiana.[43]
- 1975 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Marion Jones, ex-atleta i jugadora de bàsquet nord-americana.[44]
- 1981 - Tsholotsho, Zimbàbue: NoViolet Bulawayo, escriptora zimbawesa.[45]
- 1987 - Mechelen, Bèlgica: Marvin Ogunjimi, futbolista internacional belga.
- 1989 - Sevilla, Espanya: Melanie Serrano, futbolista internacional espanyola.[46]
- 1992 - Union, Kentucky (Estats Units): Josh Hutcherson, actor de cinema i televisió estatunidenc.[47]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1251 - Osca, regne d'Aragó: Violant d'Hongria, cònjuge de Jaume I, reina consort d'd'Aragó, de Mallorca i de València.[48]
- 1494 - Alguaire, Lleida: Francesquina de Carcassona, priora del monestir d'Alguaire.[49]
- 1912 - Barcelona: Francesc Gras i Elias, escriptor i periodista català.
- 1918 -
- Pau Audouard i Déglaire, fotògraf i retratista català.[50]
- Lluís Puiggener i Fernández, escultor català.[51]
- 1981 - Sant Cugat del Vallès: Antoni Romañà i Pujó, matemàtic i astrònom català, jesuïta, impulsor de l'Observatori de l'Ebre.
- 1995 - Windsor (Anglaterra): Purificación Pérez Benavent, coneguda com a Pura Arcos, militant anarquista i activista feminista valenciana, principalment a l'organització Mujeres Libres.
- 2022 - València: Bernat Adam Ferrero, compositor, director d'orquestra, pianista i musicòleg valencià (n. 1942).
- Resta del món
- 1678, Hengyang, Hunan, Xina: Wu Sangui, general de la dinastia Ming[52]
- 1730, Odense, Dinamarca: Frederic IV de Dinamarca, rei de Dinamarca i Noruega entre 1699 i 1730[53]
- 1869, Madrid (Espanya): Julián Sanz del Río, filòsof i pedagog, introductor del krausisme a Espanya[54]
- 1870, Stratford Hall, Virgínia (EUA): Robert E. Lee, militar[55]
- 1924 -
- Màlaga, Província de Màlaga, Espanya: Antoni Muñoz i Degrain, pintor del corrent eclèctic[56]
- Saint-Cyr-sur-Loire, Turena, França: Anatole France, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura de 1921[57]
- Hollywood: Kate Lester, actriu de teatre i de cinema mut (n. 1857).[58]
- 1934, Nova York, USAː Gertrude Käsebier, fotògrafa nord-americana[59]
- 1961, París: Marguerite Monnot, pianista i compositora francesa que acompanyà la carrera d'Édith Piaf[60]
- 1965, Basilea, Suïssa: Paul Hermann Müller, químic suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1948[61]
- 1969, Oslo, Noruega: Sonja Henie, patinadora artística sobre gel noruega, nacionalitzada estatunidenca[62]
- 1974 - Spartanburg, Carolina del Sud: Pink Anderson, cantant i guitarrista de blues estatunidenc (n. 1900).[63]
- 1977, Praga, República Txeca: Jan Zrzavý, pintor, artista gràfic i il·lustrador txec[64]
- 1980, Montevideo, Uruguai: Alberto Demicheli, advocat, historiador, periodista, escriptor i polític uruguaià. Fou president l'any 1976 durant la dictadura militar[65]
- 1985, Nova York, EUA: Ricky Wilson, guitarrista original i membre fundador del grup de rock the B-52's[66]
- 1996, Peçac, França: Roger Lapébie, ciclista francès[67]
- 1999, Bel-Air, Califòrnia, EEUU: Wilt Chamberlain, jugador de bàsquet professional estatunidenc de l'NBA[68]
- 2002, La Romana, Rep. Dominicana: Audrey Mestre, biòloga i bussejadora francesa.[69]
- 2006, Monza, Itàlia: Carlo Acutis, sant per l'Església catòlica, el primer sant millenial (n. 1991).[70]
- 2010, Madrid, Espanya: Manuel Alejandre Abarca, actor espanyol[71]
- 2011, Berkeley Heights, Nova Jersey, EEUU: Dennis Ritchie, físic estatunidenc, creador del llenguatge de programació C[72]
- 2012, Praga, República Txeca: Břetislav Pojar, titellaire, animador i director cinematogràfic txec[73]
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral: Mare de Déu del Pilar, patrona de l'Aragó i de la Guàrdia Civil; sants Wilfrid de York, bisbe; Edwin de Northúmbria, rei; Rarimi de Càller arquebisbe i màrtir.
