1894
 | |
| Tipus | any civil i any comú que comença en dilluns  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1894 (mdcccxciv) |
| Islàmic | 1312 – 1313 |
| Xinès | 4590 – 4591 |
| Hebreu | 5654 – 5655 |
| Calendaris hindús | 1949 – 1950 (Vikram Samvat) 1816 – 1817 (Shaka Samvat) 4995 – 4996 (Kali Yuga) |
| Persa | 1272 – 1273 |
| Armeni | 1343 |
| Rúnic | 2144 |
| Ab urbe condita | 2647 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1860 1870 1880 - 1890 - 1900 1910 1920 | |
| Anys | |
| 1891 1892 1893 - 1894 - 1895 1896 1897 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- Estrena de Maria Rosa, d'Àngel Guimerà, al teatre Novetats de Barcelona, i simultàniament, al Teatro Español de Madrid, en versió castellana protagonitzada per María Guerrero.[1]
Resta del món
- 23 de juny - París: Es funda el Comitè Olímpic Internacional.[2]
- 15 de setembre - Pyongyang (Península de Corea): Batalla de Piongyang, els japonesos derroten l'exèrcit xinès i prenen la ciutat.
- 8 de novembre - Xile: Fundació de Villa Alemana, amb el nom de Vinya Miraflores.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 3 de febrer - Barcelona: Maria Llimona i Benet, escultora catalana (m. 1985).[3]
- 6 de febrer - Lleida: Zoe Rosinach Pedrol, farmacèutica lleidatana, primera doctora en Farmàcia de l'Estat (m. 1973).[4]
- 13 de febrer - Castelló de la Plana: Àngel Sánchez Gozalbo, escriptor valencià.
- 5 de març - Barcelona: Josep Maria de Sagarra, escriptor català.
- 17 de març, Tarragona: Domènec Guansé i Salesas, periodista, novel·lista i traductor català.
- 4 d'abril - Teresa de Cofrents: Vicenta Matalí Bayona, mestra, escriptora i política valenciana del segle xx, vinculada al valencianisme conservador i catòlic (m. 1983).[5]
- 14 d'abril - Barcelona: Enric Casassas i Cantó, pedagog català.
- 2 de maig - Sabadell: Agustí Borgunyó i Garriga, músic català (m. 1967).[6]
- 3 de maig - Barcelona: Miquel Llor i Forcada, escriptor català (m. 1966).[7]
- 16 de maig - Barcelona: Joan Salvat-Papasseit, escriptor català.[8]
- 22 de maig - Barcelona: Carme Balmas i Guitart, pintora catalana (m. 1978).[9]
- 31 de juliol - Sant Vicenç de Castellet: Marina Torres i Buxadé, actriu de cinema mut i de doblatge.[10]
- 16 d'agost - Sabadell: Pere Monistrol i Masafret, fotògraf i futbolista català.
- 2 de juliol - Porrera: Carme Simó i Saco, mestra i pedagoga (m. 1982).[11]
- 20 de juliol - Girona: Fidel Aguilar i Marcó, escultor català.
- 25 d'agost - Alberic, Ribera Alta: Leopold Magenti i Chelvi, compositor valencià.
- 7 de setembre - Kazan (gubèrnia de Kazan, Imperi Rus): Gala Dalí, dona i musa de Salvador Dalí (m. 1982).[12]
- 10 de setembre - Dénia, Marina Alta: Maria Hervás Moncho, metgessa valenciana pionera (m. 1963).[13]
- 20 d'octubre - Sabadell: Antoni Vila i Arrufat, pintor i gravador i muralista català.[14]
- 24 de novembre - Barcelona: Josepa Fornés, actriu catalana de llarga trajectòria teatral.[15]
- 15 de desembre - Santiago de Xile: Joaquim Zamacois i Soler, compositor i professor de música català.
- 16 de desembre - Olesa de Montserrat: Fèlix Figueras Aragay, primer alcalde d'Olesa de Montserrat, durant la Segona República Espanyola.
- Resta del món
- 8 de gener, Praga: Lucia Moholy, fotògrafa d'origen austrohongarès, que documentà l'arquitectura i els productes de la Bauhaus (m. 1989).[16]
- 25 de gener:
- Janko Alexy, pintor i escriptor eslovac.
- Hèlsinki: Aino Aalto, arquitecta i dissenyadora finesa pionera (m. 1949).[17]
- 1 de febrer, Cape Elizabeth, EUA: John Ford, director i productor cinematogràfic.