- Dia de la Guàrdia Civil.
- Dia de la Hispanitat, festa nacional d'Espanya, i Columbus Day, commemoració del descobriment d'Amèrica per Colom als Estats Units.
- Dia de Nossa Senhora da Conceição Aparecida, advocació mariana patrona del Brasil.[74]
Referències
[modifica]- ↑ «Apareix “El Dia Gráfico” | enciclopedia.cat». [Consulta: 14 agost 2023].
- ↑ «Escrivim aquest número en compliment d'un deure sagrat...». La Campana de Gràcia, núm. 3403, 12-10-1934, p. 1.
- ↑ Cabanes, Sofia «Ja és oficial: la Ràpita esborra «Sant Carles» del nom oficial». NacióDigital, 26 novembre 2021. Arxivat de l'original el 27 de novembre 2021 [Consulta: 4 desembre 2021].
- ↑ Anuario Iberoamericano, hechos y documentos (en castellà). Centro de Documentacion Iberoamericana, Instituto de Cultura Hispanica, 1967, p. 474.
- ↑ «Capcom To Dissolve Clover Studio». Arxivat de l'original el 2016-06-05. [Consulta: 17 novembre 2006].
- ↑ «Vilarrúbias, carrer de». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Rafael Martínez i Valls | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «JOAN LLUHÍ VALLESCÀ, MINISTRO DE TRABAJO, SANIDAD Y PREVISIÓN DE LA SEGUNDA REPÚBLICA: EPISTOLARIO JURÍDICO, POLÍTICO Y DE RECOMENDACIÓN (PRIMERA PARTE)». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ Perelló, Francesc. «Cristina Valls». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ Nomenclàtor. «Ronda de Maria Gispert». Ajuntament de Sabadell. Arxivat de l'original el 2022-03-21. [Consulta: 28 febrer 2014].
- ↑ «Margarita Moles | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 juny 2022].
- ↑ «Pin Crespo». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ «Salvador Gabarró i Serra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Biografia Personal». Arxivat de l'original el 2020-10-22. [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Hokusai | Japanese artist» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ McFarland, Robert B.. «"Anna Louisa Karsch, 1722-1791"» (en anglès). Scholars Archive BYU. Brigham Young University. [Consulta: 15 febrer 2018].
- ↑ Accorsi, Simone; Gouveia Engel, Magali. «Nísia Florestaː Un capítulo aparte». A: Mujeres haciendo cultura. Río de Janeiro 1860 - 1930.
- ↑ Charles L. Jackson: Memoir of Josiah Parsons Cooke (pdf) Arxivat 2014-12-24 a Wayback Machine.
- ↑ «Sir Arthur Harden | British biochemist» (en anglès). [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Ramsay MacDonald | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ Ottaway, Robert; Frogley, Alain. «Vaughan Williams, Ralph». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.42507 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Garcerá, Fran. «Mercedes Pinto Armas de la Rosa y Clós» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 5 setembre 2021].
- ↑ Arakelyan, Ashot. «Marise Beaujon (Soprano) (Lyon, France 12 octubre 1890 – 16 August 1968 Paris, France)». Forgotten Opera Singers, 11-11-2018. [Consulta: 20 juny 2020].
- ↑ «Edith Stein» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Eugenio Montale | Italian author» (en anglès). [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «Don Siegel». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Leo Fleider». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ Nelson, Emmanuel Sampath. Contemporary African American Novelists: A Bio-bibliographical Critical Sourcebook (en anglès). Greenwood, 1999, pàg. 88-89. ISBN 978-0-313-30501-6.