- 2 de febrer, İstanbul: Safiye Ali, primera metgessa turca (m. 1952).[18]
- 3 de febrer, Nova York, EUA: Norman Rockwell, il·lustrador, fotògraf i pintor nord-americà
- 5 de febrer, Belgrad, Regne de Sèrbia: Ksenija Atanasijević, primera dona filòsofa sèrbia i escriptora feminista primerenca.[19]
- 10 de febrer: Londres, Anglaterra: Harold Macmillan, polític anglès, 65è Primer Ministre del Regne Unit
- 27 de febrer, París (França): Robert Siohan, compositor i director d'orquestra francès (m. 1985)[20]
- 26 de març, Txernivtsí: Viorica Ursuleac, cantant d'òpera romanesa (m. 1985).[21]
- 27 de març, Holmestrand: Christine Sagen Helgø, advocada i política noruega, alcaldessa de Stavanger.[22]
- 15 d'abril, Chattanooga, Tennessee: Bessie Smith, cantant de blues (m. 1937).[23]
- 17 d'abril, Kalinovka (Rússia): Nikita Serguéievitx Khrusxov, va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin (m. 1971).[24]
- 20 d'abril, Le Vilar de Danha, Llenguadoc (França): Joseph Delteil, escriptor i poeta francès (m. 1978).[25]
- 29 d'abril, Viena: Marietta Blau, física austríaca, especialista en la física de partícules.[26]
- 1 de maig, París: Marthe Nespoulous, soprano francesa (m. 1962).[27]
- 10 de maig, Bucarest: Elvire Popesco, actriu i directora d'escena romanesa i francesa (m. 1993).[28]
- 11 de maig, Pittsburgh, Pennsilvània: Martha Graham, ballarina i coreògrafa estatunidenca, pionera de la dansa contemporània (m.1991).[29]
- 27 de maig:
- Maryland: Dashiell Hammett, escriptor nord-americà.[30]
- Courbevoie, Île-de-France: Louis-Ferdinand Céline, escriptor francès (m. 1961).[31]
- 12 de juny, Almenar de Soria: Leonor Izquierdo, musa i efímera companya del poeta Antonio Machado (m. 1912).[32]
- 16 de juny, El Caire, Egipte: Mahmud Taymur, escriptor egipci i estudiós de la llengua i literatura àrab.[33]
- 23 de juny, White Lodge (Anglaterra): Eduard VIII del Regne Unit, rei de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord, d'Irlanda i dels Dominis britànics d'ultramar, i emperador de l'Índia. Abdicà de la corona britànica per tal de poder-se casar amb la dues vegades divorciada Wallis Simpson (m. 1972).[34]
- 1 de juliol, Buenos Aires, Argentina: Julio Irigoyen, guionista i director de cinema
- 5 de juliol, Madrid: Margarita Nelken, escriptora i política feminista (m. 1968).[35]
- 7 de juliol, Santiago de Xile: Winétt de Rokha, poeta xilena (m. 1951).[36]
- 13 de juliol, Florència: Luisa Banti, arqueòloga, historiadora de l'art i pedagoga italiana.[37]
- 15 de juliol, Syracuse, Nova York: Thérèse Bonney, fotoperiodista, fotògrafa de guerra nord-americana (m. 1978).[38]
- 20 de juliol, Saint-Nazaire: Odette du Puigaudeau, etnòloga i exploradora francesa.[39]
- 2 d'agost, São Paulo: Bertha Lutz, naturalista, zoòloga, professora i pionera del feminisme a Brasil (m. 1976).[40]
- 7 d'agost, Campanha: Maria Martins, escultora, dissenyadora, gravadora, pintora, escriptora i música brasilera (m. 1973).[41]
- 28 d'agost, Graz (Âustria): Karl Böhm, director d'orquestra austríac (m. 1981).[42]
- 10 de setembre, Ucraïna: Oleksandr Dovjenko, director de cinema.
- 22 de setembre, Schwarzenberg, Alemanya: Elisabeth Rethberg, cantant d'òpera de renom internacional (m. 1976).[43]
- 17 d'octubre, Sant Sebastià: Blanquita Suárez, cupletista que triomfà al Paral·lel de Barcelona (m. 1983).[44]
- 21 d'octubre, Kaunas, Lituània, Imperi Rus: Varvara Stepànova, artista russa, puntal del constructivista pictòric (m. 1958).[45]
- 23 d'octubre, Glasgow: Belle Moore, nedadora escocesa que competí a començaments del segle xx (m. 1975).[46]
- 13 de novembre, Nova Yorkː Nita Naldi, actriu de cinema mut molt popular als anys 20 (m. 1961).[47]
- Damasc, Síria: Jamil Mardam Bey, polític i primer ministre de Síria.
- Nàpols: Elvira Andreani, cantant italiana.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 12 de gener - Scala Dei: Marià Rius i Montaner, empresari i polític català (n. 1838).
- 3 de maig - Barcelona: Glòria Bulbena i Reig, activista cultural catalana i escriptora.[48]
- 31 d'octubre - Olot, Garrotxa: Joaquim Vayreda i Vila, pintor català (n. 1843).[49]
- Resta del món
- 4 de febrer - París (França): Adolphe Sax, músic belga, inventor del saxòfon.
- 6 de febrer - París, França: Maria Deraismes, autora i pionera francesa dels Drets de la Dona (n. 1828).[50]
- 20 de març - Torí (Itàlia): Lajos Kossut, polític hongarès, president d'Hongria el 1849 (n. 1802)[51]
- 11 de juny - Madrid, Federico de Madrazo, pintor espanyol (n. 1815).[52]
- 20 de juny - Saint-Denis, la Réunion: Hilaire Gabriel Bridet, meteoròleg i militar francès.
- 23 de juny - Ville d'Avray, Illa de França: Marietta Alboni, contralt italiana (n.1926).[53]
- 24 de juny - Lió (França): Marie François Sadi Carnot, enginyer, President de la República Francesa de 1887 a 1894 (n. 1837).[54]
- 5 de juliol, Londres (Anglaterra): Sir Austen Henry Layard, viatger britànic, arqueòleg, dibuixant, col·leccionista, escriptor, polític i diplomàtic, conegut sobretot per les seves excavacions a Nimrud (n. 1817).[55]
- 6 de juliol, Sydneyː Mina Wylie, nedadora australiana, medallista olímpica el 1912 (n. 1891).[56]
- 14 d'agost - St Louis (Missouri): Virginia Minor, activista estatunidenca pel sufragi femení.[57]
- 13 de setembre - París, França: Emmanuel Chabrier, compositor francès (n. 1841).[58]
- 28 de setembre, París: David Kaltbrunner, geògraf
- 20 d'octubre - Crimea: Alexandre III, tsar de Rússia (1881-1894) (n. 1845).
- 21 d'octubre - Kaunas, Lituània: Varvara Stepànova, artista russa, puntal del constructivista pictòric soviètic (m. 1958).[45]
- 21 de novembre - Barcelona: Santiago Salvador Franch, anarquista aragonès, conegut per haver llançat dos artefactes explosius contra l'audiència del Gran Teatre del Liceu (n. 1862).
- 3 de desembre - Upolu (Samoa): Robert Louis Stevenson, escriptor escocès (n. 1850).[59]
- 7 de desembre - Guilly, França: Ferdinand de Lesseps, diplomàtic i empresari francès (n. 1805).[60]
- 29 de desembre - Londres: Christina Rossetti, una de les poetes angleses més importants (n. 1830).[61]
- 30 de desembre - Homer, Nova York (EUA): Amelia Bloomer, periodista i sufragista estatunidenca (n. 1818)[62]
- 31 de desembre -
- Schöneberg: Maximiliane von Oriola, salonnière berlinesa (n. 1818).[63]
- Nova York: Susan Fenimore Cooper, escriptora i naturalista estatunidenca (n. 1813).[64]
Referències
[modifica]- ↑ «Maria Rosa | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 setembre 2024].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - CIO sigle de Comité international olympique» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «Maria Llimona i Benet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ Casals Bergés, Quintí. «Zoe Rosinach Pedrol» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 13 desembre 2022].
- ↑ Lacueva Lorenz, Maria. «Vicenta Matalí Bayona». Memoria Valencianista. [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑ «Agustí Borgunyó i Garriga | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Miquel Llor i Forcada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Joan Salvat-Papasseit | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «CANTIC: Registre». [Consulta: 9 gener 2021].
- ↑ «Marina Torres i Buxadé | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 juliol 2026].
- ↑ Simó i Bach, Ricard. 63 dones sabadellenques dignes de recordar.... Ricard Simó i Bach. Sabadell: Agulló Costa, 1988. ISBN 84-86636-04-3.
- ↑ «Gala Dalí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ Sánchez Durá, Dolores; Verdugo Martí, Vicenta. El acceso de las mujeres a la Universitat de València (1910‐1960) (tesi) (en castellà). Unitat d'Igualtat de la Universitat de València, setembre 2011, p. 40.
- ↑ «Antoni Vila i Arrufat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Josepa Fornés i Rabascall | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2021].