- ↑ Tsolakidou, Stella «Famous Greek Folk Artist Domna Samiou Passes Away». Greek Reporter, 11-03-2002.
- ↑ Archives, Cycling. «Paul Depaepe» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «{Ole-Johan Dahl}», 23-10-2018. [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Luciano Pavarotti». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Mort de Clément Rosset, philosophe du tragique et de la joie». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Daliah Lavi». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Lin Shaye». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Susan Anton». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Miguel Porlán Noguera 'Chendo' - Región de Murcia Digital». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Deborah Foreman». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Dave Legeno». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ UEFA.com. «Roberto Néstor Sensini - - UCL» (en castellà). Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Hugh Jackman | Biography, Films, Musicals, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ «Kate Beahan». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Marion Jones» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- ↑ Write, Writers. «Literary Birthday - 12 October - NoViolet Bulawayo» (en anglès britànic), 12-10-2015. [Consulta: 29 octubre 2022].
- ↑ «La jugadora amb més antiguitat de la plantilla, heroïna de la Lliga assolida el 2013, destaca pel seu caràcter guanyador». fcbarcelona.cat. Arxivat de l'original el 10 octubre 2021. [Consulta: 10 octubre 2021].
- ↑ «Josh Hutcherson». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ García Edo, Vicent. «Les dones de la Casa de Na Violant». El Periódico Mediterráneo, 06-03-2015. [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Lladonosa i Pujol, Josep. «Patronat Josep Lladonosa». Ajuntament d'Alguaire, 1981. [Consulta: 8 setembre 2024].
- ↑ «Pau Audouard i Déglaire | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Lluís Puiggener i Fernández | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Wu Sangui | Chinese general» (en anglès). [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Frederick IV | king of Denmark and Norway» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Julián Sanz del Río | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Robert E. Lee | Biography, Facts, Quotes, & Accomplishments» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ «Antonio Muñoz Degrain | Real Academia de la Historia». Arxivat de l'original el 2020-10-26. [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Anatole France» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Kate Lester (1857-1924) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2024].
- ↑ Oden, Lori. «Gertrude Käsebier» (en anglès). IPHF. International Photography Hall of Fame and Museum. Arxivat de l'original el 2021-03-18. [Consulta: 1r abril 2022].
- ↑ Bonini, Emmanuel. «Marguerite Monnot» (en francès). Archives de France. République Française. [Consulta: 1r setembre 2021].
- ↑ «Paul Hermann Müller | Swiss chemist» (en anglès). [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Sonja Henie Biography and Olympic Results | Olympics at Sports-Reference.com», 09-03-2010. Arxivat de l'original el 2020-04-17. [Consulta: 2 febrer 2022].
- ↑ «Pink Anderson». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Jan Zrzavý». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Pedro Alberto Demicheli Lizazo». Martin Romano Garcia, 17-02-2005. Arxivat de l'original el 2005-02-17. [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Ricky Wilson». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Notice de personne - Lapébie, Roger (1911-1996)» (en francès). BnF.
- ↑ Staff, NBA com. «Legends profile: Wilt Chamberlain» (en anglès). [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ Cedeño, Miguel. «Audrey Mestre» (en castellà). SerSubacuatico, 12-07-2019. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ de 2020, Por Soledad Blardone11 de Octubre. «El biógrafo de Carlo Acutis, el adolescente que predijo su muerte en un video y fue beatificado por el Papa Francisco, reveló detalles desconocidos de su vida» (en castellà). [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Manuel Alexandre fallece en Madrid a los 92 años» (en castellà). El País [Madrid], 12-10-2010. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Dennis Ritchie, el pare del llenguatge C i del sistema Unix, és mort». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Bretislav Pojar». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Nuestra Señora de Aparecida - Informaciones sobre el Santo del día» (en castellà). Vatican News. [Consulta: 24 juny 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 12 d'octubre
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:12 d'octubre.