- ↑ Blumberg, Naomi. «Lucia Moholy». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Aino Marsio-Aalto 25 January 1894 - 13 January 1949 a BillionGraves GPS Headstones». BillionGraves. [Consulta: 20 novembre 2023].
- ↑ Kardaş, Ayşe. «First female physician of Turkey: Safiye Ali» (en anglès). Daily Sabah, 09-12-2014. [Consulta: 10 maig 2022].
- ↑ Haan, Francisca de; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. «Atanasijević, Ksenija (1894-1981)». A: Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, pàg. 41 i ss.. ISBN 978-963-7326-39-4.
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Viorica Ursuleac (1894-1985) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 6 febrer 2024].
- ↑ Garvik, Olav «Christine Sagen Helgø» (en noruec). Store norske leksikon, 24-01-2022.
- ↑ «Bessie Smith» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Baptista Lucio, Pilar «El exilio de Marietta Blau en México». Bicentenario. El ayer y hoy de México, núm. 26, 17-07-2014, p. 46-55.
- ↑ Ziegler, Jean. «Marthe Nespoulous». Malibran Music. Arxivat de l'original el 2020-06-06. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Elvire Popesco» (en francès). [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Martha Graham Timeline: 1894-1949» (en anglès). The Library of Congress. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ «Dashiell Hammett | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Ferdinand Destouches dit Louis-Ferdinand Céline» (en francès). [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Fundación Española Antonio Machado : LEONOR IZQUIERDO CUEVAS». [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «Maḥmūd Taymūr | Egyptian author» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Edward VIII | Biography, Abdication, & Wife» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Bravo Cela, Blanca. «Margarita Nelken y Mansberger». Real Academia de la Historia. [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ «Winétt de Rokha (1892-1951)» (en castellà). Memoria Chilena. Biblioteca Nacional de Chile, actualitzacióː agost 2021. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ Rocchetti, Luigi. «BANTI, Luisa» (en italià). Treccani. [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ «Bonney (Thérèse) papers» (en anglès). The Online Archive of California. [Consulta: 12 desembre 2022].
- ↑ Vérité, Monique «De la Bretagne à la Mauritanie: Biographie d'Odette du Puigaudeau» (en francès). Bérose - Encyclopédie internationale des histoires de l'anthropologie, 2019.
- ↑ Simone, Accorsi; Magali, Gouveia Engel. Mujeres haciendo cultura: Río de Janeiro 1860 - 1930 (en castellà). Programa Editorial UNIVALLE, 2011-11-09. ISBN 978-958-765-579-7.
- ↑ Ribeiro, Lilian «Maria Martins, l'única surrealista de Brasil». Idus. Repositorio institucional de la Universidad de Sevilla.
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Patrón Marchand, Miguel. 100 grandes cantantes del pasado (en castellà). Ed. Andres Bello, pàg. 88 i 89.
- ↑ «Suárez Zarza, Blanca» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 19 agost 2024].
- 1 2 «Varvara Fyodorovna Stepanova» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 novembre 2022].
- ↑ «Isabella Mary “Belle” Moore Cameron (1894-1975) -...» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 3 setembre 2024].
- ↑ «Nita Naldi». Find a Grave. [Consulta: juny 2026].
- ↑ «Esquela de Glòria Bulbena i Reig». La Vanguardia, 04-05-1984, p. 26.
- ↑ «Joaquim Vayreda i Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «DERAISMES Maria (1828-1894) - Cimetières de France et d'ailleurs». [Consulta: 14 gener 2022].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Madrazo y Kuntz, Federico de - Museo Nacional del Prado». [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Marietta Alboni». HistoricOpera.com. Arxivat de l'original el 2021-09-24. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Marie François Sadi Carnot dit Sadi Carnot» (en francès). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «Sir Austen Henry Layard | British archaeologist» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Hirst,Warwick "Wylie, Wilhemina (Mina) (1891–1984)" Arxivat 2014-03-09 a Wayback Machine. Australian Dictionary of Biography
- ↑ «Virginia Louisa Minor: American activist» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 19 setembre 2019].
- ↑ Huebner, Steven. «Chabrier, (Alexis-)Emmanuel». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.05351 [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Robert Louis Stevenson | British author» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Ferdinand Marie vicomte de Lesseps» (en francès). [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ «Christina Rossetti» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 23 octubre 2024].
- ↑ «Lily of Liberty: Amelia Bloomer at 200» (en anglès). History Today. [Consulta: abril 2018].
- ↑ «Maximiliane von Arnim von Oriola (1818-1894) -...» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ «Susan Augusta Fenimore Cooper» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r novembre 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1894
